En tres setmanes, un servidor de vostès ha comparegut dues vegades al Congrés de Diputats. Una primera, a la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A. Una segona, dimarts d’aquesta setmana per explicar fets i detalls de l’Operació Catalunya. Ha estat un plaer assistir-hi i no els hi amago pas, que un punt emocionant, amb el benentès que tots els diputats, amb una cortesia exquisida van reconèixer la feina feta per aquest diari. Els ho agraeixo.
No cal dir, que persistir en conèixer i acreditar detalls d’afers com una operació d’Estat contra l’independentisme o intentar aclarir què va passar el 17-A és una tasca ingent, caòtica i de llarg recorregut. Una feina que requereix un equip com el que comptem a El Món, amb grans professionals i joves d’edat i mentalitat, disposats a esmenar, debatre, discutir i, sobretot, menjar xocolata. Com diria en Salvador Cot, una mena de campament que va als llocs, s’assabenta del que passa, fa la foto i ho explica. O com diria Sílvia Barroso, on fem les notícies com s’ha de fer una orada salvatge: volta i volta, oli i sal. La informació no vol gaire condiment, cosa que implica que s’ha de contextualitzar i explicar-ho per a qui realment és el destinatari del plat: els lectors.
Així que qui realment es mereix el reconeixement són els lectors. Sí, són els que ens esperonen a escriure cada dia i són els que mereixen tot el nostre respecte i el nostre esforç. Són els lectors els que donen el valor que pertoca a la informació que publiquem. Són els lectors els que ens fan confiança per continuar informant del que creiem que els interessa. Sí, el reconeixement és, sobretot, pels nostres lectors. Gràcies per la confiança. Una confiança que sabrem cuidar per garantir-vos que continuareu tenint notícies nostres. Moltes gràcies.
