Quan la bandera destrueix la justícia

"Vivim un lawfare que s’utilitza per reprimir una minoria nacional 'per se' en un exercici pervers de discriminació que exonera els agressors de Blanquerna d’entrar a la presó"

Un dels danys col·laterals de la guerra bruta contra Catalunya és el de l’absoluta pèrdua de credibilitat. Espanya ha perdut tot crèdit internacional –i les humiliacions diplomàtiques continuades són senyals objectius que tothom pot constatar– i que només la droga dura del nacionalisme banal impedeix a l’opinió pública espanyola adonar-se’n. Pérez Rubalcaba va afirmar que Espanya pagaria el preu que fos per mantenir la “integritat” territorial. Ningú no havia advertit que, això, a la pràctica, implicava contraure una hipoteca que Espanya no pot es podia permetre, i que és a punt d’ésser desnonada de les democràcies occidentals.

L’Estat profund ha engegat a fons tota la seva maquinària jurídico-administrativa al servei d’una causa política –impedir, forçant la llei i el sentit comú, la independència de Catalunya– i amb això ha profanat directament la judicatura. Qualsevol estat de dret assumeix el principi de Montesquieu de la separació estricta de poder. Tanmateix, a Espanya, el poder judicial és independent… del sentit més elemental de la justícia.

No és cap secret per ningú que ara per ara, el poder judicial ha seleccionat a consciència a aquells tribunals i magistrats per exercir una repressió sistèmica contra la dissidència en el que representa un exercici paradigmàtic de lawfare. Un lawfare que ens remet a episodis històrics lamentables com els Processos de Montjuïc, la Llei de Jurisdiccions, l’assassinat de Ferrer i Guàrdia, la “Causa General de 1939, o més recentment, la repressió sistèmica contra els bascos, amb tancaments escandalosos com el d’Egunkaria, propi de la junta birmana o els deliris imperials d’Erdogan. Un lawfare que va empènyer a ressuscitar, ja en ple segle XX, la idea de Les inquisiteurs d’Espagne, nom d’un opuscle publicat per l’anarquista català Ferran Tárrida de Mármol i que esdevingué un best-seller a principis de segle XX, i que va servir perquè Europa sospitès sempre d’una Espanya incòmoda amb el respecte a la pluralitat que exigeix qualsevol democràcia.

Efectivament, vivim un lawfare que s’utilitza per reprimir una minoria nacional per se en un exercici pervers de discriminació que exonera els agressors de Blanquerna d’entrar a la presó, amb proves fefaents, mentre que és capaç d’empresonar arbitràriament a activistes sense proves i d’allargar els procediments administratius de manera deliberada, com a eina d’intimidació, i exonerant-los després sense cap compensació ni disculpa, sinó amb una mena de rictus que deixa entreveure una missió complerta. Un sistema judicial que pot empresonar anys a Sandro Rossell mentre que és incapaç d’indagar sobre els negocis tèrbols dels Borbons. Un sistema judicial que pot banalitzar les creïbles amenaces de mort al MH. Puigdemont mentre que condemna a qui fa un acudit sobre Carrero Blanco o empresona un raper per enumerar, rimadament, fets contrastats sobre la monarquia.

A curt termini, l’Estat es pot fer la il·lusió que fent servir el sistema judicial com a arma política pot tenir el problema resolt –malgrat les queixes creixents dels organismes internacionals i la denúncia reiterada i indignada d’entitats de reconegut prestigi com Amnistia Internacional–. A curt termini, bona part de l’opinió publicada es pot fer la il·lusió que poden resoldre un problema a canvi de renunciar a la democràcia i a les més mínimes garanties llibertats constitucionals. Tanmateix, no en són prou conscients de com aquestes actituds suposen una pèrdua irreparable, no només de prestigi, sinó un parany d’aïllament internacional, lligat amb una pèrdua creixent de sobirania i unes creixents humiliacions internacionals que poden sumir Espanya en una autodestructiva malenconia, aquesta mena de complex que ha caracteritzat la major part de la història, més aviat poc gloriosa, d’un país menor i perifèric, d’una Europa que, històricament, ha dibuixat la frontera d’Àfrica als Pirineus.

