Una de les poques vegades que he vist escrita la paraula ‘independència’ a la cartelleria electoral aquesta campanya a les eleccions municipals ha estat a un cartell electoral d’un candidat del PP, el de Castelldefels. D’una manera molt similar al missatge que vol transmetre Xavier Garcia Albiol a Badalona, al cartell hi diu: “Jo soc independentista, però a Castelldefels voto Manu”. En un altre, amb els colors d’esquerra, hi assegura que no vol canviar els independentistes d’ideologia, sinó que vol canviar Castelldefels. A la mateixa avinguda, hi havia tot un seguit de cartells que, fent servir els colors associats a altres partits polítics, picaven l’ullet als seus votants.
Es tracta d’un exemple paradigmàtic del que en política s’anomena catch all, que a Esquerra van rebatejar com a eixamplar la base, amb la diferència que al PP reconeixen obertament que és per guanyar suports que li permetin gestionar el dia a dia d’un país ocupat. Els partits catch all tenen un vessant ideològic més feble que els tradicionals, no aspiren a transformar l’electorat i fien el seu èxit a lideratges carismàtics o al suport de grups d’interès.
És el primer cop que m’he sentit interpel·lada com a independentista aquesta campanya. Perquè la independència està tan fora del focus que els partits independentistes ja ni tan sols la fan servir com a reclam electoral: estan massa enfeinats amb el debat centrat a Barcelona entre colauers i anticolauers on, guanyi qui guanyi, guanya el pont aeri. Només cal veure com volen pintar Xavier Trias com un màrtir de l’Estat, ara que a més s’està desenvolupant a Madrid la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya, mentre porta a la seva llista el més pactista de cada casa.
Que hagin de ser Xavier Garcia Albiol i Manu Reyes els que treguin la independència del calaix dels mitjons és simptomàtic de fins a quin punt és evident per a tothom que els partits independentistes han abandonat els seus votants i esperen una justificadíssima elevada abstenció de part seva. I no costa res dir-los que, total, si els teus es pleguen als interessos de “la Caixa” i t’havies de quedar a casa el diumenge 28 perquè ja no tens excuses per votar-los, bé voldràs que l’avinguda de la Pineda sigui de doble direcció i que els carrers estiguin nets.
Hauria de fer reflexionar els partits dits independentistes que si el PP està legitimant l’opció política independentista, s’està col·locant exactament a la seva altura a l’hora de representar l’independentisme, perquè, al cap i a la fi, cap d’ells, ni Esquerra, ni Junts, ni la CUP, l’estan fent servir per res més que mantenir els càrrecs i els sous que els ha externalitzat la metròpoli.
A l’altra cara de la moneda, només veiem crides desesperades a la mobilització dels sectors més abrandats del processisme com el que encapçalen Carles Puigdemont, Joan Canadell i companyia, en què no es comprometen a absolutament res que no sigui dir-se Ada Colau, com si això no donés la victòria als que esperen que continuem legitimant les seves eleccions i apuntalant les estructures que se’n deriven, que són exactament les mateixes que, després, no tenen cap mena d’incentiu per pitjar el botó.
27
12
