Tres persones que Espanya voldria ficar a la presó són eurodiputades i l’Estat, com a mínim de moment, no hi pot fer res. Es pot dir que aquesta és l’única acció política del Procés que ha acabat tenint alguna mena de resultat efectiu. Ara bé, l’acte que s’ha convocat a Perpinyà -a banda de ser un míting encobert contra Esquerra de cara a les pròximes eleccions-, no té importància política, serà una mera celebració. Amb tot el respecte per la Catalunya del Nord, políticament és indiferent que l’acte sigui a Perpinyà o a qualsevol altre lloc que estigui fora de l’estat espanyol. Si fos dins, ja seria tota una altra cosa. Espanya quedaria entre l’espasa i la paret i, si decidís empresonar representants amb immunitat comunitària, seria la UE qui tindria la pilota sobre la taulada.
El març de l’any passat, amb les eleccions europees a la vista, Puigdemont va dir en una entrevista a RAC1 que, si aconseguia l’acta d’eurodiputat i per tant la immunitat, tornaria a Catalunya. Ho van recollir tots els mitjans. I és evident que no es referia a la Catalunya del Nord.
Puigdemont ja s’ha presentat dos cops a unes eleccions dient que tornaria i, després, no ho ha fet. Pel 21-D va estructurar tota la seva campanya al voltant d’allò de “si vols que torni el President, has de votar el President“. No va tornar i, en diverses ocasions, quan ha estat preguntat sobre el tema, s’ha justificat dient que ell s’havia compromès a tornar a Catalunya si era investit prèviament. Va carregar tot el mort, doncs, a Torrent i a Esquerra, que no el van voler investir a distància. Però aquesta condició tan important no la va expressar mai, durant la campanya, ni tan sols en la lletra petita. De fet, en un vídeo de campanya en què parlava del tema, assegurava: “Si vosaltres voleu, si voleu que sigui al Parlament, jo hi seré. Jo prendré possessió (…) Continuaré sent President de la Generalitat si el poble de Catalunya ho vol i no hi haurà res que m’impedeixi de defensar els meus drets”. Si Puigdemont no va tornar, no va ser només per culpa d’ERC. No va tornar per evitar que l’Estat l’empresonés, que és el mateix motiu pel qual no torna ara.
No entro a valorar si hauria o no de tornar. El que no pot ser és que els polítics es passin pel folre els compromisos electorals pels quals són escollits. Tots dos cops, Puigdemont sabia perfectament què podrien implicar les seves promeses i, si no estava disposat a assumir-ne les conseqüències, no s’hi hauria hagut de comprometre. Ni el fet que hagi aconseguit ser eurodiputat ni l’acte propagandístic que protagonitzarà a Perpinyà poden tapar els seus enganys.
