Servidor de vostès ha tingut contacte personal amb almenys una dotzena de les seixanta persones espiades en el Catalangate. O bé perquè hem coincidit en algun debat o acte públic, participat en converses privades o mantingut comunicacions telemàtiques, de manera que, més que probablement, algunes de les meves comunicacions han estat incerceptades per aquesta “policia patriòtica”, que no és més que l’enèsima mutació de la Brigada Político-Social, hereva al seu torn de la Santíssima Inquisició. En altres paraules, que a mi també m’han espiat, de la mateixa manera que, especialment quan parlem de personalitats públiques, polítics, periodistes, advocats, activistes socials, mantenen cadascú centenars o milers de contactes, converses privades també altres desenes de milers de persones hem vist violada la nostra intimitat. Servidor de vostès, que es considera una persona força normal, que en tot cas escriu llibres i articles, i que també pot tenir contactes amb polítics i periodistes per raó de la representativitat en institucions de la societat civil, és conscient que viu en una fosca dictadura en què el seu govern promociona o permet (probablement totes dues coses alhora) una persecució política, ja ni tan sols fer res que objectivament pugui contravenir una legislació poc liberal, ni tan sols per pensar d’una manera determinada, sinó per “ser” català, i exercir com a tal, de manera que ja hem entrat en una deriva prou grossa que separa els règims autoritaris convencionals de les autocràcies disfressades amb un vernís institucional; de la paranoia postfranquista a la persecució deliberada a una minoria nacional.

Malgrat que no resulti cap sorpresa, que un govern, un estat, o un poder adherit a les institucions espiï els seus ciutadans per “ser”, amb un programari que només en poden disposar els governs per a casos de delinqüència organitzada o terrorisme violent és d’una gravetat extrema, que no pot limitar-se a conformar-nos amb les típiques maniobres evasives de “jo no ho sabia”, “ho investigarem”, o qualsevol altra ocurrència de guionista de Aquí no hay quien viva. Ja sabíem -i des d’agost de 2017 en tenim constància documental i vital- que la majoria d’espanyols han decidit sacrificar la feble democràcia a l’altar de la “indisoluble unidad de la patria”, com ordenava, al seu testament, el genocida Franco. I per tant, ja des del moment en què es va filtrar, ja fa més d’un any, que havien intervingut el telèfon de Roger Torrent que qualsevol independentista es convertia en un sospitós, en un dissident perillós, i en un objectiu a abatre. En tenim nombrosos exemples sobre persones normals als quals se’ls ha acusat de terroristes i han convertit la seva vida en un calvari personal i judicial. Un calvari, per cert, sobre el qual, les institucions catalanes han deixat anar una vergonyant omissió còmplice. Per tant, reprimir la dissidència és l’esport que la nació espanyola ha practicat amb major assiduïtat des de la seva constitució moderna. No cal anar massa lluny per recordar episodis foscos, manipulació de proves, pesca d’arrossegament contra el discrepant o el diferent, fet inherent a qualsevol totalitarisme.

La història espanyola està farcida de crims contra la democràcia i la humanitat. “La Mano Negra” va ser un muntatge policial a finals del XIX que va comportar 3.000 detinguts que van ser horriblement torturats, i processats amb una farsa judicial. Poc després, els processos de Montjuïc van ser una còpia a escala barcelonina, amb centenars de torturats, detinguts arbitràriament, i condemnats amb càrrecs inventats. O l’ús d’armes prohibides per la Convenció de Ginebra al Marroc, l’Holocaust espanyol de la guerra civil i el franquisme (l’expressió és de l’historiador Paul Preston, traumatitzat pel que va arribar a esbrinar), el GAL, amb assassinats extrajudicials, els més de 800 morts de la “pacífica Transició” o l’Operació Estany, amb més detinguts, torturats i empresonats per dissidents. Practicar aquests crims massius i negar-los, minimitzar-los, o, com ha passat ara, pràcticament no informar des dels seus mitjans a la seva ciutadania, és la prova fefaent de la culpabilitat, i de qui pensa que està bé sacrificar les llibertats individuals a l’altar d’una suposada pàtria, mentre que els mateixos beneficiaris i actors del franquisme viuen acampats damunt l’Estat.

