Sembla ara que tota la trama Aldama, el comissionista amic de Koldo i de Ábalos que era, alhora, confident de la Guàrdia Civil i no sé quantes coses més, es troba ara tancada en el seu telèfon mòbil. Un telèfon en poder de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, aparentment difícil de desxifrar. Diuen que aquí es contenen moltes converses que podrien posar en dificultats a alt càrrecs i membres del govern i, en l’ona conspiranoica que ens envaeix, fins i tot podria esquitxar al mateix president del govern. I a la seva senyora, clar.
Tot un serial l’epicentre del qual està en un delinqüent confés, Víctor de Aldama, que aparentment sap molt dels batibulls de qui va ser mà dreta de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, i també dels negocis a la Moncloa de la dona del mateix Sánchez, Begoña Gómez. I, em diuen, sembla que també té informació, que està disposat a compartir, sobre aquell affaire de l’espionatge telefònic a líders independentistes per al mètode Pegasus. És a dir, que Aldama és una bomba de rellotgeria i el seu telèfon mòbil podria ser un dels detonants.
A Madrid es viu una espècie de fascinació a compte de Víctor de Aldama, un home que va arribar a ser condecorat per la Guàrdia Civil pels seus serveis desinteressats (sic) al servei de la Benemèrita, que protagonitza un frau milionari en un fosc assumpte d’hidrocarburs i que era el julivert de totes les salses fosques, pugui o no tastar en relació amb les seves declaracions al jutge fa dues setmanes: va acusar Sánchez de mentir per dir que no li coneixia; va acusar el ‘número tres’ del PSOE, Santos Cerdán, d’haver-se portat quinze mil euros en comissions il·legals; va acusar el cap de gabinet de la vicepresidenta Montero d’haver cobrat, també en comissions, cinquanta mil euros; va acusar el ministre de les autonomies, Ángel Víctor Torres, d’haver demanat altres cinquanta mil també en comissions que no se li van pagar… I clar, el gruix de les acusacions va contra Ábalos, al qual Aldama acusa de corrupció a l’engròs quan era ministre de Transports i secretari d’Organització del PSOE, i contra el seu lloctinent Koldo García, l’aconseguidor.
A més, Aldama reconeix haver estat present en algunes reunions de negocis de la dona del president Sánchez i suggereix saber de tot això molt més del que es diu i del que ell mateix ha confessat fins ara en un escrit de 37 pàgines que fa les delícies dels cenacles i tertúlies madrilenyes. Diuen que hi haurà més, escalonadament. El fet que encara no hagi aportat cap prova definitiva no és suficient perquè la present realitat arruïni un bon reportatge, amanit, a més, en el cas d’algun diari de la capital, amb especulacions que fan al mateix president del govern central còmplice per presumptament conèixer-lo tot i haver-lo ocultat.
La bola creix i creix en el que jo crido UCOlandia, perquè és aquesta unitat especialitzada de la Guàrdia Civil, la Unitat Central Operativa, que té 600 membres i una certa independència respecte del Ministeri de l’Interior, la que ho investiga tot: la trama Koldo, els negocis de Begoña Gómez… O la presumpta implicació del fiscal general de l’Estat en un delicte de revelació de secrets relacionats amb els incompliments fiscals del nuvi de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, potser la persona més odiada en la Moncloa.
Ayuso, que és també un caràcter fort, per dir el menys, correspon a aquest odi amb armes i comportaments similars, fins al punt d’haver celebrat l’aniversari de la Constitució en la seu de la Comunitat de Madrid, a la Porta del Sol, prescindint de qualsevol convidat del Govern de Sánchez. Es van fer, així, celebracions paral·leles. A Madrid és la guerra. I més des que el Govern va designar al ministre Oscar López com a candidat a la presidència de la Federació Socialista Madrilenya, substituint de manera traumàtica al moderat Juan Lobato.
La crispació a la capital d’UCOlandia és gran, potser més que mai des que Sánchez es va fer càrrec del govern el 2018 i, des de llavors, s’han succeït passatges inèdits, irrepetibles, que tenen desconcertada a l’opinió pública, als mitjans… I a la mateixa oposició, que no està sabent respondre adequadament als irregulars comportaments governamentals. Imagini’s vostè si, damunt, es compleixen els rumors no crec molt en ells, però ho recullo tangencialment per si de cas-, que parlen d’una ‘reobertura de l’assumpte Pegasus’, amb possibles revelacions d’alguns secrets d’espies.
És clar que els acusats per Aldama, que ho neguen tot, es veuran obligats a presentar querelles contra ell davant diverses instàncies judicials, la qual cosa farà que el serial es prolongui durant setmanes, sobretot perquè alguns dels citats -Ábalos, Aldama, Koldo- hauran d’atestar en els pròxims dies davant el Suprem. La Moncloa assegura estar tranquil·la, però consta que de cap manera ho està: més aviat tot el contrari. Aldama, per part seva, tira llenya al foc, en el millor estil de les converses en àmbits mafiosos, dient que, si li ocorre alguna cosa, “el lògic” seria culpar al Govern. De moment, algú va tirotejar fa setmanes el seu automòbil, un succés estrany que ell mateix no ha volgut explotar amb acusacions sobre presumptes autories.
No resulta rar, així, que no hàgim trobat respostes suficients a l’Executiu sobre esdeveniments internacionals, com la caiguda del govern francès, que sens dubte tindrà efectes en les relacions amb Espanya, o la feblesa del govern alemany, que afebleix, al seu torn, a tota la UE. El govern pensa en altres coses, un cert telèfon en poder de l’UCO, per exemple. Un govern i mig país pendents del contingut del mòbil d’un delinqüent, que la seva desencriptació ha ajornat, per motius no explicats, el jutjat corresponent, la qual cosa són les coses.
