A cada bugada perdem un llençol. Aquesta és la situació de l’independentisme. I els que només som activistes, que ens movem només per l’objectiu independència, la frustració i malestar va creixent. Un espectacle rere un altre: quan no és el Consell x la República, són les baralles internes a l’ANC i si no les inacabables baralles entre els partits independentistes.
El darrer episodi dins del secretariat nacional de l’ANC és un bon exemple: una simple elecció d’un càrrec gairebé tècnic genera un bloqueig, insults, estripades, articles a dojo, tots els egos diuen la seva… i això que les reunions del Secretariat Nacional són confidencials segons els estatuts! Són conscients del mal que ens estem fent? Des que vaig ser escollit membre del Secretariat he estat defensant que la primera condició per avançar és la unitat de l’independentisme. Això en aquest context sona a quimera, però és una certesa obvia. Sembla que no siguem conscients que, mentre l’independentisme mostra una incapacitat absoluta per crear un estat major que ens coordini a tots per preparar un nou embat, resulta evident que l’espanyolisme sí que disposa d’un discret estat major que actua constant i conscientment per difondre i amplificar tota mena de divisió que ens augmenti la desafecció.
Igual que vaig fer en el moment inicial de l’elecció dels càrrecs orgànics de l’Assemblea, vaig demanar ara una candidatura consensuada i integradora per escollir el secretari. L’Assemblea és la casa comuna dels activistes per la independència i hem de sumar-hi tothom per reunir la suficient massa crítica per arribar a un nou embat amb possibilitats reals d’èxit. També en aquesta darrera reunió vaig demanar la retirada dels candidats i que es pactés una persona pont entre els blocs per facilitar el treball conjunt i positiu. Després de sis votacions inútils. Poc després de dir això, va saltar tot pels aires –amb una piulada fora de lloc. Sembla obvi que, després de votar sis vegades, si cap dels candidats ha arribat als dos terços, toca retirada i provar amb nous candidats. No es va fer. Davant d’això, vaig insistir a dir que es reunissin un de cada bloc i intentessin un acord. Així es va quedar i el president Llach va proposar les dues persones per la majoria i la minoria. I aquí estem. Aquest mal no vol soroll. Acabes tenint la impressió que tots aquests sorolls sobrevinguts volen convertir en impossible l’acord i n’hi ha que juguen a exterminar a l’altre. Seria bo que els conflictius habituals deixessin pas a saba nova. Mentrestant, cal continuar per l’acord i la integració. Les bases activistes volem treballar només per l’objectiu independència. Tota la resta sobra.
____________
Benet Oliva és secretari nacional i coordinador de l’ANC Vilassar
