Des del recentment passat 23 d’abril, van apareixent a diversos indrets de Catalunya, unes pancartes que reivindiquen la defensa de la llengua i la creació d’un espai audiovisual comú (de tot l’àmbit lingüístic). Els textos de les pancartes es completen amb la frase: Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya. Les pancartes tenen a un costat el logo de la campanya Reciprocitat Ara!, i a l’altre costat els logos de les entitats Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Aquestes pancartes representen, en si mateix, un salt qualitatiu molt important, pel que fa a la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans de comunicació i pel que fa a la defensa conjunta i unitària de la llengua catalana/valenciana, en uns moments on bona part de la nostra comunitat lingüística n’és conscient dels greus atacs que la llengua comuna està rebent.

Durant dècades la reivindicació de la reciprocitat havia estat reduïda al dret i l’exigència de valencians i valencianes de poder veure i escoltar la TV3 i Catalunya ràdio. Una reivindicació correcta, però incompleta, ja que no era corresposta a Catalunya -ni a les Illes- amb l’exigència de veure i escoltar Canal9. És evident que cap persona ho trobava a faltar. A Catalunya funcionava com a referent comunicacional TV3 i s’havia anat constituint un sistema comunicatiu propi amb prou potència; s’hi gaudia d’una llei d’igualtat lingüística i d’un pacte social que semblava intocable a favor de la immersió lingüística en el sistema educatiu. La pressió social havia fet que als bars, cafeteries i restaurants, la carta poguera estar en diversos idiomes, però també en català. En multitud d’establiments de tota mena, especialment a comarques, el català semblava tindre una mala salut de ferro.

Al País Valencià la cosa no anava tan així. Teníem un Canal9 amb moltes limitacions com a referent, amb centenars de paraules prohibides per massa catalanes, una excessiva folklorització i banalització de la cultura popular, i amb un creixent desprestigi pel control i la utilització grollerament partidària i manipuladora que es feia des del partit que governava la Generalitat. No teníem cap sistema comunicatiu propi digne de tal nom. Tampoc hem gaudit mai d’una veritable llei d’igualtat lingüística, i ens calia acontentar-nos amb la simple despenalització de l’ús de la llengua gràcies a la llei d’Ús i Ensenyament del Valencià de 1983, que al seu dia va representar un avanç important, però que ja havia quedat totalment obsoleta per insuficient; no teníem -ni tenim- immersió lingüística, només les línies en valencià fruit del treball abnegat d’una part important de la comunitat educativa, i que ara desapareixen “gràcies” a la nova llei del plurilingüisme que a més de la presència de l’anglés obliga a garantir el 25% de l’ensenyament en castellà; i la presència del valencià als sectors dels serveis tant públics com privats era i és molt anecdòtica.

És cert que també al nord del Sénia, des dels espais d’entitats especialitzades en el tema, advertien que la cosa no evolucionava bé. En els recents informes sobre el català de la Plataforma per la Llengua, se’ns informava, entre altres qüestions, que el català ha perdut 500.000 parlants des del 2005, que és d’ús habitual només per a poc més del 32% dels habitants de l’àmbit lingüístic i que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú els parla en castellà. I ara arriba una proposta de modificació de la llei de política lingüística que d’aprovar-se deixarà el català en Catalunya en una situació jurídica molt semblant a la que patim al País Valencià. Ja ho havíem comentat en aquest i aquest altre article escrit a quatre mans amb Zahia Guidoum, coordinadora de Decidim, on déiem: Les pressions espanyolitzadores al País Valencià, les Illes Balears i Catalunya sols aniran in crescendo i, o comencem a establir mecanismes conjunts per aturar aquest procés des de la transversalitat més absoluta, o estarem ajudant a l’enemic.

