Regeneracionisme republicà

"El Primer d’Octubre simbolitza aquest nou país que es pretén millor, i aquesta regeneració que busca fer net de les velles hipoteques"

 

Les eleccions de febrer, i la previsible llarga campanya precedent, estan deixant un regust depriment entre la societat catalana. Un dels factors il·lusionants de l’independentisme ha consistit a generar la sensació de construcció d’un món nou, unes regles del joc diferents i distants respecte la ferum a resclosit que desprèn la monarquia, el règim del 78 i les misèries del sectarisme nostrat. De fet, “el govern efectiu” ha deixat en evidència les limitacions d’una autonomia amb competències més teòriques que formals, i una “efectivitat” que també ha evidenciat un elevat grau de mediocritat correlacionat amb el desprestigi general de la política. L’exili i la presó s’ha acarnissat especialment contra aquelles persones, sovint provinents de l’excel·lència professional, la independència de criteri i la llunyania respecte els cenacles de qui porta dècades remenant les cireres. I, per contra, ha permès accedir a personatges de segona fila, amb menor alçada política i òbvies carències intel·lectuals i de gestió. Tanmateix, l’independentisme segueix aquí, quotidianament, organitzadament, amb persistència. I, malgrat que dividit i emprenyat, continua essent el principal vector polític -potser l’únic- que empeny el país envers alguna direcció.

En altres paraules: la principal virtut de l’independentisme és la seva dimensió regeneracionista, la possibilitat de fer un reset, que no només talli de soca-rel les relacions amb una Espanya amarada de franquisme i fracàs històric, sinó també en la relació complexa amb el nostre propi país. La independència era (i és) una oportunitat per transformar en profunditat les institucions que ens envolten. I quan parlem d’institucions no cal limitar-se a la presidència, el govern, el Parlament o els ajuntaments, sinó aquelles que representen i enquadren actors rellevants: els partits, els sindicats, la patronal, les cambres, les fundacions, els col·legis professionals, el poder financer, els laboratoris d’idees,… i tot allò que realment permet que una societat funcioni o fracassi. Poca broma, el clàssic de James A. Robinson i Daren Acemoglou, Why Nations Fail? publicat ja fa una dècada, associaven el fracàs (o l’èxit) de cada país en base a la qualitat de les seves institucions. Per això les corruptes institucions d’Espanya va fer fracassar el seu imperi, i per això la separació de poders i la concurrència lliure en economia, va propiciar l’èxit coetani d’Holanda o el Regne Unit.

Per tot plegat, i pel fet que els malvats tendeixen a ser intel·ligents, s’explica la cruesa de la repressió. Més enllà de la catalanofòbia endèmica d’Espanya (amb els seus inseparables mariachis de l’esquerra postmarxista), hi ha el terror a aquest moviment tel·lúric en favor de la regeneració política, social, i cultural que es mou amb les plaques tectòniques de l’independentisme. Aquest regeneracionisme persegueix apartar dels ressorts de decisió a tot aquell que s’ha beneficiat corruptament de l’exercici del poder en funció de la seva proximitat al règim del 78 (que recordem, és el règim del 39 x 2). Les estructures polítiques dels partits (ja ho veiem en aquesta precampanya) semblen més capficats a mantenir l’statu quo (encara que aquest sigui clarament lesiu i humiliant per a Catalunya) que a escenificar qualsevol indici de contundència a l’hora de defensar el Primer d’Octubre. I recordem que aquest Primer d’Octubre simbolitza aquest nou país que es pretén millor, i aquesta regeneració que busca fer net de les velles hipoteques. És aquí on els interessos de partit, i una tòxica addicció al sectarisme (un dels pecats capitals de la política catalana), actua com a mecanisme de sabotatge respecte a aquesta voluntat i corrent de canvi. Al cap i a la fi, l’independentisme social, el que es manifesta, es manté actiu, talla la Meridiana, talla la Jonquera, envolta el Parlament, humilia al Borbó, desborda el capteniment col·lectiu dels càrrecs públics, de les patronals, de certa aristocràcia sindical o d’un cert conformisme covard de qui, malgrat les dificultats, manté lleus privilegis davant el tsunami regenerador que respira bona part de la societat catalana, especialment entre les generacions més joves i desacomplexades.

Les pròximes eleccions, com tota procés electoral, malgrat que depriment, també serà transcendent. No pas pel resultat o la participació, sinó perquè encara que els partits independentistes no semblen tenir massa idea de què fer amb els vots, un clar suport a l’independentisme continua posant la pressió damunt les seves espatlles. Perquè, si es mantenen al govern (i si només poden pactar entre ells) sentiran més la pressió per part de la base independentista que la intimidació repressiva del borbonisme. Bons resultats a les urnes, malgrat que aquests puguin ser gestionats per individus que inspiren poca confiança, malgrat les decepcions a què ens condemnen a diari, impliquen clarament que el projecte regeneracionista segueix endavant, i sense alternativa possible. Al cap i a la, no es tracta només d’una qüestió de banderes, sinó una manera de desafiar la deriva reaccionària a nivell català, espanyol i global. I perquè sembla que ara per ara, únicament l’independentisme sembla amb prou força i moral, malgrat les moltes dificultats, per dibuixar un país millor.