Espanya, a diferència de Rússia o Turquia no té capacitat d’extorsió a la comunitat internacional. No pot, com Ankara, fer xantatge a la UE a còpia d’obrir descontroladament l’aixeta d’immigrants –com va passar el 2015 o com amenaça ara quan tracta d’esclafar la dissidència kurda obligant el continent a mirar a l’altra banda. Espanya tampoc té la capacitat de Moscou de pressionar diplomàticament Brussel·les, ni disposa de vaccins per seduir altres països, ni força geopolítica pe aprofitar-se’n. Ni una política internacional digna d’aquest nom. Més aviat, com va demostrar la patètica experiència de l’Espanya Global, pot ressuscitar el concepte fraguià de l’Spain is Different, amb la imatge icònica de Pepe Gotera y Otilio, “Chapuzas a domicilio”. Espanya és un llast internacional, el veí incòmode, inestable i incompetent que només sap exhibir patèticament l’honor ferit al més pur estil calderonià. Espanya torna a la imatge de l’hidalgo miserable incapaç de comprendre el món contemporani, remenant entre els antics mites del passat, perquè, com recordava Ramón Cotarelo, el seu projecte de futur és, en realitat, un projecte de passat.

Espanya està prevaricant per damunt les seves possibilitats. A nivell internacional, i com podria constatar qualsevol observador que es passegi per les institucions europees, aquell veí simpàtic i amic de la festa rep cada vegada mirades més incòmodes. Ara bé. Quina repercussió té aquesta degradació institucional a nivell intern? Ja sabem que hi ha més de 3.000 persones processades per independentistes, en una “causa general” al més pur estil franquista. 3.000 persones jutjades pel que són i pel que pensen. En un racó de l’Europa del segle XXI assistim a un veritable apartheid judicial imperdonable després de Nuremberg i la banalització de la llei en què van incórrer els obedients jutges alemanys de 1933-1945.

Laura Borràs, com tants d’altres, estan essent processats per independentistes. No, no ho fan per saltar-se la llei, sinó per desafiar un règim que prové directament de la legalitat franquista, tal com estableix una Constitució que no és altra cosa, en termes jurídics, que l’ordenació de les antigues i caòtiques lleis fonamentals  –començant per la molt estratègica Llei de Successió– en què estava organitzat el “Estado Nuevo” de 1939. Com és possible que algú encara pugui creure que hi ha algun independentista culpable? No s’entén que entre els demòcrates catalans hi hagi que es pugui creure que qualsevol cosa que pugui provenir d’un jutjat espanyol pugui tenir un mínim de credibilitat, tret que hi hagi prejudici, col·laboració, o simple oportunisme.

El més greu que s’ha esdevingut amb Espanya, amb una part substancial de la seva opinió pública èbria de nacionalisme, i per tant cega davant l’arbitrarietat, és que l’Estat, amb l’objectiu de reprimir la dissidència, ha trinxat l’estat de dret, així com el minim sentit comú. Quan cap persona decent no es pot refiar de cap sentència que provingui d’un jutjat amb la bandera franquista-borbònica, és que una societat està ferida de mort. El problema no té res a veure amb una renovació del poder judicial, sinó que uns jutges i fiscals per acció, i el que resulta encara pitjor, altres jutges i fiscals per omissió, no hagin qüestionat aquesta mena de prevaricació massiva en què les togues són bandera de part. El pitjor no són els mals jutges i els mals fiscals, sinó la covardia i el silenci dels bons magistrats.

El dany fet a la justícia és irreparable. Com pot funcionar una societat sense confiança en les seves institucions? Edmund Burke ens recorda que el mal triomfa quan la bona gent no fa res. Hem assistit a la perversió de la llei, sense ningú prou valent per negar-se a participar en aquest joc pervers. Quan la bandera és més llarga que la decència, una societat està condemnada.

