Les darreres eleccions a Castella-Lleó ens ofereixen una excel·lent metàfora del que representa l’Espanya hegemònica. Una comunitat (en realitat, Castella és Espanya, i Espanya és Castella amb permís de la presidenta Ayuso) que no tenia cap intenció ni necessitat de ser comunitat autònoma, i que en un mapa capriciós van generar una entitat artificial en què lleonesos i castellans no semblen massa ben avinguts. Una Castella dividida capriciosament en cinc comunitats amb l’exclusiva intencionalitat de diluir les nacions no castellanes (Galícia, Euskal Herria i Països Catalans) en l’estructura d’un règim del 78 de mentalitat castellanocèntrica. 

També resulta un exponent d’una composició política d’hegemonia conservadora d’una dreta impulsiva i poc raonable (PP), uns socialistes que en el fons sempre han representat un partit conservador d’ordre (PSOE) una esquerra allunyada de la realitat (UP) i una ultradreta blanquejada que ens recorda que Castella fou matriu nacionalista de la Falange, amb ideòlegs com Onésimo Redondo (Vox)

Finalment, trobem el problema creixent de la irritació d’una part de la població que es veu bandejada i escanyada pel centralisme madrileny (l’Espanya buidada) i que catalitza el temor de la despoblació i la descapitalització humana i material. El resultat, com podem imaginar, un resultat que ningú no desitjava, i que tanmateix, de manera previsible, pot acabar sota la fórmula d’una dreta irresponsable acompanyada d’un postfranquisme inconscient que es vanta d’irracionalisme fanàtic. 

En aquest context, el PSOE, que malgrat sembla l’actor polític el més raonable, manté sempre aquella inseguretat atàvica de qui pateix la síndrome de l’impostor. Malgrat que pot aportar certa responsabilitat i estabilitat a la política, el fet de no haver fet net per carregar contra l’herència franquista, el fa  vulnerable en una Castella / Espanya profunda sembrada de cadàvers a les cunetes com a recordatori de qui mana. Això fa que, en bona mesura, els socialistes actuïn com a presoners a la Moncloa o a qualsevol altre espai on, nominalment, ostenten el poder, i que a la pràctica, són les mateixes famílies de sempre les que continuen remenant les cireres, i les que amenacen amb enviar més gent raonable a les cunetes. 

No està de més recordar les amenaces impunes de militars fa pocs mesos que parlaven d’afusellar “vint-i-quatre milions de fills de puta” o de les bales enviades al mateix ministre d’interior Grande Marlaska. És per això que l’actitud del PSOE impedeix que pugui protagonitzar res semblant a una negociació o un diàleg enfront els qui, tot patrimonialitzant l’Estat, consideren “enemigos de España”, entre els quals, nosaltres, una vella nació europea de tarannà democràtic, que encapçalem la llista.

És per això que resulta ben galdós aquesta mena d’estrany aniversari de les eleccions del 14 de febrer, celebrat dilluns en un acte tan solemne com descafeïnat, en les quals l’independentisme va obtenir el 52%. Un discurs, el del president Aragonès, en què malgrat ja han passat quatre anys llargs del Primer d’Octubre s’aferra a la taula de negociació com a una mena de mantra màgic, com si la simple invocació aportés algun benefici hipotètic. Potser anem tots massa carregats d’èpica i eslògans grandiloqüents, tanmateix aquelles eleccions de 2021, forçades per una Junta Electoral que es va carregar la voluntat i l’ànima del Parlament, i que va treure un president de manera humiliant per al nostre país, en què es va imposar unes dates d’elecció malgrat les circumstàncies de la pandèmia, el 52% responia més a votar en contra que a favor; d’impedir el control del Parlament per part dels hostils al país, més que per una gran passió o confiança en una classe política que mostra  a diari les seves limitacions. 

