Els Bombers tornen a estar en tensió, ara per l’eliminació del límit anual d’hores extres. Els professors que s’han passat anys com a interins i ara són funcionaris encara no saben on han de fer classe el curs que ve. Les platges del Maresme desapareixen i els ajuntaments han d’assistir al desastre com a convidats de pedra, suportant les pèrdues de negoci directes d’empreses locals –guinguetes que ja no poden instal·lar-s’hi, restaurants que veuran mimvar la clientela– i sense poder fer-hi res perquè no tenen ni els recursos ni les competències, que són de l’Estat. Els centres de salut no poden contractar substituts per cobrir les vacances del personal. Els tribunals torpedinen els decrets del Govern per intentar blindar el català a l’escola, els estudiants van perdent nivell en el domini de la llengua i els policies espanyols continuen vulnerant els drets lingüístics dels catalanoparlants amb total impunitat, com si fóssim a l’any 1974.
No hi ha competències per actuar en segons quins àmbits, però tampoc hi hauria prou recursos per exercir-les. Perquè la principal competència, la clau de la caixa, tampoc hi és. El desastre va molt més enllà del martiri crònic de Rodalies.
En aquestes condicions, els partits independentistes tenen un dilema permanent: han de voler governar la Generalitat perquè és el que més s’aproxima a intentar governar el país, però aquesta responsabilitat els situa en una posició absurda en què han de fer creure que fan una bona gestió, cosa impossible sense recursos i sense competències. Per això s’inventen mèrits de fireta com el de regalar copes menstruals, una mesura molt més barata que dotar la sanitat pública dels professionals que necessita un país de 8 milions d’habitants. Les dones de Catalunya poden entrar a la web La Meva Salut i aconseguir a l’instant una copa menstrual gratuïta, però si demanen una visita a ginecologia -amb simptomatologia, no rutinària- els la donaran per al cap de dos mesos.
Si governes, no pots dir que el país cau a trossos perquè n’ets coresponsable. Criticar l’Estat pel dèficit fiscal i la falta d’inversions i alhora defensar l’excel·lència dels serveis públics –són excel·lents els professionals, però no el sistema, i no ho pot ser el servei– és una contradicció insuportable que fa massa que dura. En la cruïlla actual, sense pressupost, amb el Govern en funcions i havent perdut la majoria al Parlament, els partits que creuen que això només es podria afrontar amb la clau de la caixa i un estat propi han de pensar molt bé quines decisions prenen i per a què.
