Des de Dubai ens ha arribat la notícia de la imminent prohibició de l’ús de xarxes socials en menors de 16 anys. Una victòria amarga que ens parla més aviat del que no hem aconseguit: comptar amb un entorn digital sa.
Érem plenament conscients de la vulneració dels drets en l’espai digital. Fa temps que denunciem la gran preocupació que suposen els biaixos algorítmics en la presa de decisions i la generació d’opinió, la falta de protecció de la nostra privacitat, el creixent assetjament digital i l’impacte addictiu i depressiu que generen els dissenys de les principals plataformes. Però res canviava, ans al contrari: s’eliminaven verificadors de continguts perquè no interessaven als interessos de les grans tecnològiques.
Podem ser sincers: com a societat no hem tingut prou influència per assegurar espais d’interacció online segurs i garantir un entorn protegit que respecti els drets dels infants i adolescents. L’entorn tecnològic ha acabat tenint un poder abusiu sobre el benestar de les persones, i s’ha decidit optar per la protecció, una retirada forçada pels límits que ja s’han sobrepassat.
Les xarxes socials responen a una necessitat humana: relacionar-nos, informar-nos, descobrir i observar per entendre i comprendre’ns millor. Generem vincles i construïm identitat. Però aquests elements nobles han quedat greument malmesos per dissenys tecnològics que no estaven creats per perseguir un benestar social, sinó que han utilitzat les persones i les nostres dades com un recurs més a continuar explotant. Ara en veiem els problemes que ha generat pel que fa a salut pública, fractura social i detriment de la qualitat democràtica. Ens hem perdut el potencial real que podien aportar per a la generació de referents, cohesió social i enfortiment de teixit comunitari.
La prohibició no canvia les regles de joc. La falta de transparència i els biaixos en algoritmes segueixen sent-hi, però en posposem la interacció fins als 16 anys. No volem reconèixer que ni els joves ni els més adults no estem equipats per relacionar-nos-hi de forma sana i segura i en continuarem patint les conseqüències. Aquesta prohibició posa pressió sobre els beneficis de les grans tecnològiques, però no en canvia el model de negoci. Ens cal poder polític per condicionar un disseny segur de l’espai online i que garanteixi els drets de la infància a la llibertat d’expressió i participació i a l’accés a la informació.
Posar en pràctica la limitació d’edat planteja dilemes ètics. Els mecanismes per a la classificació d’usuaris en funció de l’edat requereixen en la seva gran majoria d’una verificació de la identificació legal o fins i tot l’ús de dades biomètriques. Altres eines de discriminació com l’autoclassificació per edats resulten ser poc efectives. Per tant, l’execució de la prohibició planteja dilemes en la seguretat, la protecció i sobirania de les dades que cal garantir. També cal destacar que aquelles plataformes de xat que quedaran permeses continuaran sense estar exemptes d’assetjament, desinformació o contingut nociu.
També és una qüestió de geopolítica. El món està cada vegada més polaritzat i som davant d’una dicotomia en la gestió i protecció de les nostres dades online, en especial les dels menors d’edat. En pols oposats trobem els Estats Units i la Xina, el primer aposta per una privatització i poder cedit a les tecnològiques, en l’altra, un control absolut per part de l’Estat. Aquesta pot ser una gran oportunitat per plantejar-nos quin és el model de gestió i protecció de les dades que volem a Europa.
Amb tot això ens cal preguntar-nos si realment diem que no a la interacció digital d’infants i adolescents o diem que no de la forma amb què s’ha fet fins ara. Convidem a apostar perquè aquesta sigui una oportunitat perquè evolucionin espais alternatius, que operen de forma ètica.
Per tirar endavant, apuntem tres propostes. La primera és definir estàndards ètics de disseny tecnològic basats en la transparència algorítmica, els usos de les dades i l’impacte del tecnodisseny en el benestar dels usuaris. Així s’afavoririen aquelles plataformes que actuen en benefici social i n’asseguren el compliment.
Una segona, imprescindible, és l’acompanyament a les escoles i famílies. Que la prohibició no ens faci oblidar del problema: cal continuar educant per una ciutadania crítica i empoderada en la interacció de l’entorn digital. Prioritzant programes que afavoreixin l’entesa de l’impacte del codi i la identificació de la desinformació.
I la tercera és l’aposta per la sensibilització ciutadana. Una societat crítica i informada podrà comptar amb eines per fer front als reptes digitals i acompanyar en l’educació dels seus infants en l’entorn online. Cal garantir espais independents de pensament que enforteixin la reflexió social.
