El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació de la Conselleria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava les escoles catalanes a impartir un 25% de les hores lectives en castellà. Això fa que aquesta sentència contra el català sigui ferma. En aquest marc, el Govern ha convocat una roda de premsa urgent del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en què han assegurat que es seguirà aplicant la llei d’educació actual, que implica que el català és la llengua vehicular.
Cambray ha assegurat que vol donar un missatge de “tranquil·litat” als centres educatius. “La llei d’educació de Catalunya compta amb un amplíssim consens social i ha estat declarada Constitucional”, ha assegurat el conseller, que ha reivindicat l’escola catalana com un element “integrador” i “fonamental” per l’alumnat estranger.
“Ingerència” dels jutges
“Som un país ric, d’orígens diversos, i a l’escola catalana s’hi parlen més de dues centes llengües”, ha reivindicat el conseller durant la seva intervenció per posicionar-se contra la sentència del Suprem i comprometre’s a defensar el sistema educatiu català de “l’atac frontal dels jutges”. El conseller considera que “no hi ha cap conflicte lingüístic” sinó que es tracta d’una “ingerència” d’un tribunal que “desconeix la realitat de les escoles del país”. “Des del 2005 només hi ha 80 famílies que hagin demanat l’escolarització en castellà pels seus fills”, ha dit per defensar el seu argument.
La sentència, però, es fa sobre la llei Wert, l’antiga llei d’educació del ministre popular, que ara ha estat substituïda per la LOMLOE, la llei Celaá. Això podria evitar el compliment de la sentència del TSJC. “És una anomalia més, és una sentència en base a una llei que ja no existeix”, ha etzibat Cambray. A dos quarts de vuit es reuniran el president del Govern, Pere Aragonès, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray i altres agents implicats en el departament d’Educació per tal de valorar la decisió del Suprem.
Una sentència contrària a Europa
La Plataforma per la Llengua assegura que la sentència que ja és ferma -pel rebuig del recurs del Govern- és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la CELROM, que l’Estat espanyol va signar. Amb la rubrica, el govern espanyol es comprometia a “fer possible una educació en les llengües regionals o minoritàries”. Per tant, l’Estat espanyol hauria de fer possible que els estudiants estudiïn en un sistema d’immersió lingüística com l’actual, el que contrari del que vol fer aquesta sentència.
El Comitè d’Experts que vetlla pel compliment de la Carta ja va advertir en el seu cinquè informe de monitoratge va advertir que la llei de plurilingüisme valenciana, que imposa percentatges de castellà en l’educació, fa “impossibles els models d’immersió”. En cas que passés a Catalunya, el diagnòstic seria el mateix. Per la seva banda, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va fer seva l’observació dels experts i va recomanar a Espanya que “suprimeixi les limitacions” de l’ensenyament en català a València, cosa que és plenament aplicable al cas català.
La Plataforma per la Llengua ja ha assegurat que estudiarà totes les opcions legals per forçar els tribunals espanyols a acatar les obligacions internacionals en matèria de llengua que ha contret l’Estat espanyol i que aquesta sentència tiraria per terra.