Espanya no té remei. La seva dissolució és gairebé un imperatiu categòric kantià. És, i ha estat tradicionalment, un estat il·liberal en què el ciutadà és súbdit i l’individu no té drets, especialment si forma part d’una minoria nacional. Com a nació insegura de si mateixa, de la mateixa manera que altres nacions perifèriques a Europa, com són Turquia o Rússia, societats que han perdut la batalla de la modernitat i no accepten la seva condició de potències de segon ordre, Espanya recorre a la repressió contra el seu qüestionament. I no tant al qüestionament com a nació, sinó com a Estat que procura administrar el botí de guerra que va implicar la victòria del franquisme. És per això que la preservació del seu ordre implica l’ús i abús de tots els mitjans disponibles, especialment els il·legals i els immorals, per mantenir un statu quo amb escassos beneficiaris. I, en aquest sentit, l’espionatge massiu contra la seva ciutadania ens recorda a la que va practicar l’STASI, la temuda policia política de la República “Democràtica” Alemanya (efectivament, la RDA també es considerava una democràcia plena, i per això ho lluïa a la seva denominació) que va establir un orwellià sistema de vigilància de la seva ciutadania. A banda de fer servir tots els mitjans legals i il·legals per investigar la seva població, va fer tot el possible per corrompre la pròpia societat, i fer servir a molts col·laboradors, ja fos per simpatia amb el règim, ja fos mitjançant el suborn o el xantatge, per espiar absolutament a tothom, sospitós o no, amb l’objecte de mantenir intacta la ficció d’una Alemanya socialista. L’Stasi, una maquinària terrible de repressió, en col·laboració amb un sistema judicial parcial i partidista (del partit únic, per descomptat) s’havia fornit especialment dels antics membres de la GESTAPO, que eren els qui tenien experiència a practicar crims contra la seva població civil, havien fet tot el possible per estendre la corrupció moral dins la pròpia societat alemanya, perquè es va arribar al punt en el qual la col·laboració de la ciutadania (es calcula que un de cada cinquanta alemanys participaven d’una manera o una altra en aquest espionatge massiu), ja fos per convicció, ja fos per obtenir avantatges personals, ja fos per pressió i xantatge, va estendre una terrible corrupció moral en una societat que no s’ha recuperat del tot.

L’Stasi no era massa diferent de la Brigada Político-Social franquista. La diferència principal és que la caiguda del règim va permetre conèixer la dimensió de la tragèdia. I avui, els ciutadans alemanys poden consultar les seves fitxes policials, i fins i tot saber qui els va investigar. Amb la dissolució del Partit Únic espanyol, la FET i de les JONS, es va engegar una destrucció sistemàtica de tota documentació que podia resultar compromesa. La monarquia constitucional, des d’un punt de vista legislatiu i pràctic, va continuar essent la continuïtat institucional del franquisme, de manera que, en primer lloc, es va evitar per qualsevol mitjà una comissió de la veritat que permetés avaluar exactament com havia funcionat la maquinària repressiva. És més, tal com establia la llei d’Amnistia del 1977, va haver una clara preocupació per amnistiar sobretot l’aparell repressiu que havia, fins i tot, violat la pròpia legislació de la dictadura. Els policies i els jutges van continuar essent els mateixos, i la pròpia monarquia simbolitzava precisament aquesta mutació d’una dictadura en una democràcia vigilada, que del 2017 ençà s’ha desmantellat per la porta del darrere. Tanmateix, la mateixa corrupció moral propiciada pel règim (i el silenci dels mitjans espanyols sobre el 17A, la “causa general” o l’escàndol de l’espionatge massiu contra la dissidència catalana n’és un clar exponent) és avui més perceptible que mai. En el fons, amb el Pegasus, l’acció i omissió de les institucions espanyoles, és una prova fefaent que seguim controlats per una Stasi cañí.

