L’alcalde de Barcelona ha consumit una vuitena part del seu mandat en la més estricta soledat numèrica tot i el pacte que el va investir amb els vots del PP i de Barcelona en Comú. Una combinació que probablement supera l’acord d’Ada Colau amb Manuel Valls del 2019. Sense prou regidors per atendre individualment cada districte, una circumstància totalment insòlita a la ciutat. Però aquesta soledat numèrica no s’ha vist qüestionada per una oposició dura i articulada. No hi ha oposició en bloc, sinó partits que rivalitzen entre ells per aliar-se amb l’alcalde i obtenir una petita quota de poder en una banda de Sant Jaume, prenent posicions per a la previsible lluita de les eleccions catalanes. Tant és així que l’oposició només ha forçat que es prorroguin les ordenances fiscals i que l’alcalde hagi guardat temporalment la proposta de pressupostos al calaix com una estratègia per guanyar temps i afinar el tret en l’elecció del soci a qui cedirà part del poder.
Barcelona en Comú, Trias per Barcelona i ERC s’han anat acostant amb entusiasme més o menys dissimulat a l’alcalde. Però Collboni balla amb tots mentre endreça tant com pot la casa per tal que l’inquilí, o inquilins, ja s’ho trobin tot ben moblat i decorat i amb escasses possibilitats de fer canvis. Paradoxalment, un govern molt dèbil però poderós gràcies a la incompareixença dels rivals, tots ells necessitats de poder institucional a les portes d’un cicle electoral determinant a Catalunya. Junts i ERC per la seva profundíssima rivalitat, i Barcelona en Comú, per supervivència estricta de l’estructura orgànica, tant de Barcelona com del Parlament, on amb només 8 diputats el grup encara ha de veure com impactarà la crisi Podemos-Sumar a l’Estat.
Així doncs, Barcelona tanca un 2023 políticament sacsejador i enceta un 2024 ple encara d’incògnites sobre la governança de la ciutat. Sense pressupostos i amb una oposició anestesiada a l’espera de la resolució del combat per entrar a govern. Una situació que no desestabilitza l’alcalde, sinó que debilita els partits de l’oposició. Tot plegat, amb un nou escenari a Madrid que ha obert el ventall d’aliances en el pròxim cicle electoral a Catalunya, sense data concreta fixada, i abans, a les eleccions europees del maig de 2024.