Comentaris

    federalista 20/04/2021 12:49 pm
    en fi altre tarat suposat historiador a sou de la burguesia lladre del 3 per cent, com alexandre ,xarnego cotalelo, i altres en fi res diez cognom mes castella que el del cid, tot siga dit, el meu es andreu, que si es catala, en fi que anava a dir ah si res seguiu plorant per la xarxa, i fent el ridicol batallats i dividits, i un consell diez de nit dues pedres estelades es clar, la foto del wellos, la barretina, i una sardana comarcal un tocament amb les pedres ummmm estelades es clar i a dormir jajajajajajajajaj inda indapandenchia pel 2784
    Traca 18/04/2021 9:07 pm
    Se os concede el derecho a decir estas cosas, para que digáis que en este gran país no hay libertad de expresión! Mientras sigáis lloriqueando desde internet todo correcto
    Ferran pty 17/04/2021 7:43 pm
    Felicitats Xavier Diez! Article excel·lent
    Jordi Comasobirana 17/04/2021 1:48 pm
    I davant de tot això va què fan els nostres polítics sinó seguir fent el joc al Règim del 78 i seguir actuant amb mentalitat d'esclaus?
    Luisnomeacuerdo 17/04/2021 10:50 am
    Por cierto como puedes vivir con tanto odio en tus entrañas contra tus compatriotas españoles de conce tu apestosa boca y mugriento cerebro solamente dan pasa salir sueltos y menosprecio. Tu ramalazo supremacista y xenófobo se ve a 1714 km. Que vida más triste , se te ve en la cara. Busca ayuda aunque sea un psi.co.lo.grocs per la constitución.
      van-theman-morrison 17/04/2021 2:07 pm
      Después de leer muchos comentarios, no he podido resistir la tentación de comentar que, para no acordarte, lo tuyo es espectacular... y te felicito por lo buen novelista (los que escriben grandes historias inventadas) que eres. Y, como decía la canción, impasible el ademán!!
    Luisnomeacuerdo 17/04/2021 10:45 am
    Oye Javier donde me puedo hacer la tarjetita de la repugblica de tractoria que no me deja vivir esa inquietud.
    Toni 17/04/2021 9:35 am
    Rels arguments són incontestables. I el que m'agrda i dóna esperança és la darrera frase. Quin plaer serà veure-ho!!
    Jo 17/04/2021 8:45 am
    En aquest país, això de la justícia és ciència ficció, tenim els franquistes apalancats al poder, la mediocritat governant i els castellans gen i desfent, com sempre han viscut del saqueig, guerrejar, dominar i viure amb l'esquena dreta a costa dels altres...i faran qualsevol cosa perquè això, no se'ls escapi de les mans, faran les lleis a la seva mida per treure's del davant tot el que els incòmoda, només tenim una solució i és marxar el més aviat que poguem!
      Miquel 18/04/2021 7:21 pm
      Xavier: el problema és que necessitem urgentment que analistes brillants com tu doneu un salt qualitatiu cap endavant i lidereu un nou discurs. Espanya no fa la guerra bruta contra Catalunya. Espanya, l'Espanya de matriu nacional castellana que va derrotar fa cinc-cents anys als comuners, fa els mateixos cinc segles que té com a objectiu principal eliminar del mapa la nació catalana. La nació espanyola que cada any celebra com a festa nacional el genocidi de la invasió d'Amèrica, un estat culturalment absolutista, autoritari i colonial, fa segles que fa la guerra als catalans, una nació culturalment a les antípodes dels espanyols. I des del 1714, Catalunya som una nació ocupada que és tractada com a colònia pels espanyols, com una propietat seva que no té dret a res i que només sap emprenyar i exigir coses que no poden ser. El problema per a la nació espanyola és que després de tants segles de guerra i ocupació colonial, encara no han aconseguit acabar amb la nació catalana, í és en aquest sentit que podem dir que els catalans anem guanyant perquè hem resistit durant segles l'intent d'extermini de la nació catalana. No han aconseguit eliminar el poble català ni la seva llengua ni tampoc derrotar el seu desig de llibertat, dues característiques principals que defineixen la nació dels catalans. Per tant, si us plau, comencem ja d'una vegada a dir les coses pel seu nom i denunciar l'ocupació colonial que pateix la nació catalana, una nació radicalment incompatible (si repassem la Història) amb la nació espanyola que tant cómode se sent amb els postulats filosòfics d'arrels dictatorials i feixistes, i comencem a construir, el poble català unit, una nova fase definitiva que ens porti a la llibertat, la justícia i a la República Catalana independent.