Servidor de vostès és un d’aquests independentistes no nacionalistes tan criticats per uns i altres. La meva opció personal no està determinada per cap afany nacional o perquè m’agradin especialment les banderes, sinó perquè, més enllà dels greuges, la independència és l’opció més raonable de defensar els valors democràtics. L’emancipació respecte a una dictadura disfressada de democràcia, és una qüestió de supervivència democràtica. Com van fer, i molt bé, les repúbliques bàltiques que es van independitzar d’una Rússia totalitària, primer amb embolcall tsarista, posteriorment, amb disfressa comunista, i de nou, amb un nacionalisme agressiu putinista, no massa allunyat de la cosmovisió de les elits madrilenyes.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Lagrimitas a abril 22, 2022 | 19:26
    Lagrimitas abril 22, 2022 | 19:26
    Que malos son que malos son, lloriqueemos más que les afectará mucho, pero mucho mucho
    62
    Icona de dislike al comentari de: Lagrimitas a abril 22, 2022 | 19:26 11
    Respon
    • Icona del comentari de: fat boy a abril 22, 2022 | 21:43
      fat boy abril 22, 2022 | 21:43
      En canvi al Fugao i a la famiglia no hi ha manera de que li trobin ni una multa d'aparcament, que curios, oi?.
      • Icona del comentari de: Al Fugao Puigdewaterloo i a la famiglia Pujoloni .... a abril 23, 2022 | 10:48
        Al Fugao Puigdewaterloo i a la famiglia Pujoloni .... abril 23, 2022 | 10:48
        .... alguna cosa se'ls ha trobat. Si et refereixes a l'exiliat Juanca I el Campechano també se li han trobat un munt de coses però s'han arxivat, menys a l'Anglaterra. Si la famiglia és la que resideix a La Zarzuelita de la Srta. Pepis, doncs no hi ha res a fer de moment; immunitat total per ser vos quien sois.
        • Icona del comentari de: fat boy a abril 23, 2022 | 20:07
          fat boy abril 23, 2022 | 20:07
          No aniras a comparar un robaperes com el Pujol amb l'Al Capone del desert, oi?. A part que al robaperes li han fet un muntatge policial descarat mentre que al Fugao i famiglia l'han hagut d'agafar per les gonades fora del Xarneguistan, perque aqui, al contrari que a l'Al Capone i complices, no se'ls pot no ja condemnar, ni tan sols investigar. Encara que assassini al seu germa.
          • Icona del comentari de: JordiP a abril 24, 2022 | 10:07
            JordiP abril 24, 2022 | 10:07
            Sense negligir que als Pujol no s'els ha pogut demostrar cap latrocini, com sí és el cas de innumerables polítics i "clients" de tot Espanya, que han generat petits escàndols sense gaire eco als medis locals. Els diners andorrans d'en Pujol semblen procedir, efectivament, de la precaució del pare per si algun dia en Jordi havia de fugir del règim franquista (poc li va faltar), i en Mateu i en Pujol (Joaquim) els van fer crèixer molt a base d'inversions molt avantatjoses. Només l'Oriol, el cantamanyanas, va acceptar haver acceptar trucar una concessió ITV per tal que no fiquesin la seva dona a la trena. Totes les altres suposicions no són més que això, suposicions. Hi ha una gran diferència.
            4
            Icona de dislike al comentari de: JordiP a abril 24, 2022 | 10:07 2
  2. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a abril 22, 2022 | 19:28
    Luisnomeacuerdo abril 22, 2022 | 19:28
    Si aquí hubiera una stasi, fascistas independentistas como tú y otros tantos que pululan por tractoria ya habrían salido por patas, aún estas a tiempo si tanto odias a tu país , te puedes largar con el pastelero loco para ayudar en las tareas domésticas de la casa de la repugblica de tractoria. A los delincuentes lazinazis ni agua.