Tant fa, la realitat és que hi ha una majoria independentista que no es percep en el terreny dels fets i que fins i tot es degrada en el terreny de la retòrica. Un independentisme institucional que com el president Aragonès recorda cada vegada que té un micròfon a l’abast, reivindica posar tots els ous en el cistell d’una taula de negociació que no ha tingut lloc, i que no tindrà lloc tret que el carrer prengui el control i l’Estat sigui incapaç de treure’l, és a dir, amb una batalla d’Urquinaona cada dia, una presa de l’Aeroport indefinida, el control popular de les fronteres, o la recuperació de la sobirania del Parlament passant olímpicament de l’opinió dels adoradors togats de la Falange.

És per això que, en la gestualitat d’una classe política que no ha fet absolutament res en el camp dels fets, i cada vegada menys en el de les paraules, hi ha una sobreactuació tan estèril com desmenjada. L’Andreu Barnils, en un article recent comparava el discurs d’Aragonès com Pere sense Llop, perquè ni tan sols s’esmenta què passarà si l’Estat no s’asseu a negociar –s’emprenyaran i deixaran de respirar?–. No hi ha cap fe sobre les possibilitats d’una taula de diàleg en la qual, fins i tot s’ha exclòs presos o exiliats, en aquesta mena de gestos que recordin que Espanya està pagant un elevat preu en el camp del desprestigi internacional. No s’han fet gestos que poguessin incomodar Madrid o Brussel·les (una visita del president a Moscou, en aquestes circumstàncies internacionals podria haver tingut un impacte psicològic important i activar les alertes de Brussel·les, Washington i un Madrid que ha enviat una fragata a fer el “paripé”). Sense gestos rupturistes, sense amenaces creïbles, sense fer una mica de por, aquella taula de diàleg, que en el fons no és més que una taula de monòleg, no resulta altra cosa que una taula de resignacio.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a febrer 18, 2022 | 21:20
    Pere Llimonera i Citronell febrer 18, 2022 | 21:20
    Los militares esos que se van de la boca y que se citan en el articulo y algunos otros personajes de los que se habla son poco mas o menos como todo el fachorerio ultraderechista separata supremata de patrias inventadas... Ocurre que algunos no se enteran, y que hay que hay que aplicarse eso de : "la mota de polvo y la paja en el ojo y el ojo ajeno...
  2. Icona del comentari de: Georgiana a febrer 19, 2022 | 00:00
    Georgiana febrer 19, 2022 | 00:00
    Quan la gent ha de sortir al carrer és perquè els nostres governants no estan fen la feina, no ens representen, no cuiden els nostres interessos ni benestar, tot el contrari. Si ells mateixos ens han dit que no poden fer res. Compte enrere perquè la taula s'esmicoli: 360 dies.
  3. Icona del comentari de: Veterà antifranquista. a febrer 19, 2022 | 07:34
    Veterà antifranquista. febrer 19, 2022 | 07:34
    Humiliació?. Ben segur, però cal no oblidar que, quan es podia evitar-ho, Catalunya es va lliurar a Espanya lligada de peus i mans. I ho va fer per voluntat de gairebé el 78% dels votants. Ara recollim els fruits d'aquell error monumental.
  4. Icona del comentari de: Sí que hi fa a febrer 19, 2022 | 09:37
    Sí que hi fa febrer 19, 2022 | 09:37
    "Tant fa"? I el pronom?
  5. Icona del comentari de: Gens menys a febrer 19, 2022 | 10:26
    Gens menys febrer 19, 2022 | 10:26
    No és per res més que el Psoe és ideològicament español, mentalment español, perquè la sucursal catalana PSC també és encara més española, amb el ballerufa de ministre i la Batet fent ridículs espantosos, tots dos uns mals especímens que no representen la veritable Catalunya catalana que mai ha sigut española ni ho vol ser. PSOE-PSC, dos partits españols de pura casta castellana i amb molta caspa catalana.
  6. Icona del comentari de: Ok Gal a febrer 19, 2022 | 10:51
    Ok Gal febrer 19, 2022 | 10:51
