Als més grans els Reis d’Orient (crec que són de pega) ens han deixat aquesta nit màgica dos regals ben curiosos: la confessió d’un expolític sobre el fet que quan ho era havia d’amagar el que pensava sobre temes nuclears i l’apologia de l’obesitat per part d’una presentadora ocasional de televisió.
Albert Rivera diu ara que el sistema de pensions espanyol és una estafa piramidal i que no ho va dir en el seu moment per no cabrejar els pensionistes. Ja poc abans s’havia ficat aleshores en un altre jardí en dir que la solució per al finançament autonòmic no era donar més als que ho demanaven, sinó eliminar els privilegis que des de la mateixa Constitució s’havien concedit al País Basc i Navarra; així que millor no embolicar-la altre cop, malgrat que en aquest cas es va aproximar més a la veritat. Ras i curt, haver recuperat el poder adquisitiu de les pensions actuals és la carretera més directa a la destrucció de tot el sistema, tenint en compte que la mitja salarial dels que estan cotitzant ara i l’envelliment accelerat de la població faran impossible mantenir-lo en el futur. Recordi’s que no paguem per a la nostra pensió, sinó per pagar aquelles que ara es perceben, i que la dels que ara treballen es calcularà d’acord amb el quan i quants diners es cotitzin, però que sols es cobrarà si hi ha algú que efectivament la pagui. En el fons, el mateix Harari podria afirmar, com ho fa respecte dels diners, que tot s’aguanta en la mesura en què estem disposats a no deixar-lo caure. Estafa piramidal.
L’altre regalet de Reis, que ja fa uns quants dies que ens van deixar sota l’arbre, ens el va fer una presentadora ocasional de campanades que reivindica la seva obesitat amb orgull. S’ha fet viral per ofendre cristians amb una valentia que mai tindria amb musulmans, però sincerament crec que això és tan habitual que ja resulta tristament anecdòtic. El més alarmant és que faci d’una clara condició mòrbida una manifestació d’orgull. Difícil fora imaginar-se que algú ho fes amb els efectes visuals d’una anorèxia o que es fes apologia de la degradació física que generen les drogues. La noia grassa confon que tothom mereix el mateix respecte, sigui quina sigui la seva aparença, amb fer una festa d’una condició física que justament les polítiques públiques estan intentant erradicar de l’imaginari de la canalla. Em pregunto quin exemple dona el fet que una influencer sigui contractada per a fer les campanades pel fet de la seva dimensió (gaire més no aporta!).
Mentrestant, Ibai Llanos aprofita la seva popularitat per recordar que en situacions desbordades cal perdre pes per guanyar salut, ella treu la vaqueta que empastifa el Sagrat Cor de Jesús i l’audiència compra. Una part de l’audiència, clar, la que ha decidit que no volia ni carbó, que es conformava amb el que deixarien els camells dels reis després de menjar-se el pa i l’aigua i tornar a casa. Una grossa i ben lluent femta.
