El Calendari dels Pagesos ens explica que cada tasca té la seva època: a principis d’abril cal sembrar la patata, mentre que al blat i a l’ordi els toca a finals de novembre. L’all és cosa del gener i el blat de moro s’ha de plantar a ple estiu. La tardor és el moment d’anar a caçar bolets i aquests dies veiem pels carrers dels pobles tot de gent que va amb uns bons manats d’espàrrecs de marge. Si el sector primari s’ha organitzat tradicionalment per aquests cicles marcats per la natura, en el camp de la política també hi ha algunes feines que s’han de fer seguint el calendari.
Així, un cop passada la meitat del mandat i preferiblement quan falta un any per les eleccions municipals, és l’època de les mocions de censura. Tal com recomanen estar pendents dels cicles lunars quan es tracta de trasplantar, si l’objectiu és fer un canvi d’alcalde abans de passar per les urnes, el més recomanable és fer-ho ara. D’aquesta manera, el nou batlle concorrerà a les properes eleccions des d’una posició preeminent i, alhora, la maniobra servirà per donar una imatge de desgavell i de manca de suport al govern sortint. La idea és que es noti que se l’ha hagut de fer fora perquè tot plegat era un desastre i no hi havia més remei.
Per impulsar una bona moció de censura cal buscar un pretext d’una gran gravetat, el màxim d’escandalós possible. De vegades realment hi ha aquest motiu de pes: és el cas d’Oriola, al País Valencià, on el PP podria perdre el govern el proper dilluns perquè s’ha sabut que l’alcalde va estar cobrant el sou públic de metge durant sis anys sense haver anat ni un sol dia a la consulta. Els regidors de Ciutadans, que han deixat de donar suport als populars per associar-se amb els socialistes, han estat desautoritzats per Inés Arrimadas i altres capitostos del seu partit que, sembla, no troben prou rellevant una estafa d’aquest calibre a les arques de la Generalitat Valenciana. La capital del Baix Segura és un feu popular des de 1987 -quan encara es feien dir Alianza i no havien adoptat la gavina com a mascota- per bé amb uns resultats cada cop més a la baixa des del 2007.
Encara que al Maresme hi abunda el cultiu d’hivernacle, a Tiana també han preferit esperar a l’època més propícia per a les mocions de censura sense recórrer a aquests enginys que modifiquen el microclima. Així, el grup independent Junts per Tiana ha aconseguit el suport del PSC i Junts per Catalunya per desbancar l’alcaldessa d’ERC, en aquest cas recorrent a arguments més prosaics com ara la necessitat d’aprovar els pressupostos del 2022 i superar la “paràlisi dels grans temes del poble”. Tot i així, no hi pot faltar la dosi de dramatisme preceptiva a tota moció de censura: es tracta d’una “veritable emergència”, argumenta l’alcalde entrant.
Però, a manca d’assumptes greus i de desgastos quotidians, de vegades cal recórrer a la més absurda excusa. És el cas d’Altafulla, al Tarragonès, on un temporal marítim -precedit de diversos episodis d’onatge intens que han durat més de quaranta dies- ha fet que les onades s’emportessin la terrassa d’un restaurant. Tot i que els tècnics municipals han pogut observar que la terrassa ni tan sols tenia fonaments i que l’equip de govern es va reunir de seguida amb el departament de Costes del govern espanyol, que és qui té les competències d’aquests assumptes i que ara mateix manté una política d’evitar els grans abocaments periòdics de sorra nova a les platges per considerar-ho antiecològic, l’oposició ha considerat que aquesta també és una “situació d’emergència”. “Piove, porco governo”, que diuen els italians. Mentrestant el regidor de Junts per Catalunya veia en la manca de suport del PSC a la moció de censura contra els republicans un lligam directe amb l’article 155 de la Constitució: “El govern d’ERC lligat al PSC-155 fins al final”, proclamava a Twitter.
És ben bé qui busca motius per una bona moció de censura, quan n’és temporada, sempre en troba.
3 
