Escàndol rere d’escàndol pel que fa a la gestió de les diverses polítiques públiques a Catalunya per part del Govern de la Generalitat, no podien faltar les referides als resultats de l’informe PISA. Després de les males notícies de l’últim informe en relació amb les competències bàsiques dels alumnes catalans i que any rere any podem confirmar a les universitats, és temptador pensar que allò que ha estat qualificat des del Govern com a “error tècnic” hagi estat en realitat una voluntat manifesta d’ocultació de les dades. En qualsevol cas, Catalunya ha estat exclosa de l’estudi internacional de les proves PISA, perquè el percentatge d’estudiants que van quedar a la seva vegada exclosos de la mostra va ser de més del 23%, quan el màxim excloïble és del 5%, segons els barems establerts per l’OCDE.
Sí, se’m pot qualificar de mal pensada per creure que l’error tècnic és en realitat una acció pensada amb intencionalitat política, però ni soc la primera, ni sens dubte seré l’última a creure-ho, perquè és fàcil arribar a aquesta conclusió tenint en compte diversos factors del tot contrastables des de l’últim informe i fins aquí, com són els següents: l’augment de les dificultats objectives a l’aula produït no tant –que també– per les ràtios d’alumnes per cada professor (en altre temps n’érem molts més i aquest problema no existia), sinó sobretot per l’extrema i creixent complexitat de l’alumnat; pel fet que es mantingui viva la matrícula al llarg del curs, provocant problemes en el planejament i en la gestió del programa, i per la voluntat de ser inclusiva, molt lloable però que sovint acaba entorpint la bona marxa del curs perquè els mestre no són ni psicopedagogs, ni psicòlegs, ni psiquiatres, han ser-ho, per descomptat. A això, s’hi afegeix que s’ha produït un detriment a l’autoritat del mestre, provocada per la manca de respecte dels progenitors en relació amb els mestres, cosa que els seus fills aprenen o fins i tot propicien, ja que sempre es retroalimenta el mal exemple.
L’anteriorment descrit no ha cessat des del 2022, ha augmentat, tant com perquè els mestres hagin anat a la vaga. Per tot això, calia esperar que Catalunya quedés encara pitjor posicionada que en el darrer informe, si previsiblement els factors acumulats en detriment de l’excel·lència en els darrers anys s’han agreujat. A aquest pas, serà difícil arribar al dia en què l’exclusió d’estudiants deixi de superar el màxim permès. La pregunta subjacent és, però, més preocupant: el grau de desvergonyiment de l’“errada tècnica” amaga la seva creença que el nivell de la capacitat de control ciutadà ja és tan deplorable com el nivell educatiu dels estudiants? Demostrem que no, no ens oblidem de comprovar les dades brutes, que s’hauran de penjar malgrat haver estat exclosos de l’informe per una oportuna errada tècnica.