    151
    Icona de dislike al comentari de: Luisnomeacuerdo a abril 22, 2022 | 19:28 16
    Respon
    • Icona del comentari de: Un de pas a abril 23, 2022 | 00:51
      Un de pas abril 23, 2022 | 00:51
      Lo del nomeacuerdo, será para negar todo lo que no te interesa, verdad? Típico de fascistas y otros pasados de vueltas. Ucrania no tiene historia porque los fachas no la recuerdan, Catalunya no existe porque mejor no acordarse, hitler, tampoco me acuerdo, que no me va bien... Àneu a cagar a la via colla d intransigents feixistes. Marxem ja d'Ñ, que fem molt tard. Salut i República Catalana
    • Icona del comentari de: LluisHoRecordoTot a abril 23, 2022 | 21:05
      LluisHoRecordoTot abril 23, 2022 | 21:05
      Mira xarnego, t'ho he dit manta vegades. Ets una merda de súbdit nord-africà monolingüe mononeuronal franquista i feixista, i aquí de merda com tu no en volem. O sigui que ves preparant les maletes i tira pal pueblo desgraciat.
      8
      Icona de dislike al comentari de: LluisHoRecordoTot a abril 23, 2022 | 21:05 297
      Respon
    • Icona del comentari de: Anònim a abril 24, 2022 | 11:02
      Anònim abril 24, 2022 | 11:02
      Llegeix el ABC i no tindràs problemes de comprensió lectora.
    • Icona del comentari de: JordiP a abril 24, 2022 | 18:31
      JordiP abril 24, 2022 | 18:31
      Si aquí hi hagués una STASI de veritat no hi quedaria ni un sol català digne de tal nacionalitat. Per sort, com a bons funcionaris són un acolla de negligents i repenjats, i fan la seva tasca a mitges. En Franco tenia l'oportunitat de deportar tota la població catalana al Sàhara, tot imitant la "fazanya" dels turcs el 1915, i no la va aprofitar. Tot i això, prou mal van fer: 500.000 i escaig morts (i 100.000 més encara no trobats) , una pila enorme de tarats i mutilats, tot el país arrasat i quasi 100.000 exiliats. Entre els quals, la majoria d'intel·lectuals, professionals i industrials que s'havien compromés amb la República com única via de modernitzacio i democratització d'Espanya. Aquests exiliats van impulsar en altres països el que no els van deixar fer a Espanya. "Rússia és culpable", deia el cunyadíssim. Doncs no. Espanya és culpable.
  3. Icona del comentari de: Narcís a abril 22, 2022 | 23:39
    Narcís abril 22, 2022 | 23:39
    Sembla mentida hagi éssers humans que torturin i assassinin espanyols ( així és com entenen, diuen estimar espanya? ) així compatriotes ( així és com entenen el mot ' pàtria' ? ) .. no pot ser possible com no siguin delinqüents, delinqüents sanguinaris d' allò més covards/ miserables o rere funció o càrrec institucional ! PD : on són els valors superiors de l' ordenament jurídic o la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític que no pas sa negació .. sa tergiversació .. sa prevaricació .. i sa persecució .. ( la resta de malifetes o delictes que puguin fer es donen per entesos ! ) ?
  4. Icona del comentari de: L a abril 23, 2022 | 00:55
    L abril 23, 2022 | 00:55
    Tota la raó. I encara es queda curt!
  5. Icona del comentari de: Clarivident article! a abril 23, 2022 | 01:03
    Clarivident article! abril 23, 2022 | 01:03
    Tota la raó. I encara es queda curt, a jutjar per la parella de pallassos habituals que ja han començat a vomitar els seus diguem-ne comentaris, en epañó por supuesto.
