Ho escric així, sense ombra d’ironia: Puigdemont ha guanyat les eleccions a Espanya. Perquè el seu concurs serà presumiblement imprescindible perquè Pedro Sánchez, havent perdut les eleccions, reediti la majoria que li ha permès governar des del 2018. Una altra cosa és que sembla molt difícil que el líder de Junts presti aquest suport, o que allò que demani sigui tan onerós per a l’actual llogater de La Moncloa que resulti impossible satisfer. Així que, en aquests moments, el més probable sembla un bloqueig polític en què cap dels dos blocs, el de la dreta i el de l’esquerra, tinguin prou majoria per resultar investit un president.
Això significaria, a curt termini, repetició d’eleccions, que és la hipòtesi que tots temen més. Perquè cap de les formacions no millorarà presumiblement els resultats d’aquesta nit electoral del 23 de juliol. I el triomfalisme de Sánchez i de Feijoo en les seves declaracions d’aquesta nit no està, ni de bon tros, justificat: se segueixen falsejant les dades en la política espanyola. Tots diuen haver guanyat d’una manera o d’una altra. I, en realitat, el que passa és que tots han perdut. Incloent-hi els ciutadans que veuen una altra vegada que la política no els soluciona problemes, sinó que els els agreuja.
Que Puigdemont, fugit, sigui qui salvi Espanya d’aquesta repetició electoral, que seria tan costosa per molts motius, incloent-hi els d’imatge exterior a la UE, no deixa de ser una més de les circumstàncies surrealistes que neguen la política espanyola en general. I les relacions amb Catalunya en particular. Perquè Catalunya es converteix més que mai en epicentre de la política espanyola. Quines condicions posaria Junts, és a dir, Puigdemont, per abstenir-se en una investidura de Pedro Sánchez? Les primeres especulacions parlen de garantir-se un retorn fora de perill a Catalunya. O exigir un referèndum d’autodeterminació que legalment Sánchez no podria garantir.
A l’altre extrem, si per una carambola ara difícil d’imaginar Feijóo i Abascal formessin govern, les relacions amb l’independentisme català, començant per la Generalitat, podrien veure’s abocades a aquesta guerra que Abascal va predir en cas d’obtenir la victòria: duresa sigui com sigui i que, en fi, les pitjors perspectives per a una conllevanza que Sánchez ha procurat.
Un sentiment de pessimisme, molt llunyà de l’eufòria exhibida oficialment per tothom, es va apoderar ahir a la nit de titulars i editorials. Hem entrat en el bloqueig. Puigdemont ha guanyat les eleccions sense concórrer-hi. Passaran moltes, moltes coses que no havíem arribat a preveure.
14
1
