Max Cahner ha mort aquesta matinada a causa d’una malaltia a l’edat de 76 anys. Cahner va ser un historiador, assagista i intel·lectual català, que va néixer a Alemanya l’any 1936 quan els seus pares fugien de la guerra civil. Allà, però, s’hi van trobar amb els incis del nazisme en contra dels jueus, que van fer tornar a la família a l’Estat espanyol. Van instal·lar-se a Galícia per més endavant tornar a Catalunya.
Cahner, fill d’una família benestant, va treballar incansablement per la recuperació de la cultura catalana. Va ser l’impulsor de l’obra de Joan Coromines, també de l’Enciclopèdia Catalana, i es va convertir en el primer conseller de Cultura del govern de recuperació de la Generalitat, del 1980 al 1984, el primer de Jordi Pujol com a president. El conseller de les estructures d’Estat. Des d’allà va crear, entre d’altres organismes, el Teatre Nacional de Catalunya. Més tard va impulsar com a diputat de CiU l’autonomia de la Vall d’Aran. Va ser una “persona clau per entendre el restabliment de la Generalitat i de fixar una política cultural que fins ara encara dura”, ha explicat el Conseller de Presidència, Francesc Homs.
Al final de la transició havia creat Nacionalistes d’Esquerra, amb Jordi Carbonell, Josep-Lluís Carod, Josep Huguet i Agustí Colomines. Pujol li va oferir després ser conseller, i es va incorporar al govern com a independent.
Homs també ha declarat que fa quinze dies el Govern va decidir atorgar-li la medalla d’Or de la Generalitat, que haurà de ser entregada pòstumament.
