La setmana passada el Partit Democràtic italià va convocar, amb gran èxit de públic, una manifestació per protestar contra l’acció política del govern i, especialment, contra l’impresentable actitud del president del consell de ministres italià, Silvio Berlusconi. El gran éxit de convocatòria aconseguit en aquesta manifestació va sorprendre els propis organitzadors. El lema era “Una altra Itàlia és possible”. L’estil arrogant de Silvio Berlusconi ajuda a que moltes persones surtin al carrer, certament.
Però dit això, cal recordar als dirigents del principal partit de l’oposició que és més fàcil omplir l’espectacular estadi Circ Màxim de Roma que omplir les urnes de vots pel Partit Democràtic. És més fàcil recollir el malestar de les persones que no combreguen amb les polítiques del govern actual i, sobretot, amb un estil de governar prepotent i autoritari, que es fa lleis a mida per tal de saltar-se el pes de la llei, que no pas construir una alternativa de govern.
L’acte va esdevenir un multitudinari gest de suport a un afeblit de Walter Veltroni, dirigent de l’esmentat partit de l’oposició. Però el principal repte que té hores d’ara el Partito Democratico és construir una alternativa atractiva a l’actual majoria de centredreta liderada pel populista Silvio Berlusconi.
“Una altra Itàlia és possible”. Sí, totalment d’acord. Però el deure principal del primer partit de l’oposició és saber quina Itàlia defensa, quina Itàlia proposa i, posteriorment, saber-ho explicar. Per tant, està molt bé tenir tant éxit en les manifestacions, però el que cal és tenir aquest èxit el dia de les eleccions. Aquest és el desafiament que té el Partit Democràtic italià. Saber-ho explicar en positiu.
