“Youtubers” al país dels Pirineus

"Potser no és tan estrany que els youtubers (casi sempre a casa, i ara amb molts diners) hagin optat per anar-se’n al país del Pirineus"

Una nova polèmica es lliura als mitjans de comunicació, la que envolta els youtubers. Als youtubers rics, que de youtubers, com futbolistes, n’hi ha un munt, però sols uns quants són milionaris. La polèmica afecta aquells youtubers que, amb milions de seguidors i per tant també milions d’euros, han decidit traslladar la seva residència a Andorra. No se qui va ser el primer, però ara ja en són uns quants, i la polèmica és una ocasió com una altra perquè tanta gent exposi la pròpia visió del món i l’abast de la redistribució de la riquesa que proposa la socialdemocràcia imperant en l’espai polític occidental.

Ja ningú és capaç de negar la necessitat que l’Estat sigui en part social, per convenciment moral o ni que sigui per evitar que la indignació de les classes més desafavorides aboqui el conjunt al conflicte i la guerra permanent. La qüestió és de quina manera s’han de pagar els diners. Espanya, majoritàriament ho fa via impostos directes. Andorra, en canvi, a través dels indirectes. Aquesta qüestió, el finançament de l’Estat del benestar, ens duria a un debat impossible en l’extensió d’aquesta peça, però no em puc estar de dir que la qüestió rau en determinar quant social ha de ser l’Estat per no caure en el paternalisme i la conseqüent relaxació social, antítesi del progrés intel·lectual i tecnològic o de la llibertat individual. O de les dues coses.

La polèmica, però, en genera una de paral·lela sobre la solidaritat i compromís de les persones riques amb el país del que són nacionals. Acceptarem que la gent, quan té pocs diners, té més fàcil criticar les vies d’escapament dels que en tenen i volen pagar menys o no pagar-ne res. Les mateixes persones, i això ha succeït amb alguns youtubers, en quan han millorat el seu estatus econòmic de manera notòria, han oblidat les seves crítiques o han excusat en l’enorme esforç fiscal que els demana el seu país, el fugir on curiosament l’esforç fiscal, almenys el directe, és zero.

La polèmica, però, és antiga. El cas més recent a Espanya, deixant de banda algunes estrelles de la tele, tertulians o esportistes que han fet enginyeria fiscal per pagar poc i han arriscat o arrisquen fins i tot la presó (eludida en alguns casos per a vergonya del principi d’igualtat en l’aplicació de la llei) és el d’Arantxa Sánchez Vicario. A diferència (diuen) de la baronessa Thyssen, Arantxa no vivia Andorra, i ho va fer veure. Els youtubers ara criticats sí que hi viuen, i es veu que les seves llibertats de circulació i residència són considerades un insult al nostre “exemplar” Estat del benestar.

Mentre el sistema internacional accepti la varietat de models fiscals per gravar la riquesa de les persones, existiran països com Andorra, com Suïssa o Luxemburg, tan legítims i democràtics com Suècia, Portugal o Alemanya. I les persones hi poden viure, si l’Estat de recepció les accepta. I el seu Estat d’origen no els hi pot impedir fer-ho. I tampoc els hauria de criticar, no sigui que un moment o altre qui fa la crítica es trobi en la mateixa circumstància i actuï de la mateixa manera. Per altres raons, també convenients als seus interessos, compatriotes nostres han marxat a Bèlgica o a Suïssa…

Hi ha qui ha dit que no mereixerien poder gaudir dels serveis públics del seu país, però imagino que no s’entén amb això que si han cotitzat una pensió al sistema públic espanyol no la puguin rebre (tot i que no imagino que la necessitin!) Pel demés ¿què li dona Espanya a ElRubius més enllà del mal de cap de no poder sortir al carrer sense escolta, més enllà de crítiques pel fet que fent el panoli davant de la pantalla té més audiència que els programes escombraria que trufen les graelles televisives? Li ha donat una llengua que el fa tenir seguidors a mig món, una educació que en part o en tot es paga amb la xarxa pública i una família que, com tot a la vida en part per atzar, va néixer en aquest país…després l’enveja d’uns i altres ha atiat la critica fins a nivells inacceptables, amb amenaces fins i tot institucionals. Com el que ha succeït a Girona fa uns dies amb un partit polític perquè no era del grat dels residents. La discrepància és tan sana com convenient. La intimidació, inacceptable. Sembla normal un espai ple de barricades, d’insults i d’amenaces? Potser no és tan estrany que els youtubers (casi sempre a casa, i ara amb molts diners) hagin optat per anar-se’n al país del Pirineus.

Comentaris

    el verdugo del Cid 01/02/2021 12:30 pm
    Doncs què voleu que us digui... En un país on semble que l'emprenedor és un lladre i dir que no ets d'esquerres ni de conya és un crim i una blasfèmia, a parer meu és lloable que qui pugui doni una lliçó a tots aquests progres poca-pena i ni-ni's diversos "repartidors de la riquesa i de 'visca la redistribució' " que volen la imposar als triomfadors la seva "sopa-boba". Que treballin, collons, en comptes de pretendre viure de matar a impostos a qui lluita per fer-se un lloc brillant a la vida!
    fat boy 31/01/2021 11:49 pm
    No tothom es pot permetre anar-se'n als Emirats Arabs ni robar a mansalva sense que se'l pugui no ja perseguir sino tant sols investigar. Per no parlar dels seus complices. A part que no tenen perque mantenir un estat corrupte fins al moll dels ossos i feixista fins a dir prou. Jo l'aplaudeixo i es el que hauriem de fer tots els que no som de l'olla en la mesura de les nostres possibilitats a veure si cau tota aquesta mandanga d'una vegada.

Respon a el verdugo del Cid Cancel·la les respostes