La vida d’Àlex Pastor va canviar d’un dia per l’altre. Concretament, va ser la matinada del 21 d’abril del 2020, quan va ser enxampat conduint begut en ple confinament mentre ostentava el càrrec d’alcalde de Badalona i va acabar mossegant un agent dels Mossos d’Esquadra. Cinc anys després, el polític socialista ha tornat a primera línia mediàtica per explicar el seu particular descens als inferns, un procés que relatava en el seu llibre Fuego. Pastor ha passat per diversos mitjans aquests dies i aquest dissabte va ser el torn del programa El Suplement de Catalunya Ràdio.
El relat de l’exbatlle badaloní arrenca el 2012, quan és escollit primer secretari del PSC a la ciutat i comença a consumir alcohol de forma regular per desconnectar de la seva rutina. El 2018, quan és investit com a alcalde, beure ja formava part de la seva rutina diària. La situació, però, s’agreuja amb el seu divorci i la seva tornada a casa dels seus pares. “Tothom que em coneix va poder veure la meva degradació. Em posava molt vermell, vaig agafar 30 quilos, tenia els ulls envermellits… Físicament es notava. En llevar-me em costava posar el peu a terra. La dutxa em donava una mica d’embranzida per sortir al carrer”, assenyala el socialista. “De dia, un alcalde amb ambició de liderar el projecte de ciutat; de nit, un simple alcohòlic depressiu sense projecte personal”, resumeix.
Arribem al dia dels fets. La cruesa amb la qual explica el que va passar posa els pèls de punta. “El 21 d’abril del 2020 vaig anar a Barcelona a adquirir una gosseta per a les meves filles. Si hagués agafat el cotxe oficial ens hauríem estalviat tot això, però no tenia aquest costum. Tot el dia el passava pensant a comprar les llaunes de la nit, i aquell dia va passar el mateix. Em vaig aturar a comprar, vaig arribar a Barcelona, vaig agafar la gosseta i ja vaig començar a beure, a dins del cotxe”, assegura.
Després de prendre deu llaunes, va tornar a agafar el vehicle en evident estat d’embriaguesa i va ser aturat per una patrulla dels Mossos. “Estàvem en confinament i no podíem estar pel carrer. Em van demanar la cartera i que sortís del cotxe i va començar un frec a frec cada vegada més agressiu, que va arribar a ser violent. Tot i que no els havia donat la cartera, els Mossos em deien pel meu nom […] Quan ja em tenien reduït a terra de bocaterrosa, un d’ells em va posar el genoll a la templa. Això és molt dolorós i jo, que ja no era ni jo, per treure’m com fos aquell genoll, vaig mossegar“, reconeix.
Recaigudes fins a la superació
Pastor va dimitir al cap de poques hores i va ingressar en un hospital per tractar-se la doble condició de depressió i alcoholisme. Quan va sortir, va recaure diverses vegades, va desenvolupar fòbia social i inclús va arribar a tenir temptacions suïcides. Amb tractament, va poder sortir-se i ara ja fa cinc anys que no beu i que la depressió ha quedat enrere.
