Hi ha una dita que fins i tot té aplicació en psicologia: “a la terra dels cecs al borni és rei”. No hi ha res com el consol del fet que la resta estigui pitjor que tu. Això deu pensar Yolanda Díaz veient que, malgrat el seu mediocre 4, és ara per ara la líder política millor valorada a Espanya. Ben cert és que això no significa res, perquè es poden valorar positivament els adversaris sense pensar de cap manera a votar-los, i, d’altra banda, valoracions negatives poden significar en el fons una tal capacitat de mobilitzar els teus que la resta t’odiï cordialment. Tant se val, en resum, el que et valorin o t’odiïn, si no t’han de votar.
Que tothom suspengui tampoc és cap novetat, perquè la capacitat de qui no es dedica a la política de posar a caure d’un burro qui sí que ho fa no és nova, i s’arrela en el fet que l’acció política els allunya de la gent i els apropa a la demagògia inconsistent. En un món hiperconnectat, generador de fakes que adulteren el criteri d’una població tendent al mínim esforç, és fàcil caure en l’error de pensar que qualsevol persona que es dedica la política és igual. Error, perquè ni dins ni fora de la política tothom és igual, ni té els mateixos valors, ni la mateixa resistència a caure en la temptació.
A aquests polítics que valorem tan malament els hi demanem també que la política no sigui per a ells una professió, que tinguin una feina a la qual tornar després de passar poc temps en la representació de tots nosaltres, com si fos tan fàcil. Només cal recordar que ara ens queixem de l’allunyament de la vida professional que suposa la maternitat per a les dones i la necessitat d’ajudar-les en la seva reincorporació. Ho faríem amb els polítics? No, perquè creiem que tots ells s’han lucrat mentre exercien els càrrecs, o que venien del no-res i que mereixen el no-res al qual no volen tornar. A més, sens dubte cometen menys errors comunicatius els polítics que porten tota la vida en aquesta activitat. “Gat vell“, els hi diuen els periodistes, perquè és difícil que s’equivoquin en la resposta, menys encara si el periodista té poca experiència en repreguntar. Ser professionals de la política els garanteix poder romandre-hi i una millor valoració de tots nosaltres… quant de temps porta en política Yolanda Díaz? Tota la seva vida. Doncs això, un flamant 4.
Tothom suspèn. Però tant fa. Perquè, més o menys valorats, tots ells s’asseuran als escons del Congrés dels Diputats la legislatura vinent, complint-se el seu primer i fonamental objectiu, perquè excepte funcionaris i milionaris, ser expulsats de la vida política els pot significar tastar aquest món laboral que cap d’ells aconsegueix arreglar. Que no tinguin alternativa és responsabilitat nostra, la qual cosa vol dir que el seu suspens és el resultat d’una equació on cadascú dels que puntuen ha de ser directament objecte de la mateixa avaluació: tothom suspèn, ells i nosaltres.
3
1
