Qualsevol activitat humana corre un risc seriós d’esdevenir un circ. I, el que encara és pitjor, que allò tan tradicional de “l’encara més difícil” a les pistes de sorra es converteixi en una pallassada de mal gust. No parlo només de dos pseudocomunistes parlant del sexe oral com adolescents en un botelló de polígon en un programa d’entreteniment. Cadascú dona per al que dona. Però no crec que Companys fos afusellat per això ni que hi hagi líders de partits que hagin estat quatre anys a la garjola per aquest espectacle infumable del Partit Comunista de la Moral. Pobre Marx.
Diumenge passat un dels tres exiliats tornava al Principat de Catalunya. Ho feia amb un protocol ridículament impresentable. Amb un mapa i tot que repartia als mitjans que li raspallen l’esquena, i protegit pel suposat sector esquerrà dels juntaires. Uns altres que també cotitzen al Partit Comunista de Cadaqués. De fet, personalment, tant me fa el que la gent faci. Com si volia tornar amb globus tot cantant Cuando Salí de Cuba imitant Luis Aguilé. Al capdavall, en comparació, en la tornada a Terrassa, Lluís Puig va quedar com el que és, un senyor de la cultura que va estar al lloc menys indicat en el moment menys oportú però que ha aguantat com un roure i amb profit de l’embat d’exiliar-se.
Tornem a l’entrada de Toni Comín pel camí dels Catxalots que porta a Portbou. Com és lògic va pronunciar un discurs en un lloc ben simbòlic, el coll dels Belitres. Va tenir l’ocurrència de citar Nelson Mandela. S’ha de ser valent per fer-ho o més aviat, com deia el meu avi, tenir moltes penques. Però encara va fer un pas més en assegurar que ell i que el seu “germà d’exili”, Carles Puigdemont, eren les “dues úniques persones de l’univers” que havien tornat dues vegades de l’exili.
Comín ho deia perquè dijous havia anat a Madrid a no sé què fer amb la Constitució, i ho comparava amb el retorn fugaç de Puigdemont el 8 d’agost de 2024. Potser que algú li recordi que hi ha tres persones processades per aquell retorn pim-pam i que ell, en canvi, només va tenir la gosadia de tornar perquè Pablo Llarena va aixecar les ordres de detenció. Els altres tres, en canvi, s’estan partint la cara i no precisament per jurar o prometre la Constitució.