  6. Icona del comentari de: Ok Gal a abril 23, 2022 | 02:43
    Ok Gal abril 23, 2022 | 02:43
    Si no m’he saltat alguna línia, cal afegir i incloure el PSC, puntal en el sosteniment del feixisme. Primer que la constitució feixista ens salvaria, després que l’OTAN, després que la CE...i els feixistes segueixen instal·lats. Fins i tots els ex-comunistes s’han convertit a l’OPUStin nacional apostòlic catolicisme.
  7. Icona del comentari de: Jo no et crec germana.... Díez a abril 23, 2022 | 08:04
    Jo no et crec germana.... Díez abril 23, 2022 | 08:04
    I és perquè ets un manipulador. Mano Negra: va passar a Andalusia; va haver-hi milers de detinguts i torturats encara que les xifres exactes no estan clares; la premsa es va centrar en els tres assassinats de què s'acusava la Mano Negra; el 18 de juny de 1883, el tribunal de Jerez va condemnar a mort set persones i vuit més, entre elles el delator dels seus companys, a disset anys i quatre mesos de presó; Espanya els va condemnar per ser andalusos i viure com a andalusos?. El procés de Montjuïc: fou el procés militar que seguí a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous de Barcelona contra la processó del Corpus, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits; foren detingudes 400 persones; un primer consell de guerra se celebrà en el mateix castell de l'11 al 15 de desembre de 1896, però la sentència definitiva fou dictada pel Tribunal Suprem de Guerra i Marina per l'abril del 1897 a Madrid. Foren condemnats a mort i executats en la matinada del 4 de maig de 1897 cinc anarquistes, 10 més foren condemnats a 20 anys de presó, 3 més foren condemnats a 18 anys de presó, 7 més a 10 anys i un dia i 63 foren absolts i desterrats; no se'ls va perseguir per catalans sinó per assassins i principalment per anarquistes; en aquesta època no existia l'independentisme i sí un intens espanyolisme català: Cuba, Puerto Rico i les Filipines encara eren espanyoles i els intereses catalans immensos en aquests territoris. En tots dos casos molt detingut i, proporcionalment, molt poques condemnes. Són els mètodes de recerca del segle XIX a tot Europa: molts interrogatoris cruels, delacions i res de petjades, ADN, laboratioris forenses ni les nostres milonges actuals.
  8. Icona del comentari de: ton c. a abril 23, 2022 | 10:09
    ton c. abril 23, 2022 | 10:09
    AIxó que ara s´ha descobert, no és nou, peró estem tant acostumats a través de les institucions de l´ESTAT I LA PREMSA DEL MOVIMIENTO, QUE HI HA GENT QUE HI HA DONAT CARTA DE NATURALITAT, NO PASA RES, ARREU DEL MÓN PASSEN AQUESTES COSSES.si peró quan els enxampen algú ne´s responsable oi sr. Nixon, com aquí vaja.
  9. Icona del comentari de: Ricard a abril 24, 2022 | 11:33
    Ricard abril 24, 2022 | 11:33
    L'atribut "canyí" desmereix l'article. Una Stasi o una Seciritate o un CNI és exactament el mateix=agressió estatal a demòcrates, on els agressors maten sempre que cal. Per cert, ara resulta que els "aliats" del catalans, russos i israelians, no n'eren tant. I és que els castellans no els sobren ni els arguments ni la valentia però sí la criminalitat i el cinisme.
  10. Icona del comentari de: Anònim a abril 24, 2022 | 11:33
    Anònim abril 24, 2022 | 11:33
    Sempre hem estat okupats per una Stasi i una Gestapo franquista, i continua igual
  11. Icona del comentari de: Ricard a abril 24, 2022 | 11:37
    Ricard abril 24, 2022 | 11:37
    I una pregunta: sense els compromissos internacionals contrets pels castellans des dels 80 fins a on són capaços d'arribar, tenint en compte el que ja arriben a fer ara per ara amb els esmentats compromissos contrets? Es pot arribar a negociar res amb gent així? Més fàcil: no sublevar-se contra l'agressió no es ser objectivament còmplice d'ella?

Nou comentari

Comparteix