Sánchez ha fet, amb el seu canvi de govern, la seva darrera jugada de l’etapa Iván Redondo: agafar tothom per sorpresa i muntar una crisi ministerial de juliol, pensant en el panorama de després de l’estiu i enfilant ja les properes eleccions. Tot el que fas abans de l’estiu, en política, té una virtut: al setembre ja formarà part del paisatge habitual, els costos s’hauran integrat i el passat serà passat. Un clàssic, una bona jugada que funciona sempre, si és alguna cosa més que una fugida desesperada cap endavant.

Ja tenim aquí la versió 2.0 del Sánchez president: no és com si hagués inventat l’iPhone, ni molt menys, però sí que ha remenat el mapa polític i ja apunta nous escenaris de cara a la tardor. Com a bon estrateg, amb un punt de frivolitat, però també de gosadia, ja no pensa en la covid: per a ell és una pantalla superada, que deixa en mans dels pobres mortals de la «cogobernanza», atrapats en un caos de mascaretes, vacunes, mesures caòtiques, PCRs i festes fora de control.

Però no només ha passat la pantalla de la covid. També ha passat la pantalla de Catalunya. La part perillosa de la partida, la dels indults, està tancada: ja ha fet el seu suposat gran gest magnànim. No anirà molt més enllà, però ho allargarà tot el temps que ho necessiti. Ell pensa en clau electoral i a Espanya no guanyarà les eleccions com el gran solucionador de la crisi catalana, a un cost inassumible a les urnes i als mitjans massivament controlats per la dreta hipernacionalista.

La recepta del doctor Sánchez per a la «Catalunyitis aguda» és cronificar-la. Que duri molt, més o menys controlada, sense que sigui ni mortal ni massa molesta. La «cogobernanza» tendeix a la «conllevancia», anar passant, anar fent, assumir que avui et fa mal aquí i demà allà, però sense riscos vitals.

És exactament el mateix que té al cap per a la «Republicanitis assimptomàtica» que qualsevol dia pot convertir-se en una crisi greu, amb gran potencial de debilitar encara més la «mala salut de ferro» de l’Espanya de sempre. També cronificar-la, encapsular-la. Guanyar temps.

Quins poden ser els límits de Sánchez, pel que fa a Catalunya? Línies vermelles: no se suïcidarà políticament, és a dir, no esperem d’ell un referèndum d’autodeterminació. Ni tampoc un referèndum monarquia/república. No me l’imagino donant la benvinguda a Puigdemont ni cremant-se per intentar derrotar les poderoses forces del Suprem, el Constitucional, el CGPJ o el Tribunal de Cuentas de la Santa Represión. Tampoc no mourà cap fitxa que pugui fer trontollar la corona del rei de Vox. Ni el deixarien fer-ho.

Però sí que té algun marge de maniobra, sobretot pensant en clau electoral, en els resultats electorals socialistes a Catalunya, que són fonamentals per al seu projecte personal.

Podríem dir-ne l’Operació Maquillatge. Un ministre sense cartera, Iceta, dedicat a teixir i dialogar discretament, amb tot el bon rotllo que calgui, qui sap si també a fer lloances de la multiculturalitat, a fer veure que promou el català o la cultura catalana. Una jugada que, tot i les seves evidents limitacions, té possibilitats i no afecta en absolut al nucli dur de la dominació madrilenya.

També tenim una ministra per maquillar intel·ligentment les famoses infraestructures i les inversions, sobretot en clau metropolitana de Barcelona, i treballar l’electorat metropolità, que té un pes absolutament decisiu. I finalment un PSC que albira una interessant oportunitat per esdevenir la frontissa clau, tot i que el seu programa no és el futur, sinó el retorn al passat, maquillat amb una mica més de gràcia.

Sánchez és, en certa manera, el pitjor que ens podia passar, perquè és un mestre del maquillatge, amb o sense Redondo. No seré pas jo qui desitgi una temporada en mans de talibans com Ayuso, Casado o Abascal, tutelats per Aznar. Però és innegable que el difuminat de Sánchez, sense desaprofitar l’avantatge que li atorguen els exilis i les repressions que en certa manera ja li van bé, pot desinflamar, despistar, desmotivar i enganyar, a Catalunya i a Europa, infinitament més que el sadisme punitiu.

