Alejandra Matamoros, persistent advocada de Pablo Hasél, presentarà aquest dilluns vinent a Lleida, l’ofensiva jurídica i judicial per excarcerar el seu client. Tot i això avança que l’única via estratègica que resta és la mobilització per defensar no només el seu client sinó el dret a la llibertat d’expressió.
S’estan dient moltes coses, però Pablo Hasel és a la presó per una condemna contra la llibertat d’expressió?
De fet, Pablo té més processos judicials oberts, però les dues úniques que té fermes són per delictes d’opinió o expressió, la del 2014 molt semblant a aquesta i la del 2018, que és la que fa entrar a presó. A més, el 2018 tot i que és una condemna baixa, se’l considera reincident.
Com veieu, fins i tot, des del punt de vista de l’estratègia de defensa, les protestes i la moblització que s’han aixecat per l’entrada a presó del teu client?
Tant la mobilització com la campanya de desprestigi de Pablo demostra que s’ha despertat la consciència social que vivim en un Estat que no és en absolut democràtic. La gent està amb Pablo Hasel. És per això que la majoria de la premsa i grans mitjans de comunicació s’han unit a la campanya de desprestigi de Hasel i per això milers de persones de tot l’Estat han sortit a exigir la llibertat de Pablo. De fet, l’única estratègia de defensa que tenim són les mobilitzacions.
La justícia no us dona més camins, doncs?
La via judicial dels recursos per a l’excarceració va ser tallada pel Tribunal Constitucional. Per això la mobilització és l’única manera de no només treure Pablo de la presó, sinó d’aconseguir el nostre dret a la llibertat d’expressió. És la nostra única via de defensa, l’única que ens queda.
Hi ha un relat explícit de violència extrema
No, no. Aviam, nosaltres sí que hem vist violència extrema aquests dies al carrer, i violència extrema molt aclaparadora però ha estat exercida per la policia, pels diferents cossos policials de l’Estat. Ahir ho vèiem a València, quan una manifestació avançava per un carrer i els antiavalots com a bèsties van sortir a atonyinar els manifestants. Això és violència extrema, exercida per qui va armat.
Hem vist al llarg del procés polític català, llevat de les protestes post sentència, que les protestes han estat amb consignes de pau com el “ni un paper a terra”. En canvi, en els atestats policials o en els relats mediàtics s’han titllat de violentes, i ara també qualifiquen de violentes les protestes per l’engarjolament del seu client. Tot plegat no ho trobeu xocant?
És molt xocant. Qualifiquen de violència el que volen, de manera injustificada i sense cap criteri. Cal destacar que pel que fa a la violència que diuen que exerceixen els joves, la majoria d’ocasions no és violència per violència, sinó que el 99,9% de les vegades són tècniques d’autodefensa. Quan surts a protestar pacíficament, com ha passat, sembla que no existeixis. Dissortadament, les úniques manifestacions per la presó de Hasèl que han sortit a la premsa són perquè hi ha hagut aldarulls. Cal plantejar, hi ha d’haver batussa per què hi hagi ressò d’una injustícia? És per reflexionar-hi.
Un cop tancada la via espanyola, però, queda estratègia internacional no només de caire judicial?
Sí. Primer, presentarem un recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg per demanar l’excarceració de Hasél, però no hi tenim gens de confiança. Entre d’altres coses, perquè quan es pronunciï Pablo ja haurà complert totes les penes del món. Per això busquem difondre el cas a través de mitjans internacionals o de figures públiques de la cultura, com Tomi Molero.
20 
37 
