Recorden el famós “pressing CUP” del 2015, quan els anticapitalistes tenien la clau per investir el candidat de JxSí, Artur Mas? Fa una dècada, els diputats de l’esquerra independentista van aguantar la pressió i van aconseguir enviar-lo “a la paperera de la història” abans d’investir el nou candidat, Carles Puigdemont. Aquella pressió va provocar fractures internes i dimissions a la CUP, en posar-se al descobert diferències profundes d’estratègia.
Una dècada després, i amb la derrota aritmètica explícita del bloc independentista, ERC té totes les paperetes per viure un altre ‘pressing’ a causa de la clau que li han donat les urnes malgrat la gran patacada que els ha deixat amb 20 escons. No hi ha suma independentista per a la investidura –sí per a la presidència del Parlament-, i els republicans hauran de triar entre investir Illa o activar la repetició electoral, tenint en compte que Junts i el PSC no s’entendran, o almenys això diuen. De moment, ERC ja ha estat temptada pel PSC amb la presidència del Parlament. I ara la pressió vindrà per totes dues bandes.
Per part del PSC, perquè investeixin Illa i es pacti la pau aquí i a 600 quilòmetres, i deixant als republicans via lliure per entrar al govern Collboni i convertint-los en soci prioritari a la cambra catalana. Perquè si Junts i ERC tenen dos membres de la Mesa cadascú, i per tant es pot lluir majoria independentista, és perquè el PSC ha volgut. Fins i tot deixant fora de l’equació VOX, hauria pogut intentar una operació com la de Barcelona per tenir la presidència amb els 42+15+6 escons, 63 escons que són més que els 59 independentistes.
I per part de Junts, pressió perquè ERC se sumi a l’estratègia dels juntaires de posar el focus en una investidura de Carles Puigdemont -a l’avançada, fallida-, i el seu retorn, ja amb la llei d’amnistia aprovada i, per tant, amb la possibilitat de tornar a ser candidat i fer campanya a Catalunya si hi ha repetició electoral. Si, com s’apunta, el primer a pujar al faristol és Salvador Illa, el 25 de juny ERC haurà de mullar-se, en una decisió que ja provoca esquerdes internes. O anar a fons amb l’estratègia de Junts d’investir Puigdemont, i en conseqüència, assumir la repetició electoral, o permetre la investidura d’Illa i anar a l’oposició a recompondre el projecte. Probablement, el que més convindria a ERC seria que el primer fos Puigdemont, votar-hi a favor, i quedar amb les mans lliures per després poder negociar amb el PSC en un segon intent d’investidura.
En tot cas, ERC continua essent un partit assembleari i haurà de sotmetre a votació de la militància qualsevol pacte amb el PSC.
