Des de començament de gener d’enguany hi ha a les xarxes socials la iniciativa Reciprocitat Ara!, que ha comptat amb una remarcable repercussió i un suport i creixent a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del territori lingüístic, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya, que compta amb el suport de Decidim i la Plataforma per la Llengua i a la qual han anat sumant-se altres entitats, “simplement” interpel·la públicament cada dia als diferents Governs autonòmics i a les corporacions de ràdio i televisió dels respectius territoris.
Ha estat la mateixa interacció a les xarxes socials la que ha fet que a la campanya s’incorpore també la petició a Andorra, al seu govern i als mitjans andorrans, i que s’haja dedicat especial atenció a Catalunya Nord i a la Franja de Ponent. És aquesta una iniciativa amb què la ciutadania s’adreça directament als seus representants polítics i a les corporacions mediàtiques que hi viuen dels pressupostos públics. El missatge és clar: la ciutadania que us ha votat us demana que feu efectiu el nostre dret, un dret, recordem-ho una vegada més, del qual ja gaudeixen la resta de comunitats lingüístiques europees. Ara podem afegir-hi amb rotunditat: prou excuses!
D’iniciatives i campanyes a favor de la reciprocitat certament n’hi ha hagut moltes, des de l’any 1985 almenys, impulsades per la pràctica totalitat de les entitats que treballen per la llengua i la cultura pròpies, campanyes en general ben elaborades, algunes d’elles amb gran repercussió. De fet, la FOLC, Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana, havia encetat recentment la campanya PER LA RECIPROCITAT PLENA I L’ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ, que va ser presentada amb gran ressò a Barcelona el 26 de setembre i a València l’1 d’octubre de 2019.
Com diu el manifest de la FOLC, “és important destacar que la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), signada i ratificada per l’Estat espanyol, preveu el dret de la ciutadania europea a rebre les emissions de les ràdios i televisions públiques de tot l’àmbit territorial. Fins i tot les que s’emeten des d’estats diferents”. De fet, en l’acord per a la investidura de l’actual govern espanyol, signat entre el PSOE i el BNG, es recull al punt 3, apartat C, el compromís de “facilitar l’execució dels acords del Congrés i del Parlament gallec per a la recepció a Galiza de les ràdios i televisions portugueses”. Més enllà de la credibilitat que puguem atorgar al PSOE per a l’acompliment dels seus compromisos, la incorporació de la demanda gallega revela la preocupació del BNG per la salut i el futur de la llengua pròpia de Galícia. Cap altre dels acords d’investidura signats entre el PSOE i la resta de grup que van facilitar-la recull aquesta preocupació pel dret de les respectives ciutadanies a poder rebre en llibertat els diferents mitjans en les llengües pròpies.
Totes aquestes iniciatives i campanyes han anat consolidant i estenent la consciència sobre la necessitat de disposar d’un espai comunicatiu en la nostra llengua i que abaste tot el territori, també l’Alguer. De fet ja hi ha avanços importants i tant la TV3 com la IB3 es poden veure amb una certa normalitat a Catalunya, Catalunya Nord i les Illes Balears i ja realitzen algun programa conjuntament. També, des del 27 de novembre de 2018, s’emet per internet “Bon dia TV”. Des d’À punt s’ha fet algun pas digne de tenir en compte, destacant en aquest sentit la programació de la sèrie Merlí, realitzada per TV3 i programada en horari de màxima audiència.
Dissortadament, però, amb això no n’hi ha prou. Perquè no s’hi dona la reciprocitat de què hauríem de gaudir en una situació de normalitat, la que ha de garantir el dret de qualsevol persona de qualsevol lloc del territori a veure i escoltar els mitjans (TV, ràdio, plataforma, etc.) en llengua catalana. La reciprocitat que pot assegurar aquest dret també implica que els diversos mitjans puguen cooperar i sumar sinergies entre ells a tots els nivells per així avançar en qualitat i eficàcia comunicativa i de potenciació d’un mercat i una indústria que puga assegurar el present i futur de la nostra llengua. Un dret, per cert, que sí que té garantit la comunitat castellanoparlant de l’Estat.
Recentment el senador de Compromís Carles Mulet, fent-se ressò de la campanya, va fer una sèrie de preguntes al govern de l’Estat. La resposta d’aquest deixava clar que la pilota es troba a la teulada dels governs Autonòmics. Segons el senador “després de la resposta del Govern a les preguntes de la coalició sobre la reciprocitat de mitjans de comunicació de comunitats autònomes limítrofes i amb afinitats culturals, constatem com no hi ha ja excuses per a escometre d’una vegada la reciprocitat efectiva dels mitjans de comunicació del domini lingüístic valencià”. El Govern espanyol va assenyalar que han de respectar-se dues condicions: l’existència d’un conveni entre les comunitats autònomes involucrades en la reciprocitat, “la qual cosa ja existeix”, i disponibilitat d’espectre radioelèctric, “cosa que veiem factible en l’actual planificació radioelèctrica que correspon al múltiplex autonòmic”. Cal recordar que l’acord sobre la reciprocitat van ser signat pels governs català i balear l’any 2009 i entre el català i valencià l’any 2016.
La revista de Plataforma per la Llengua, La Corbella, va preguntar recentment a Enric Morera, President de les Corts valencianes: “Quan podran veure À punt els teleespectadors catalans? Hi haurà mai la reciprocitat de tots els mitjans audiovisuals, també amb les Illes Balears i Andorra?”. La resposta és significativa: “No entenc per què no és possible encara i a mi m’agradaria que fos ja. Algú haurà de donar explicacions de tota aquesta situació”.
Doncs això, que responga qui haja de respondre. @Reciprocitat Ara!
