No pot passar per alt un fet importantíssim. De fet, ara per ara, únic a l’Europa occidental. En concret que l’exdirectora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) hagi de seure en dos processos diferents en la banqueta dels imputats. I, a més, per ordre de l’Audiència de Barcelona. De fet, ara com ara, està investigada malgrat els ingents esforços de tota l’artilleria de l’Advocacia de l’Estat, per l’espionatge al president Pere Aragonès, a l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, i el president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové. Possiblement, la instrucció que se segueix, als jutjats de Madrid, per l’espionatge a Gonzalo Boye, també acabi malament per Esteban. També cal afegir els informes forenses dels Mossos d’Esquadra certificant l’espionatge al mòbil de Josep Lluís Alay que segurament es dirigiran contra Esteban.
Poca broma, la directora Esteban no és pas un simple boc expiatori. De fet, ha estat un tòtem dels serveis d’intel·ligència de l’Estat des que es va guanyar la medalla d’or en formar part de l’organització de la seguretat del referèndum de l’OTAN el 1986 i va ser una de les analistes que van signar els informes d’entrada. També va ser la responsable de l’anàlisi dels atemptats gihadistes de l’11 de setembre i la seva vinculació amb Espanya així com els de l’11-M. Un historial que la va enfilar al càrrec de número dos del CNI.
Una plaça a la qual va arribar arran de la dimissió de Beatriz Méndez de Vigo, l’aleshores mà dreta del general Félix Sanz Roldán -un altre cap de la intel·ligència espanyola etern defenestrat per una jugada audaç de Pedro Sánchez-. Méndez de Vigo va plegar de número dos de la Casa i va demanar el trasllat com a “cap d’estació” -responsable del CNI en un altre Estat- a Pequín. Deixar la secretaria general de La Casa va ser una decisió tan sorprenent com delatora de les tensions que existien dins els serveis d’intel·ligència. La decisió es va contextualitzar en el caire que el CNI estava adoptant com a gran escut protector amb relació als excessos de la corona borbònica, a estratègies contra amenaces que Méndez de Vigo no acabava de veure i sobretot, la guerra oberta de Sanz Roldan contra diversos membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Méndez de Vigo, amiga de Soraya Saenz de Santamaria i germana de l’aleshores ministre d’Educació i portaveu de l’executiu de Mariano Rajoy, va marxar. El govern de Pedro Sánchez li va atorgar el 21 de desembre de 2018, la Gran Creu del Mèrit Militar con distintiu blanc. El forat de Méndez de Vigo el va ocupar Esteban que ja era cap del gabinet tècnic des del 2010, un lloc vital pel funcionament i l’estructura del CNI. Al capdavall, per Esteban passaven les compres, la logística i la coordinació del CNI. Una dona cent per cent de la Casa.
D’aquí la importància que l’abús de poder que va suposar espiar independentistes electes, periodistes i advocats, la porti als jutjats. És democràticament imprescindible. I un punt fort a favor de la demanda per vulneració de drets presentada pel president Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. Els infiltrats en moviments sense cap mena de risc són un escàndol, però haver espiat massivament en els telèfons de la gent, encara ho són més. No oblidin que ara el mòbil és part fonamental de la nostra vida i un armari de dades i secrets més profund que casa nostra. Tractem amb cura aquest cas que és més important del que sembla i ens pot obrir vies encara més inquietants com per exemple, com es va pagar tota aquesta orgia d’espionatge.