Per totes aquestes raons i més enllà del conjunt de campanyes i mobilitzacions en curs en defensa de la llengua, que per primera vegada hi haja una campanya que abaste tot l’àmbit lingüístic a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans públics de comunicació en la nostra llengua, i que ara s’incorpore la demanda expressa de poder rebre a Catalunya el senyal de les televisions valencianes i baleàriques, representa una fita molt important, no només per a la reciprocitat en si, sinó per a la salut present i futura del nostre idioma comú. Ja ho diuen les persones expertes en sociolingüística: una llengua és tan potent com el seu mercat.

Crec que no és sobrer recordar ací que quan parlem de reciprocitat, és a dir, del fet que qualsevol persona de l’àmbit lingüístic puga connectar amb plena normalitat qualsevol cadena que emeta en la llengua pròpia, estem parlant d’exercir un dret democràtic reconegut en l’àmbit europeu i del qual ja gaudeixen altres comunitats lingüístiques més afortunades. Vol dir això que els partits i institucions que tenen responsabilitat en aquest tema estan negant un dret al conjunt de la ciutadania i incomplint uns acords d’àmbit internacional.

Des del País Valencià hem reiterat una vegada i una altra vegada que la qüestió de la reciprocitat no és només un afer valencià. Igualment, és illenc i sobretot català. Catalans i catalanes són numèricament els més afectats per la no implementació del dret democràtic a la reciprocitat. Catalunya és el lloc on va nàixer la nostra llengua compartida, ara minoritzada i amb pèrdua creixent d’usuaris. Catalunya és també el territori on hi ha la indústria audiovisual més potent de tot l’àmbit lingüístic i que compta amb la xarxa pública de ràdio i TV en llengua pròpia més consolidada, una indústria que podria créixer exponencialment a tot l’àmbit lingüístic amb totes les sinergies que possibilitaria la reciprocitat. Però Catalunya mai ha participat de la reciprocitat amb el País Valencià. I Catalunya, en tots aquests anys, ha tingut governs catalanistes, governs de coalició amb partits independentistes o governs directament independentistes.

I ara? Per què a Catalunya no s’hi avança i comença a rebre i distribuir des d’ara mateix el senyal de la nova TV valenciana d’À Punt? No seria aquesta decisió una de les més encertades i útils per a la normalització i la garantia de futur de la nostra llengua comuna? Les entitats que signen les pancartes han entés que sí, que ja va sent l’hora que aquest pas es done.