S’obre una nova etapa, la millor carta que té el règim del 78 per evitar el col·lapse, i la més confusa que tindrà Catalunya per escapar-se’n. Al final, hauran passat els anys i el maquillatge serà només maquillatge. Però no n’hi ha prou amb saber-ho. Aquesta etapa demana una nova estratègia o hi perdrem bous i esquelles. A més de perdre-hi molt temps i moltes oportunitats.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Avia a juliol 11, 2021 | 23:00
    Avia juliol 11, 2021 | 23:00
    Que real i que trist. Tans esforços perduts i el que es pitjor amb la complicitat d,alguns catalans dits independentistes
  2. Icona del comentari de: Luisnomeacuerdo a juliol 12, 2021 | 00:00
    Luisnomeacuerdo juliol 12, 2021 | 00:00
    Tranquilo payasete lazinazi que ya llegará el momento de ilegalizar a los partidos fascistas independentistas y cerrar estos panfletos que incitan al odio entonces si que tendrás motivo para vomitar las bilis que te salen por las orejas, mientras tanto recuerda come más fibra en el desayuno que se te ve muy mala cara y a ese paso no vas a conocer la repugblica de tractoria.
  3. Icona del comentari de: Ricard a juliol 12, 2021 | 11:57
    Ricard juliol 12, 2021 | 11:57
    La recepta de cronificar el conflicte amb Castella per part dels castellans és la "solució" de sempre. El més trist és que afiliats del psc s'apuntin a aquesta agonia programada, còmplices entusiastes de la perenne agressió castellana.
    • Icona del comentari de: Joan Rovira a juliol 13, 2021 | 17:06
      Joan Rovira juliol 13, 2021 | 17:06
      Les malalties cròniques, tard o d'hora, demanen solucions valentes o miracles, perquè acostumen a complicar-se i acabar malament. Per molt que cronifiquin Catalunya, Catalunya continuarà desestabilitzant Espanya. Ho acabaran entenent? Ho dubto, sobretot si continuen pensant amb els genitals. Si un dia, per un atzar, pensen amb el cervell, descobriran que el que més els convé (orgull hispà al marge) és una Catalunya central independent amb un coixí valencià, mallorquí, rossellonès, semi-independent i permeable.
  4. Icona del comentari de: CiU va ser, amb tota propietat, el règim del 78 a juliol 12, 2021 | 14:21
    CiU va ser, amb tota propietat, el règim del 78 juliol 12, 2021 | 14:21
    Per alguna cosa al setembre de 1978 es van signar les bases per a la constitució de Convergència i Unió (CiU) mitjançant la coalició de CDC amb la històrica UDC. Amb infinita influència regional a Catalunya, on va formar un llarg govern nacionalitzador de règim, i nacional al Congrés espanyol, pactant amb tots i fent de puta i de ramoneta, en aquest estil tan catalanet.
  5. Icona del comentari de: Donec Perficiam a juliol 12, 2021 | 14:42
    Donec Perficiam juliol 12, 2021 | 14:42
    Tot aixó no és cap novetat. El maquilatge, la mentida, el dissimular, les cortines de fum, l'engany, la vergonya, la trinxamenta, el feixisme, l'expol-li, l'insult, la venjança, etc etc etc. fa segles que duren. Sembla mentida que no haguem aprés després de tants i tants anys, que RES podem esperar de Caspaña. RES. Només hi ha un camí. Només un i no és pacific. Caspaña no deixarà que ho sigui perque voldrà fer veure al món que sóm terroristes i violents.
    • Icona del comentari de: Joan Rovira a juliol 13, 2021 | 16:56
      Joan Rovira juliol 13, 2021 | 16:56
      Cap novetat, cert, però val la pena aturar-se a pensar una mica, guarir ferides, sumar forces, aclarir-nos... Cert també: Espanya no ens deixarà marxar de franc i utilitzarà totes les formes de violència, totes, sense cap mena d'escrúpol. Respondre a la violència amb violència? Seria un gravíssim error. Hi ha vies més intel·ligents i no menys contundents. Però hi haurà víctimes, pèrdues, destrosses... La pregunta, quan arribi el moment, serà la de sempre: què estem disposats a perdre a canvi de guanyar?
  6. Icona del comentari de: Georgiana a juliol 12, 2021 | 20:04
    Georgiana juliol 12, 2021 | 20:04
