Si una cosa sap fer Carles Puigdemont és generar expectació. Ha demostrat més d’una vegada que és imprevisible i que sap desencadenar crisis de nervis en partits espanyols. El febrer de l’any passat, va fer perdre els papers al PP en plena campanya gallega amb aquell “se sabrà tot”. I el seu tàndem amb Míriam Nogueras té molt depurada la tècnica de llançar frases ambigües i desafiants al PSOE. Del “no farem president Sánchez a cambio de nada” del 23-J, a l’avís sobre “l’hora del canvi” –en català al Congrés, un dels pocs acords amb Pedro Sánchez que s’ha complert– d’aquest dimecres. Amb l’afegit de la convocatòria d’una executiva nacional per a dilluns a Perpinyà i del missatge que hi haurà consulta a la militància. L’últim cop que es va consultar als militants si es trencava una aliança ja se sap com es va acabar.
L’home que fa més de set anys que és a l’exili, que va tornar un dia i va tornar a marxar mentre els Mossos d’Esquadra el buscaven infructuosament com un terrorista, ha volgut tornar a fer saber que, per a ell, el PSOE no és gaire millor que el PP. De la mateixa manera que Pujol, quan se li retreia que hagués pactat amb el PP d’Aznar, replicava que també havia pactat amb “el PSOE dels GAL”.
A la Moncloa intenten fer veure que estan tranquils, cosa que sol significar que hi ha nervis. Diuen que tot plegat és una escenificació, cosa que és una obvietat quan es parla de política. I mentrestant Junts ha fet créixer l’amenaça al llarg de tot un dia, per entregues: anunci de l’executiva de Perpinyà, al matí; entrevista de Nogueras a La Sexta, al migdia; comentaris extraoficials, durant la tarda; filtració sobre la decisió de fer una consulta, al vespre. Tenint en compte que es va consultar els militants per pactar amb Sánchez, és evident que se’ls haurà de preguntar si volen trencar el pacte que van votar. Però parlar-ne i fer que se’n parli, sobretot si és extraoficialment, alimenta la idea que potser la decisió de la ruptura ja està presa. Escenificació. I una escena empeny cap a la següent.
Aquesta vegada, sí. Estan disposats a trencar amb Pedro Sánchez –si no fa algun moviment que abans de dilluns– perquè al cove només hi ha morralla. Segons Nogueras, “el temps dels ultimàtums ha passat i el govern de Sánchez no l’ha aprofitat”. Paradoxalment, aquesta frase constitueix un altre ultimàtum. Però haurà de ser l’últim, perquè el següent ja no tindria efecte. Enmig del soroll, la qüestió és, si es confirma, com materialitzarà Junts la ruptura amb el PSOE, què considerarà ruptura i com construirà el relat per reparar el desgast d’haver entrat en el terreny de joc del PSOE i, dos anys després, sortir-ne amb una mà davant i una altra al darrere i perseguits pel fantasma d’obrir la porta a un possible govern del PP-Vox.