I recordeu, quan el poble vol, el poble pot! 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Cal documentar-se, xaval a abril 28, 2022 | 22:32
    Cal documentar-se, xaval abril 28, 2022 | 22:32
    La televisió IB3 (Balears) ja es va veure a Catalunya del 2009 al 2012. Després de gairebé quatre anys d'apagada audiovisual entre Catalunya i Balears, el canal IB3 ja es va poder tornar a sintonitzar al territori català el 2016 a la TDT a la mateixa franja de freqüències que TV-3, Super3 / El 33, Esport3, 3/24 i les emissores de Catalunya Ràdio.
  2. Icona del comentari de: Gironí. a abril 29, 2022 | 07:05
    Gironí. abril 29, 2022 | 07:05
    Doncs jo veig IB3 desde casa, a través del reemissor de Rocacorba. I ja fa anys, el què no sé és si n'hi ha d'altres a -Ses Illes. La TV valenciana es veié temps enrera i tothom sap la història de la seva desaparició. A veure si la tornem- i valga la redundància- a veure.
  3. Icona del comentari de: Ricard a abril 29, 2022 | 08:25
    Ricard abril 29, 2022 | 08:25
    No entenc per què es fa servir el gentilici "balear". Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera o les Illes o illenca, molt més propi.
    • Icona del comentari de: Illes?. Molt més propi no és a abril 29, 2022 | 11:11
      Illes?. Molt més propi no és abril 29, 2022 | 11:11
      Campanya de Juli Cèsar (any 57 a.C.) contra els Belgues: "Eo de media nocte Caesar isdem ducibus usus qui nuntii ab Iccio venerant, Numidas et Cretas sagittarios et FUNDITORES BALEARES subsidio oppidanis mittit ........". [COMMENTARIORVM DE BELLO GALLICO, LIBER SECVNDVS, 7]. Món i literatura clàssics davant de nacionalismes cutres; no hi ha color.
      • Icona del comentari de: Ricard a abril 29, 2022 | 11:35
        Ricard abril 29, 2022 | 11:35
        A l'edat del ferro com s'els anomenava? O al juràssic? La qüestió és extirpar-los la catalanitat.
        • Icona del comentari de: Quina catalanitat? a abril 29, 2022 | 13:52
          Quina catalanitat? abril 29, 2022 | 13:52
          Vegem gramàtiques: Amengual, Juan José (1835/1872) Gramática de sa llengo mallorquina; Benejám Vives, Juan (1885) Noción de sa llengo menorquina; Binimelis, J. (1595) Gramática de la lengua mallorquina; Cervera, Antonio M. (1812) Gramática de la lengua mallorquina; Dameto, J. (1496) “Gramática de la lengua mallorquina – lemosína”; Fabregas i Pascual, Juan (1858) Gramática de la lengua Menorquina; Roig Artigues, Antonio (1986) Gramática de la lengua balear. Si et fixes en Dameto, que va escriure una "Historia general del reino baleárico", el llemosí és el que ara alguns anomenen català i "la lengua mallorquina" lo Baléà.
          • Icona del comentari de: Ricard a abril 29, 2022 | 14:27
            Ricard abril 29, 2022 | 14:27
            Ho veu com tenia raó?
            2
            Icona de dislike al comentari de: Ricard a abril 29, 2022 | 14:27 6
        • Icona del comentari de: No s'hi val a abril 30, 2022 | 19:00
          No s'hi val abril 30, 2022 | 19:00
          Se'ns estan carregant i ens estem carregant la nostra llengua i ara discutirem si n'hem de dir illencs o balears ? Molt típic dels catalans, per això ens costa tants de segles reaccionar en front d'Espanya i aconseguir la independència. Seriosament creus que ara n'és el moment ? Ricard, posa-t'hi fulles.
    • Icona del comentari de: Només veig que no tens raó, Ricard a abril 29, 2022 | 15:45
      Només veig que no tens raó, Ricard abril 29, 2022 | 15:45
      I no documentes. Només opines segons els dogmes del cutre nacionalisme catalanet. Caganerisme poc illustrat.
      • Icona del comentari de: Ricard a abril 30, 2022 | 15:45
        Ricard abril 30, 2022 | 15:45
        Ja veig que vostè això de ser català li fa nosa. Suposo que ser castellà li escau més. D'això se'n diu ser coherent. Li admeto.
        • Icona del comentari de: La catalanitat no me fa nosa a maig 04, 2022 | 14:53
          La catalanitat no me fa nosa maig 04, 2022 | 14:53
          Me fan nosa les constants mentides del nacionalisme català. El nacionalisme català ni és Catalunya ni la representa.
    • Icona del comentari de: Anna a abril 30, 2022 | 19:10
      Anna abril 30, 2022 | 19:10