    Ja heu vist l'article en aquest mateix diari titulat "Els 27 donen aquest dimarts llum verda al pla de recuperació d’Espanya"? Amb el fons Europeus des del 2026 fins al 2058 pagant interessos. Els responsables d'aquest deute ja no hi seran però si romandrà el deute. Els nostres descendents que encara no han nascut i ja naixeran amb un deute de 32 anys de cronificació. Com és que acceptem un Estat que no sap administrar ni l'economia ni la pandèmia ni els bancs ni la monarquia. Aquest Estat és una gangrena passat, present i futur. Ens hipotequen el futur, 32 anys pagant interessos! Jo no vull aquests diners!
    • Icona del comentari de: Joan Rovira a juliol 13, 2021 | 16:58
      Joan Rovira juliol 13, 2021 | 16:58
      Espanya es manté gràcies a que està endeutada amb Europa... i amb Catalunya. Ni volen deixar de ser europeus (no pels valors, sinó per la pasta) ni volen deixar marxar Catalunya (per la pasta i per l'orgull).
      • Icona del comentari de: Això no és veritat Sr. Rovira a juliol 13, 2021 | 19:25
        Això no és veritat Sr. Rovira juliol 13, 2021 | 19:25
        És Catalunya la que està endeutada amb Espanya via FLA. Si Catalunya se'n va de Espanya deixa de ser de la UE i ho han dit tots els dirigents d'aquesta UE, per activa i per passiva; el que és pitjor: es queda fora del BCE-Euro amb un bo escombraries. Si Catalunya està a la UE és, únicament i exclusivament, per la seva condició d'espanyola.
  7. Icona del comentari de: Maria a juliol 12, 2021 | 20:29
    Maria juliol 12, 2021 | 20:29
    El conflicte?. Quin conflicte?. Si la merda de govern venut que tenim ja ha donat per bó que no n'hi ha de conflicte!. El pepa de l'Aragonès no vol que es parli de que Catalunya és una colònia d'Espanya. Els babaus de la CUP li han donat 2 anys de bula a l'Aragonès per què els Sánchez ens prengui el pèl tant com vulgui. I el Sánchez de Junts ho ha beneït per tal de poder sortir de la presó. Entre tots ens han venut i el pocavergonya del Sanchez espanyol ha tret la rifa. Si ER li aprova els pressupostos, només ens queda una alternativa fotrel's a tots fora del govern de la Generalitat.
    • Icona del comentari de: Joan Rovira a juliol 13, 2021 | 16:52
      Joan Rovira juliol 13, 2021 | 16:52
      Els 2 anys d'ERC serviran per guanyar temps i tancar algunes ferides, cosa que necessitem mentre ens aclarim les idees. En aquests 2 anys, no és gens improbable que tinguem una Ayuso al govern espanyol, beneïda per Vox i Aznar, que són exactament el mateix. Sánchez és la cara una mica més amable del règim del 78, però no té ni projecte federal ni plurinacional ni autonòmic. Per tant, en algun moment d'aquests 2 anys vinents començarem un nou cicle... Amb el mateix objectiu que al 2017, però en un nou context.
  8. Icona del comentari de: Narcís a juliol 12, 2021 | 23:03
    Narcís juliol 12, 2021 | 23:03
    Al món hi som 4 dies ( massa sovint ni això, sia per malaltia, sia per accident sia per víctima de delicte ) . . per quins cinc sous hem de suportar no ser lliures, no ser catalans amb tot allò que implica, així sobirans ? PD : és obvi el per què .. som dessota uns delinqüents amagats rere el mot política ( tota la resta cau pel seu propi pes .. amagats, camuflats o maquillats ! ) !
  9. Icona del comentari de: És tot molt bèstia a juliol 12, 2021 | 23:09
    És tot molt bèstia juliol 12, 2021 | 23:09
    Els qui diuen ser demòcrates, al final es fan cortesans espantats. De cop, tenen el delegat del cap mafiós al parlament, Vox, ensenyant la pistola , literal. Estan paralitzats, i l'únic que poden fer és cobrar per aguantar la farsa. I TV3 i tots els qui en pengeu, tot el dia parlant de Vox, animant a censurar-lo, però fent-l'hi d'altaveu tot seguin el joc medieval. ...i callant al Govern Legítim, callant l'ajuda exterior. És tot molt bèstia.
  10. Icona del comentari de: Cal recordar-ho a juliol 12, 2021 | 23:12
    Cal recordar-ho juliol 12, 2021 | 23:12
    En Sánchez, Maquilla amb l'ajuda dels Nostres Traïdors.

Respon a Això no és veritat Sr. Rovira Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa