El 17 d’agost del 2023 la socialista Francina Armengol va ser elegida presidenta del Congrés dels Diputats gràcies al suport de les formacions independentistes, sobretot de Junts, que, a canvi, va arrencar el compromís de l’executiu espanyol de fer oficial el català a la Unió Europea. Gairebé dos anys després el més calent és a l’aigüera, i en la reunió del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea d’aquesta setmana, l’executiu espanyol va gesticular apuntat que hi podia haver acord i va decidir mantenir l’oficialitat com el penúltim punt a tractar en la trobada tot i que era conscient que no hi havia la unanimitat que es requereix per tirar aquesta mesura endavant. Encara més, ni ells mateixos s’ho van creure perquè el mateix ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, no va estar present en la reunió.
La gesticulació va continuar minuts després quan Albares va ser entrevistat al Telenotícies de TV3 per dir que el primer que faria seria abordar de forma immediata l’oficialitat del català a la UE amb els set països reticents i s’al·lega que de moment no hi ha hagut una negativa a l’oficialitat. De fet, no n’hi ha hagut perquè mai s’ha arribat a votar en gairebé dos anys, un temps suficient per al govern espanyol per resoldre tots els dubtes que hi ha hagut sobre aquesta qüestió. L’endemà, el ministre va afegir a RAC-1 que no sabia què era el que no agradava als estats que encara s’hi oposen: “Vull que em diguin quina part no els agrada o voldrien canviar de la nostra proposta. Volen canviar alguna cosa per protegir algun interès legítim? Quin és? Si la resposta és que cap, que se sumin a la unanimitat. El que vull ja són concrecions, no abstraccions”.
Han passat dos anys, i encara estem així? Queda clar que no els interessa, o no els interessa prou, però qui dia passa any empeny i els socialistes segueixen en el poder. I la legislatura arribarà al seu equador sense que l’oficialitat sigui una realitat llevat que d’aquí al 24 de juny, quan està prevista la pròxima reunió, l’executiu de Sánchez obri un miracle. De fet, desconeixem què ha fet fins ara el govern espanyol en aquest sentit per convèncer els estats membre que es resisteixen, entre els quals hi ha grans potències com França, experta en maltractar una llengua que parlen 10 milions de persones, i Alemanya, i si els ha proposat un canvi de cromos. És a dir, que aprovin l’oficialitat a canvi del que vulguin. Perquè es tracta d’això. I si s’hi oposen i l’oficialitat està en un carreró sense sortida, que ho reconeguin i deixin d’embolicar la troca. Dos anys és marge suficient perquè Junts es plantegi fixar una data límit per aconseguir l’oficialitat o, per contra, retirar el suport a Sánchez, que promet moltes coses a Catalunya i en compleix molt poques. Però això, d’altra banda, també seria admetre que els han enganyat.