    Tots els d’ERCal només han de deixar el moneder i el govern, ni són capaços d’endur-se el govern a l’exili, i ja veurà el Gal on trobar-los per reunir-se o cavar cunetes. En quins comptes hi són els diners de la Gencat? Com és possible que el govern no hi sigui a Bèlgica i altres llocs? No va fotre el camp la Caixa & company per amenaçar? Tots hem de posar tots els diners possibles a fora. L’avi ja sabia el que es feia, els hereus però anaven més perduts.
    • Icona del comentari de: Per què ha de deixar el Govern ERC? a febrer 20, 2022 | 13:10
      Per què ha de deixar el Govern ERC? febrer 20, 2022 | 13:10
      A diferencia del batxiller foll (que mai vam votar, va ser posat a dit a títol d'hereu per Miss Catalunya com és la costum 'democràtica' dels corruptgents, ara tenim Aragonès que va guanyar. Però els corruptes prUcessistes fan més d'oposició que de 'socis' i li fan la feina a Pedro Sánchez que no té cap interès en parlar amb l'independentisme català.
  7. Icona del comentari de: Narcís a febrer 19, 2022 | 11:09
    Narcís febrer 19, 2022 | 11:09
    Un estat que no té paraula, no té honor ni té dignitat i, conseqüentment, ni orgull, ni amor propi, ni autoestimació ; tot plegat, misèria humana, tot plegat, maldat de la pitjor estofa ! PD : com pot ser possible funcionaris armats així cobrant/ vivint del poble amb l' exclusiva de la força bruta o barata .. pogueren dir allò i no passà'ls-hi res de res ? Nota : així mateix, com acabà el fet de les amenaces via enviament de bales, atès que mai més se n' ha sentit parlar ? Anotació al marge : i diuen què, que hem de ser espanyols així compatriotes d' éssers d' aquesta mena .. pot hom ser més curt de gambals, ignorant i estúpid ? Incidència : en aquest món hi som quatre dies ( això, qui hi sigui ! ) .. perquè no desapareixen de la vida catalana com els catalans no som presents a sa vida castellana ?
  8. Icona del comentari de: Pilar a febrer 19, 2022 | 12:57
    Pilar febrer 19, 2022 | 12:57
    Al cigronet ningú el respecta. Només cal veure les cròniques dels periodistes: contes per a nens (Pere sense llop) o actituds de nens petits (s'emprenyaràn i deixaràn de respirar?)... I amb el carrer Aragonés no hi pot comptar. Aragonés i els Ñerkis, en general, s'han dedicat a desmovilitzar i satanitzar el carrer. Fins que no hi hagi un nou MHP a passar dies veient com la performance de la taula fake se'ls queda sense potes.
  9. Icona del comentari de: Jordi del Camp a febrer 19, 2022 | 14:21
    Jordi del Camp febrer 19, 2022 | 14:21
    Les properes eleccions al parlament de Catalunya, qui anirà a votar? Jo no, jo no voto a qui van a parar els sous. Jo vull votar qui mana. Es clar que la Generalitat no mana res que no sigui en permís d'un jutge o de la JEC.
  10. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a febrer 19, 2022 | 14:40
    Luisnomeacuerdo febrer 19, 2022 | 14:40
    No te preocupes Javier, que todo el prestigio será recu en cuanto vox este en la Moncloa y os ponga a escuadra a los fascistas independentistas vascos y catalanes.
  11. Icona del comentari de: Lagrimitas a febrer 19, 2022 | 15:25
    Lagrimitas febrer 19, 2022 | 15:25
    Paísos catalanes dice. Que atrevida es la ignorancia.
  12. Icona del comentari de: Anònim a febrer 19, 2022 | 16:47
    Anònim febrer 19, 2022 | 16:47
    Como se nota que es fin de semana,os han dejado a todos los zumbaos el móvil,venga aprovechar para poner burradas.
  13. Icona del comentari de: Pintor que pintas… a febrer 19, 2022 | 22:56
    Pintor que pintas… febrer 19, 2022 | 22:56
    Pintame un cruz blanca sobre fondo negro
  14. Icona del comentari de:
    "un postfranquisme inconscient que es vanta d’irracionalisme fanàtic. " febrer 20, 2022 | 09:11
    Montar una estrategia de jugadas maestras en base a las fantasias y los cuentos chinos propios y sentarse a esperar entre lamentos y acusaciones a que la realidad se pliegue a tus tomaduras de pelo también es irracionalismo fanático.

Nou comentari

Comparteix