      Ricard, ho sento ets un típic perepunyetes, segur que no discuteixes mai conceptes del xovinisme espanyol com la pretesa "unidad" indivisible d'Espanya, mentre qualsevol persona pot consultar tots els territoris que s'han separat un rere l'altre de la fal·làcia de la unitat d'Espanya des 1587 al 1976... Molt típic català, d'empassar-s'ho tot allò que ve d'Espanya i guaitar amb lupa i torpedinar allò propi. Una altra fal·làcia que creuen alguns ignorants, el terme País València el recull el propi Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982, però es clar, per a no ferir sensibilitats espanyolistes, alguns utilitzen el més "científic" "comunidad"... D'on no n'hi ha no en raja.
  4. Icona del comentari de: Narcís a abril 29, 2022 | 09:45
    Narcís abril 29, 2022 | 09:45
    Ras i curt : És obvi que aquest estat cerca el ' divideix i impera ' .. així pensen ' sabem valencià no ser castellà, i com no volem sigui català, l' esmentem de d'idioma diferent ' ( àdhuc llençant ser el català dialecte seu o castellà/ espanyol ) ! PD : és un estat tan infantil, dolent i patètic que en lloc de tenir la llengua/ idioma/ llenguatge dels PPCC com una gran riquesa .. els hi sap greu ! Nota : però defora com mateix Madrid poden tenir cadenes autonòmiques privades i mateixes públiques d' allò més retrògrades i belicoses veient-se a d' altres llocs propers ( per no parlar de les d'abast estatal ! ) ! Anotació al marge : i encara diuen que perquè volem, desitgem, necessitem , ens és urgent, la independència de nostra nació, quan la de l' estat sempre cercà nostra anihilament ! Incidència : nosaltres sabem conviure amb la seva amb total comprensió.. i només serveix perquè ens fumin més!
  5. Icona del comentari de: elMon Musk a abril 29, 2022 | 11:56
    elMon Musk abril 29, 2022 | 11:56
    Fins a "referent comunicacional TV3" he llegit.
  6. Icona del comentari de: Xavier Senceller a abril 29, 2022 | 15:49
    Xavier Senceller abril 29, 2022 | 15:49
    Això necessitaria de molts múltiplexs, cosa difícil de gestionar. Seria bo que, el canal Bon Dia TV, canal que engloba els TV3+IB3+Àpunt es pugués veure a tots els territoris. Per TDT i per plataformes digitals
    • Icona del comentari de: Enric Cases a abril 30, 2022 | 12:26
      Enric Cases abril 30, 2022 | 12:26
      Difícil de gestionar ? Solament cal observar que fan estats com Txèquia, Suècia, Dinamarca, Eslovènia, els Països Baixos, Bulgària... amb els seus mitjans de comunicació audiovisuals públics i privats i llurs múltiplexs. Als catalans ens manca molt sentit d'estat. El canal Bon Dia, que té com a model TV5 en llengua francesa, és una eina a més a més i que ha d'emetre sobretot fora dels Països Catalans, per als catalanoparlants que hi ha al món i per a les persones que estudien o s'interessen per la llengua. És la funció de l'esmentat canal TV5, existent a banda i en paral·lel als canals públics en francès de França. Bèlgica, Suïssa i el Canadà. Per una altra banda, si més no, a la comarca de l'Empordà hi ha indrets on es poden sintonitzar tots els múltiplexs de l'estat espanyol i de l'estat francès... On és la cosa difícil de "gestionar", si hi ha voluntat, és clar ? Allò que no es gestionarà mai és allò que l'estat espanyol no vol solucionar, no fotem. L'estat espanyol ens va sempre a la contra i no gestionarà mai cap afer que interessi i beneficiï els catalans.
  7. Icona del comentari de: Cal demanar-ho a abril 30, 2022 | 12:12
    Cal demanar-ho abril 30, 2022 | 12:12
    També volem sintonitzar la televisió andorrana, AndorraTV.
  8. Icona del comentari de: Via fora els adormits a abril 30, 2022 | 12:36
    Via fora els adormits abril 30, 2022 | 12:36
    També cal recordar el cas d'Andorra, país que prioritza els canals en llengua oficial propis (Andorra TV) i de fora d'Andorra, i a banda té convenis per a rebre alguns canals públics i privats en espanyol, francès, anglès, portuguès... Això dels múltiplexs, si hi ha voluntat de solucionar-ho, Xavier, es fa. Una altra cosa és intentar solucionar i gestionar quelcom dins d'Espanya... Per exemple quants anys fa que el PP va desconnectar les canals de la CCMA del País Valencià (terme que hi surt dins de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià a l'ensems amb "comunitat valenciana") i que han fet "governs" posteriors per a recuperar la connexió ? És el mateix del cas de la llei "Mordassa" que han fet els governs més "progressistes" del món espanyol per a eliminar aquesta llei que és un atemptat a drets bàsics i fonamentals ? Despertem-nos !

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa