La cimera dels tres partits independentistes -ERC, Junts i la CUP- ha acabat millor del que ha començat. Amb un acord de mínims signat per les tres formacions que articulen la majoria independentista. Tot just dues hores de reunió han servit per consensuar quatre punts que les tres formacions han condensat en un comunicat. Una reunió convocada per l’independentisme anticapitalista que, curiosament, són els que han posat ordre a la crisi oberta entre ERC i JxCAT els darrers dies. L’objectiu era fer un reset i s’ha aconseguit almenys per unes hores, després que la reunió d’ahir entre republicans i junters acabés amb el bloqueig de les posicions que feien albirar la imminent convocatòria electoral. Entre els compromisos, “l’exercici del dret a l’autodeterminació” i definir un marc estratègic que vagi més enllà del Govern.
La trobada s’ha celebrat després d’una convocatòria dels cupaires, anunciada a través de Carles Riera -en una entrevista a Catalunya Ràdio- i a través del Twitter de Dolors Sabater. Immediatament, Marta Vilalta d’ERC s’ha apuntat a la cimera i Junts ha preparat la logística per intentar que Jordi Sànchez hi pogués assistir des de Lledoners. Finalment la reunió ha estat mixta entre telemàtica i presencial. Ara bé, les cares a la sortida no eren precisament de tirar coets i els assistents presencials han evitat fer declaracions.
En aquest document, les tres formacions conclouen que arran dels resultat del 14F permet a “l’independentisme la possibilitat d’obrir un nou cicle per l’alliberament nacional del nostre país”. Així han acordat quatre punts que s’encenten amb el compromís de “donar una resposta a la crisi social i econòmica que viu el país“.
Com a segon punt, els partits es comprometen a “construir un mur de defensa dels drets fonamentals i bàsics que tenen un ampli suport per part de la societat catalana i que no hi caben en el marc de l’Estat”. En aquest marc, cupaires, republicans i junters proposen “prendre la iniciativa i convocar una primera reunió de treball per construir un gran Acord Nacional per l’Autodeterminació que vagi més enllà de partits polítics i que agrupi l’àmplia majoria social del país favorable a la solució democràtica que viu el país.” I afegeixen: “amb el compromís inequívoc que des del diàleg i l’embat democràtic a l’Estat es pugui assolir l’exercici de l’autodeterminació i l’amnistia durant la propera legislatura“.
I en darrera instància, i per amorosir, la gran polèmica de les negociacions com és el paper de la direcció estratègica, és “assolir un espai pel debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat”.
5 