    Narcís 16/04/2021 9:23 pm
    No es preocupi l' autor, ço és, no cal desglossar res, atès que tot és tan obvi que fum fàstic/ repugnància fora mida .. el desvergonyiment, la descaradura i el cinisme d' aquest estat clama al cel i .. tant se'ls hi en fum mentre visquin de nassos o status quo d' allò més . . . aquesta és la dignitat, l' honor que gasten, cap ( quin delinqüent àdhuc sanguinari té qualitats morals ? ) ! PD : mai han volgut sigui la nació catalana punta d' espasa de res que no fossin ells i .. se'n diuen espanyols ( espanyols de què sinò del complex, la farsanteria i la fatxenderia .. llàstima de la bona gent que hi ha deixant-se passejar per aquests miserables projectes de Caifàs, d' Herodes, de Neró , de Calígula i altres éssers d' aquest plomatge ! ) !
    Ricard 16/04/2021 8:37 pm
    Un Estat no es pot basar en dos països incompatibles per cultura i idiosincràcia. Mig Estat està agredint permanentment i sistemàtica l'altra meitat. És insostenible haver d'aguantar atacs racistes, econòmics i culturals. Això ha d'acabar. I com més trigui el final més perjudicats sortiran tots, castellans inclosos. La inteligencia no prima entre els castellans. Els instints que tenen d'on destructors i per tant estúpids. Veurem quan hem de patir encara; sobretot els catalans però també la seva democràcia i els pocs castellans implicats de bona fe amb ella.
    fat boy 16/04/2021 7:30 pm
    El problema amb els jutges es que ni tan sols cal subornar-los.
    Anònim 16/04/2021 7:16 pm
    Parece mentira que siendo usted un hombre preparado,tenga que mentir o al menos no decir la verdad para tener contenta a su parroquia, usted sabe de sobra que el rapero no está en la cárcel por meterse con la monarquía,está por apología del terrorismo,por pegarle a un cámara de televisión,por agredir a un testigo de un juicio y otras causas,no lo deje solo en el tema de la monarquía,en los comentarios se hacen todos los días comentarios muy fuertes sobre los Borbones y no han encerrado a ninguno.
    21
    530
    Respon
      Uno mas 17/04/2021 5:38 pm
      Este articulo de opinion es magnífico. El poder reprime y se victimiza a la vez. Un claro ejemplo de lo acomplejados que son los españoles.
      Lisa 17/04/2021 8:39 am
      Per aquest mateix motiu, els agressors de Blanquerna, haurien d'estar presos, d'això va tot plegat, de la doble vara de mesurar... o és que la falta de comprensió et fa dir el que diria qualsevol feixista que l'únic que vol és defensar als seus, igual que fa l'estat de Turquispain...
        Miquel 18/04/2021 7:08 pm
        Xavier: el problema és que necessitem urgentment que analistes brillants com tu doneu un salt qualitatiu cap endavant i lidereu un nou discurs. Espanya no fa la guerra bruta contra Catalunya. Espanya, l'Espanya de matriu nacional castellana que va derrotar fa cinc-cents anys als comuners, fa els mateixos cinc segles que té com a objectiu principal eliminar del mapa la nació catalana. La nació espanyola que cada any celebra com a festa nacional el genocidi de la invasió d'Amèrica, un estat culturalment absolutista, autoritari i colonial, fa segles que fa la guerra als catalans, una nació culturalment a les antípodes dels espanyols. I des del 1714, Catalunya som una nació ocupada que és tractada com a colònia pels espanyols, com una propietat seva que no té dret a res i que només sap emprenyar i exigir coses que no poden ser. El problema per a la nació espanyola és que després de tants segles de guerra i ocupació colonial, encara no han aconseguit acabar amb la nació catalana, í és en aquest sentit que podem dir que els catalans anem guanyant perquè hem resistit durant segles l'intent d'extermini de la nació catalana. No han aconseguit eliminar el poble català ni la seva llengua ni tampoc derrotar el seu desig de llibertat, dues característiques principals que defineixen la nació dels catalans. Per tant, si us plau, comencem ja d'una vegada a dir les coses pel seu nom i denunciar l'ocupació colonial que pateix la nació catalana, una nació radicalment incompatible (si repassem la Història) amb la nació espanyola que tant cómode se sent amb els postulats filosòfics d'arrels dictatorials i feixistes, i comencem a construir, el poble català unit, una nova fase definitiva que ens porti a la llibertat, la justícia i a la República Catalana independent.

Nou comentari