El president del Govern espanyol ha vingut aquest diumenge a Catalunya per tornar a presentar-se com la fórmula de Fierabràs davant de l’extrema dreta, els ianquis que idolatren Donald Trump, els independentistes, els de dretes i la gent que està a la seva esquerra, si és que en queden. No està malament tenint en compte els nans que en els últims anys li han anat creixent al cap a tan bon ritme que avui ja no es pot saber si ha perdut tot el cabell a força de disgustos.
Poc abans de venir a Catalunya havia tornat a carregar, contra qui considera, encara que s’equivoqui, la seva principal pedra a la sabata política, Isabel Díaz Ayuso. Sobre ella ha fet caure tota la bateria mediàtica i política que li dona suport al voltant del cas de l’àtic, i a Ayuso considera també la principal responsable de la proliferació a Espanya d’universitats privades de qualitat dubtosa. És cert que a Madrid es concentra una bona part d’aquests centres, molts amb evident ànim de lucre, que han ofert titulacions sobretot enfocades al mercat estranger, però també comptant amb estudiants autòctons. I podrem convenir que cert tipus d’Universitat ha anat banalitzant els continguts per obtenir un títol universitari, però haurem també d’admetre que no només han estat les privades.
Podríem també acceptar que cal buscar la manera d’evitar que els docents universitaris facin mal la seva feina, però no crec que obligar que almenys la meitat siguin doctors i que també una majoria tingui contracte indefinit al centre determini res en aquest sentit. I ho dic havent obtingut el doctorat fa més de 35 anys i havent cursat tres llicenciatures d’aquells temps en què res no es convalidava, no hi havia dobles titulacions i les assignatures duraven un any. Però crec que això pugui determinar si la meva docència és bona o dolenta, i tampoc crec que les enquestes dels estudiants aportin res més que indicis ni estiguin arrenglerades amb aquests paràmetres. De fet, en general els estudiants solen valorar millor els professors que a més de fer classes, tenen altres activitats professionals. I a sobre, el que demana el President ni tan sols pot assegurar uns mínims, més encara ara que la intel·ligència artificial ha estat utilitzada com a nínxol de negoci per oferir tesis doctorals als qui les necessiten, quan hi ha aplicacions d’IA poden fer quasi soles articles acreditables en les millors revistes i quan els estudiants comencen a deixar d’anar a les aules perquè intueixen que el que s’hi explica ja està a la xarxa.
Avui l’ensenyament universitari necessàriament ha de ser una altra cosa, i ningú diu que hagin de ser les universitats privades les que ho facin pitjor, sobretot tenint en compte que la seva mida pot afavorir una major agilitat a l’hora d’adaptar-se als nous temps. El mateix president ha enviat una de les seves filles a l’estranger i a una universitat privada, amb el pretext que aquí podria ser assetjada, com si fos més coneguda que la princesa Leonor, que ni en una universitat estrangera ni en una privada ha decidit matricular-se aquest mateix curs.
Com passa amb l’habitatge, també en aquest tema creu que el govern, que obligant a complir els requisits més estrictes que han pensat aquells que no pateixen res d’això, la qualitat dels graduats augmentarà. És una cosa molt més complexa, un repte de dimensions colossals al qual no se li poden posar uns quants pedaços per simular que s’ha resolt. I menys aquests governants (i opinadors) que no podrien complir els requisits que als altres van demanant de manera farisaica.