Comentaris

    Luisnomeacuerdo 30/11/2020 8:06 pm
    De que país habla este pavo, porque en España, incluyendo la comunidad Autónoma de Cataluña, la única fecha desta able en el calendario y celebrada mundialmente es el 12 de octubre . Fiesta nacional de España. Hora de rebuznar grocñordos.
    Tripartit no, gràcies 30/11/2020 9:45 pm
    Espanya és irreformable perquè té un "pinyol" sòlid i compacte que viu d'aquesta no-reforma. Una patuleia especialitzada en l'espoli d'altres pobles quan del propi no en quedava res per espoliar, formada fa més de 500 anys i que, amb petits canvis, ha anat passant el poder de pares a fills. Els catalans tenim dues alternatives: la independència o suportar una existència cada dia més miserable fins el dia del naufragi general.
    Ramon 30/11/2020 11:25 pm
    Pobres republicans, heu perdut la presidència d'Amèrica!
    Ramon 30/11/2020 11:55 pm
    El primer que va fer el tripartit fou tancar la delegació catalana al Marroc. El primer que va fer el Molt Honorable President Jordi Pujol fou eliminar el 12 d'Octubre com dia festiu. Òbviament, els espanyols van respondre imposant-nos-la. Però el missatge fou clar. I històric.
    Por partes... 01/12/2020 9:27 am
    - 12 de Octubre dia de la egspanyordidad, ¿celebramos los exterminios? !Nada que celebrar! 6 de diciembre, dia de la prostitución. ¿Con una dictadura encubierta? ¡Nada que celebrar! - 8 de diciembre, dia de la Putisima. Dèú no existe ¡IDIOTAS! !Nada que celebrar! No, no me deis la gracias. Si quereis alguna aclaración mas, solo teneis que seguir vomitando mierda por aquí...
    ciutada del mon 01/12/2020 11:31 am
    si home si diaz , lo millor per canviar el mon, es fugir d'ell i en lloc de federar-se i unirse amb altres pobles com seria la unio europea,etc segregem els condadets catalans ens independitzem, ens tanquem en la nostra tribu i en la cova i que el mon es desintegri que a la cova no pasarem fred oi diaz, pero la cova es dins el mon i si el mon cau, la cova cau, no te res d'especial, i tu com historiador que dius que ets ho deurias saber, si per canviar espanya europa i el mon lo que s'te ocur
    ciutada del mon 01/12/2020 11:31 am
    deia que en fi si el tancament es la teua solucio, permi nobel de historia no ets amic jajajaja.
    Ramon 01/12/2020 3:48 pm
    Com deu patir, aquest èinstein que signa "ciutadà del món", veient les competicions europees de futbol.. On la majoria de les seleccions són de nacions que s'han independitzat els darrers 30 anys, o nacions sense estat propi però per voluntat pròpia. El món va en una direcció, i ell en la contrària. Pobret.
    Ramon 01/12/2020 7:12 pm
    A sota un pertorbat ens explica que no votarà Laura Borràs per un assumpte de fraccionament de factures. Hem d'entendre, doncs, que el pertorbat s'abstindrà.
    Ramon 01/12/2020 7:20 pm
    Si hi ha una raó subnormal per ser anticonvergent, és la de la corrupció. Entenguem-nos, jo no m'he cregut mai que cap anticonvergent tingui realment aquesta "preocupació" concreta. Com va a tenir-la, si vota tripartit o sigui corrupció pura? Però, ja dic, l'anticonvergent d'aquell hipotètic supòsit seria molt subnormal. Perquè Convergència ha estat SEMPRE en el punt de mira de fiscalies, premsa botiflera i tota la pesca espanyola.
    Doctor Strangelove 01/12/2020 7:46 pm
    Aquest individu té d'historiador el que jo de batxiller! Dit això, el 12 d'Octubre és el dia més gran de la humanitat, on vàrem salvar tot un continent fent-los hi arribar a Crist. Només els enviats de Satanàs ho neguen, però la voluntat del Senyor és implacable i així va ser. Els vam salvar i els vam humanitzar, i així ens tracteu. En fi, Pare perdona'ls que no saben el que diuen. Doc.
    Mata a una persona y te llamaran asesino... 02/12/2020 5:44 am
    Mata a un millón y te llamaran conquistador... 12 de octubre, nada que celebrar!
    @"assumpte de fraccionament de factures" 02/12/2020 11:26 am
    Los eufemismos corrupgentes son deliciosos. Por la misma regla de tres, podría decirse que la guillotina era igualmente un asunto de fraccionamiento.
    Doctor Strangelove 02/12/2020 1:29 pm
    Aquí hi ha un xarnego que és fa l'espavilat. Algú pot explicar com el Hernán Cortés amb 500 homes a cavall es va carregar a milions d'indígenes? Doncs sí, ho explica en Mel Gibson a la gran pel·lícula "Apocalipto". En fi, es pot ser xarnego, però xarnego i indocumentat, això ha de ser molt dur. Doc.
    Narcís ( pobre Catalunya .. entre forans, forans estranys, desagraïts, venuts, .. com no sigui lliure aviat .. només Déu sap com acabarà ! ) 02/12/2020 9:05 pm
    Ras i curt : tothom sap que Catalunya, més, PPCC, sense estat aliè .. seria una potència, ço és, els catalans la farien avançada fora mida en cultura intel·lectual, moral, laboral i social .. !

Nou comentari