Les associacions de víctimes sempre han estat subjecte polític i objecte de politització. Subjecte polític en la mesura en què han volgut dividir en les accions que els governants han cregut necessàries per al seu rescabalament, però també objecte de politització, perquè, a la vegada, una mal entesa i molts cops indecent acció política les ha instrumentalitzades per parlar de com l’adversari no les havia protegides prou. Fins i tot sabent en molts casos que, fos qui fos qui tingués la responsabilitat, s’hagués trobat en les mateixes circumstàncies.
Les víctimes dels atemptats del 17 d’agost de 2017 van veure obstaculitzades les seves demandes d’aprofundir en la investigació en els vincles entre la seguretat de l’estat i l’imam de Ripoll. Però a la vegada hi ha qui ha volgut utilitzar-les per corroborar la seua insinuació sobre el fet que una eventual relació entre tots dos hagués pogut ser permesa o atiada per desestabilitzar el procés polític que es va viure a Catalunya en aquells anys. Probablement ambdues realitats estan connectades.
Ara ho tornem a veure amb les associacions que s’han generat en relació amb el luctuós i dramàtic succés de la dana a València. Té sentit que n’existeixin diverses, d’associacions, perquè no és segurament el mateix el que necessita demanar el grup de familiars dels morts al que reclamen els pagesos de l’Horta sud en relació a la destrucció material produïda. Però s’han creat amb la mateixa espontània finalitat? O són objecte de politització quan algunes declaracions seves semblen l’argumentari d’un partit polític i les seves reclamacions van sols cap a una institució, reclamant de manera esbiaixada o parcial la responsabilitat dels nostres polítics?
Un exemple: a la roda de premsa preparada per fer-se just després de la reunió de les associacions amb el president Sánchez i que sols podem pensar que fou allargada per coincidir amb els telenotícies (vist el contingut de la conversa i la durada), Sánchez es va a comprometre a celebrar un funeral d’Estat per a les víctimes (un any després!), però també una revisió i actualització de les infraestructures que en la seva destrucció van significar part de la causa del mortal desastre. Ergo l’equip autonòmic és responsable del que no va fer, per descomptat. Però l’estatal, també. Ningú dirà, tanmateix, més que el que l’interessa, generant en qualsevol mirada atenta la convicció profunda sobre el nivell moral de qui ens governa.
