Fa exactament set anys que Catalunya perdia Muriel Casals. Catalunya, no els independentistes, ni els votants de Junts pel Sí ni els socis d’Òmnium, sinó tot un país. L’abrupta mort de Casals implicava la pèrdua d’un referent de la societat civil, una activista antifranquista, una economista sàvia i també una baula d’unió de tot el moviment independentista i de la part substancial de la societat catalana que, sigles a banda, creia en els seus drets democràtics. Les seves paraules justes, en públic i en privat, eren un fil recosidor que, desgraciadament, no hem tornat a tenir d’ençà de la seva mort.

Han passat set anys, un referèndum, presó, exili i enfrontaments dins de l’independentisme institucional i civil provocats per egos, ambicions inconfessables, rancúnies i falta de mirada llarga. Un panorama desolador que la pobra Muriel hauria patit. Però sovint penso que ella hauria estat capaç de posar pau, mirada llarga, estratègia, dolçor i fermesa alhora. Tot això el país ho va perdre aquell 14 de febrer de 2016. I de moment, no hi ha cap altra Muriel Casals.

El millor homenatge que se li podria fer, sobretot per part d’aquells que es van omplir la boca amb el seu llegat els primers mesos, és comportar-se com ho hauria fet ella, amb dignitat, fermesa i respecte per tothom, recosint ferides, fent un pas endavant o al costat si calia sense sentir ferit el seu orgull, pensant en el bé comú i no en el partit o l’ego.

Tristament, el llegat de la Muriel Casals en un moviment cívic i democràtic tan potent com l’indepenentista va camí d’esborrar-se del tot.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Doctor Strangelove a febrer 16, 2023 | 09:26
    Doctor Strangelove febrer 16, 2023 | 09:26
    Ara hem de tornar a treure els morts? Au va, que ja no sabeu que explicar! Doc.
  2. Icona del comentari de: Alabances interessades que taquen la memòria a febrer 16, 2023 | 09:36
    Alabances interessades que taquen la memòria febrer 16, 2023 | 09:36
    Deixa't de caricatures interessades de la Muriel. La Muriel el que aportava sobretot era independentisme de debò i una absoluta catalanitat pel que fa a la llengua. No debades mai va caure en el parany de beneir la cooficialitat en un futur estat català. Dubto molt que vist en què s'han convertit els partits i especialment ERC, la Muriel no fos extremadament crítica i es limités a demanar "unitat". Podia ser benintencionada, però de ben segur que no era complaent, ni una venuda a sou de cap partit.
  3. Icona del comentari de: Independentista a febrer 16, 2023 | 11:38
    Independentista febrer 16, 2023 | 11:38
    La Muriel - a qui vaig conèixer personalment- era una persona ferma. Per aixó la van, molt possiblement, liquidar; i si no, perquè no es va investigar, perquè no es va trobar l'autor de l'atropellament mortal?. No convenia.
    • Icona del comentari de: Bruc a febrer 16, 2023 | 16:42
      Bruc febrer 16, 2023 | 16:42
      El cni o el mossad
  4. Icona del comentari de: adolf a febrer 16, 2023 | 12:43
    adolf febrer 16, 2023 | 12:43
    Si, amb la seva revolució dels somriures, us imagineu als bolcheviks davant del Palau de San Petersvug i els Sant Coulots a la Bastilla cridant, som la revolució dels somriures, gent de pau, pacífics, tolerants i els nens amb globus, encara estarien sota el domini del Tzar i Luis XVI
  5. Icona del comentari de: Junts pel Sou & ErkiBotiflers & Corruptgents Procés News ✍️??️ a febrer 16, 2023 | 14:57
    Junts pel Sou & ErkiBotiflers & Corruptgents Procés News ✍️??️ febrer 16, 2023 | 14:57
    ? La veritat de la mort de Muriel Casals solament la sabrem després de la independència. Si arriba. Sense tenir tribunals, lleis, partits polítics, parlament, policia i mitjans de comunicació lliures -que no tenim-, ens trobem com si Franco encara fos viu. El més important és el quadre mental previ on cal estar per a poder tenir possibilitats d’arribar a la veritat. Catalunya està ocupada fa 300 anys, per tant, no té jutges, lleis, partits polítics, mitjans de comunicació, Parlament o policia ni lliures, ni democràtics, ni catalans. Així que és impossible saber la veritat d’un presumpte magnicidi, com seria el de Muriel Casals, fins que la independència de Catalunya permeti de tornar a tenir estructures d’estat. En aquest ordre, i no al contrari, com ha volgut fet creure a l’independentisme de base l'engany processista. El que cal fer és exposar com els fets posteriors a la seva mort són conseqüents amb el fet que la seva mort sigui un crim d’estat. En concret, cal estudiar què va passar amb la informació sobre la seva mort, què ha passat amb els qui van dubtar públicament de la versió oficial, el comportament de l’estat espanyol els darrer anys i què ha passat amb la independència d’ençà la mort de la Muriel. En primer lloc, és impossible que cap partit parlamentari ni cap mitjà de comunicació no hagin fet conèixer el que pensa una part important de la població. És impossible d’un punt de vista matemàtic. També és contrari als interessos electorals de partits i als interessos mercantils de mitjans de comunicació, els quals guanyarien vots i audiència. A part dels 300 anys d’ocupació, el motiu més específic és la llista de diners de la Generalitat en publicitat institucional a pràcticament tots de mitjans de comunicació. Va ser vergonyós veure mitjans exclamant-se de rebre’n menys que altres. Com si la diferència entre premsa lliure i premsa del règim -o entre sexe no comercial i prostitució- depengués del preu i no comencés amb el primer euro. ¿Per què no us pregunteu totes aquestes coses en lloc de seguir sent claca ignorant, en comptes de continuar bramant com si fossiu ases i ballant al ritme que us toquen aquells que us manipulen cada dia? Aquells que, segurament ells sí, saben què va passar amb Casals. I callen i segueixen cobrant cada mes. Feu servir el pesquis, que no us farà cap mal.☝️
  6. Icona del comentari de: Vicenç Gaiols a febrer 16, 2023 | 18:29
    Vicenç Gaiols febrer 16, 2023 | 18:29
    El moviment cívic i democràtic independentista NO va camí d’esborrar-se, ans al contrari hi és per a restar-hi i continuar. Això potser ho pot pensar equivocadament algú de la nova fornada, de la darrera dècada, d'independentistes, dels més novells, però, els que som independentistes des dels 15 o 16 anys no ho pensem. Una altra cosa és que ens manquin moltes Muriel Casals, això sí. Un record ben sentit per Muriel Casals. Ànims a tothom, si molts de catalans ho volem entre tots aconseguirem fer efectiva la independència.

Respon a adolf Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa