Després de l’administració dels resultats del 12-M a Catalunya, es produeixen algunes constatacions. La primera i més evident, que l’independentisme està trinxat internament. 59 escons sumen Junts, ERC i la CUP, més que els 48 de l’esquerra espanyola del PSC i Comuns, i molts més que els 26 de la dreta i l’extrema dreta espanyola. Però 59 escons enfrontats, sense unitat i submergits en una guerra oberta entre ells i també pendents de recalcular el full de ruta de cada partit per afrontar la travessia del desert que tot apunta que significarà per als independentistes el nou govern de Salvador Illa. Un govern que vol “girar full” i retornar Catalunya a l’ordre natural del poder, que és un PSC-PSOE gestionant la quota més gran de poder de la seva història. Amb una barreja ideològica ben curiosa que recull perfils molt progressistes, però també ultraconservadors, moderats i fins i tot un conseller que proclama el seu independentisme.
I d’aquí una segona constatació: el PSC al poder va per llarg. La combinació ideològica del Govern, sumada al coixí que dona manar a tot arreu, fa preveure una legislatura a Catalunya sense sobresalts, d’administració de l’autonomia i amb alguns gestos del govern amic de Madrid i de Barcelona que facin més còmoda la gestió. Hi ha PSC per temps, més encara si l’independentisme no fa un gir de guió. Sense “momentums” a la vista, més enllà que Junts decidís retirar el suport a Pedro Sánchez. El PSC ho ha fet bé. Des del 2021, quan Illa ja va guanyar les eleccions, ha actuat com el gran partit de centre de Catalunya, discret, apuntalant ERC quan va trencar peres amb Junts, i recollint els fruits de la negociació independentista a Madrid: han aconseguit imposar el relat que si hi ha amnistia, indults i reforma del Codi Penal és per la generositat dels socialistes.
I tercera constatació. La dreta i la ultradreta espanyola a Catalunya s’han disparat amb 26 escons, però amb el tripartit a l’ombra sota el qual governarà Salvador Illa han quedat desactivats del tot. Per tant, el PSC pot lluir dues victòries: ha neutralitzat una peça clau de l’independentisme, ERC, i també ha neutralitzat la força de PP i VOX, que són absolutament irrellevants a la cambra pel que fa a majories. Tot plegat, amb el poder total a Catalunya, Barcelona i, de moment, també a Madrid.
