Exactament 923.224. Són els vots que ha perdut l’independentisme en les últimes eleccions, les europees d’aquest diumenge. Tenint en compte que fa cinc anys els mateixos partits, Junts i ERC, atorgaven un gran significat polític a aquests comicis, no es pot al·legar que el problema és que la UE és un club d’estats –que ho és– i que els ciutadans la senten lluny, especialment els independentistes, que no se senten seu l’estat que pot actuar en les institucions comunitàries. La pèrdua de gairebé un milió de vots, en xifres absolutes, s’explica en gran part per l’abstenció: també el PSC, partit clarament guanyador del 9-J a Catalunya, ha perdut vots (només 23.869), però ha crescut 8,57 punts percentuals. En canvi, Junts ha baixat 10,61 punts i ERC, 6,40. La llista que aquesta vegada encapçalava Toni Comín passa de tres escons a un de sol, i els republicans passen de tenir dos eurodiputats a tenir-ne una, Diana Riba, encara que la candidatura que lideren, amb Bildu i el BNG, mantingui tres cadires.
L’abstenció ha passat del 39% al 56,4%. Les eleccions d’aquest diumenge no coincidien amb unes municipals, cosa que sí que passava el 2019. Havia desaparegut l’al·licient del cara a cara dels dos principals líders polítics del Procés, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I les del 9-J eren els quarts comicis en un any. Tots aquests factors són reals i tots han contribuït a aquests resultats. Però, en el fons, tots tenen a veure amb el mateix: l’independentisme ha perdut la iniciativa i la centralitat política a Catalunya, el PSC ha renascut del que semblaven cendres impulsat per aquest animal polític que és Pedro Sánchez –amb el qual els dos principals partits independentistes estan negociant– i la batalla d’Europa, que era la de l’exili, també decau. S’hi afegeix que no hi ha nous lideratges, fins al punt que quan no hi són Junqueras i Puigdemont els resultats són pitjors, com s’ha vist amb la patacada de Junts que el 12-M es va evitar.
La pregunta del milió de vots és per què, en aquestes circumstàncies, els Junts i ERC celebren uns resultats clarament dolents maquillant-los amb una retòrica antiga i gens adaptada al que és un moviment de base popular com l’independentisme. És impossible que aquestes escenes artificioses de nit electoral, amb actors que ni tan sols ells es creuen el que estan dient, siguin útils per a cap dels seus objectius, siguin quins siguin. I, per descomptat, els allunyen encara més de la reconnexió amb els votants que els han anat abandonant.
