Noves eleccions… any 2023

"L'acord de govern que ara tenim respon més a pressions conjunturals que a conviccions sòlides"

Sé que és arriscat fer averanys en matèria política, perquè són tantes les coses que poden passar a Catalunya, i que amb tota certesa passaran en els propers dos anys, que el més probable és que m’hagi d’empassar aquestes paraules. Tanmateix, tenint en compte la situació actual del país i les diferències que separen els tres partits independentistes, fins al punt que ha anat de ben poc que el nou govern no reflectís la voluntat de les urnes, tot em fa pensar que l’acord aconseguit té poc futur. Molt poc. I no pas perquè entre els titulars de les diferents conselleries no hi hagi persones valuoses en el seu camp, jo en conec alguna i en dono fe (d’altres ja han demostrat submissió absoluta a Espanya els dos darrers anys) sinó perquè suposa un retorn al passat, un retorn a la Catalunya anterior a l’U d’Octubre. Però no pas a la immediatament anterior. Tant de bo fos això! Em refereixo a la Catalunya molt anterior.

És innegable que la Covid-19 ha estat un factor determinant en la desmobilització de la gent. Només cal veure els estralls que ha causat la pandèmia en el règim de llibertats perquè convinguem que ha estat el millor aliat que les dretes d’arreu del món podien trobar per tal de reprimir la gent, tenir-la controlada i conculcar drets bàsics, com ara el dret de reunió, de manifestació, de llibertat d’expressió… Però els efectes del virus estan remetent i Catalunya, més enllà d’assolir la magnífica fita d’un 52% independentista al Parlament, no ha donat cap mostra d’autoestima ni d’estar disposada a plantar cara als designis dictatorials espanyols. 

La victòria –ben minsa, és cert, però victòria al capdavall– d’Esquerra Republicana, promotora d’un independentisme abrandat de paraules, però conservador i immobilista de fets, superant Junts per Catalunya i la CUP, que tenen plantejaments més proclius a l’enfrontament amb l’Estat i a la unilateralitat, ho ha deixat ben clar. I encara ho diu més diàfanament la darrera enquesta del CEO segons la qual, si ara se celebressin eleccions, ERC obtindria entre tres i quatre escons més. Si això no és un retorn a la claudicació, a l’autonomisme i a la gestió d’engrunes, caldrà que baixi Déu, si existeix, i ens ho expliqui.

En parlar de partits, hi ha la tendència general a veure’ls com a blocs homogenis dins dels quals tothom pensa el mateix, cosa que no és certa, perquè ni tots els votants d’ERC estan a favor de la submissió, ni tots els votants de JxCat i de la CUP estan a favor de la insubmissió. La prova la tenim en les tensions internes que han generat en tots tres partits els acords d’aquesta nova legislatura. No tothom, dintre de JxCat, és favorable als plantejaments més catalanocèntrics del president Puigdemont, ni tampoc no tots els votants de la CUP eren favorables a subordinar-se a la camàndula d’Esquerra, de donar dos anys de coll a l’Estat a canvi de res, absolutament de res, i sense cap més objectiu que llepar-nos les ferides. Però així és com han anat les coses i l’acord de govern que ara tenim respon més a pressions conjunturals que a conviccions sòlides.

Contràriament al que sembla, l’operació electoral del PDeCAT –que de bell antuvi de sabia que estava destinada a seguir el camí d’Unió–, no va fracassar. No, perquè tenia al costat tots els poders fàctics de la Catalunya submisa i el seu objectiu no consistia pas a obtenir representació –això hauria estat un regalet afegit–, sinó a erosionar JxCAT i impedir que Laura Borràs fos presidenta de Catalunya. L’statu quo espanyol i l’statu quo català van treballar plegats per aconseguir-ho. Si la victòria de l’independentisme era inevitable, almenys que fos el sector més submís i bon minyó qui guanyés. I tothom sap que el senyor Pere Aragonès és infinitament més bon minyó que la senyora Laura Borràs. Per això, crec que Pere Aragonès té pendent un acte públic d’agraïment a Artur Mas per tan entusiasta contribució a la seva elecció com a 132è president de la Generalitat. Sense ell, mai no ho hauria aconseguit.

Quant a la configuració del nou govern, només cal veure el perfil eminentment tècnic dels consellers de JxCAT, excepció feta del vicepresident Puigneró, per entendre que, ateses les circumstàncies, s’ha optat per gestionar les engrunes autonòmiques durant dos anys tot esperant que les xarxes inevitablement buides que presentarà ERC el 2023 palesin l’error suïcida que suposa intentar fer creure que el govern del PSOE acceptarà mai que Catalunya és una nació d’Europa i que, consegüentment, ha d’exercir el seu dret a l’autodeterminació. No és que ERC n’esperi res, del govern espanyol, naturalment que no, però la seva submissió i la necessitat de dissimular-la l’obliguen a fer veure que sí. 

Comentaris

    Pippen 01/06/2021 9:23 pm
    Comun's,crostadrégimen78 Deja la bebida... Nen...
    Víctor, emprenyat. 01/06/2021 5:57 pm
    La bandera blanca (un llençol vell que tinc a l'armari) per posar al balcó quan ens ho manin, cal planxar-la una mica o tant se val? I és que estem ben fotuts amb aquesta colla de vividors de la política arreu del món, renoi/a.
    Temps de conversos al 155.erc 01/06/2021 5:54 pm
    Quan anys fa que el ferrovial Junqueras el Judesno parla de independencia? 3 anys, i la republiquetasferrovial perhermanito drl venut, traidor i indultat a canvi de la conversio, quin pallassso, que ha convertit erc en un psc.2, pero la gent que el voten adoren espanya i els 155 rufians ARRIBA SANCHEZ
    LLARENA dPENA 01/06/2021 4:41 pm
    Molt d'acord. Hi som molts que estem absolutament d'acord. Tot i que no crec que entre aquesta colla, hi hagi gaire gent d'Esgerro Autonomista de CAT, antiga ERC, doncs, el seu silenci, no només confirma la seva aceptació total amb la seva direcció si no, encara més, la seva gran satisfacció perquè el pragmàtic Aragonés sigui el Molt Honorable d'una castanya de GENE.
    Ona 01/06/2021 3:11 pm
    Com a mínim resten periodistes honrats lúcids i valents encara. Visca Catalunya Lliure!
      Pau M. 06/06/2021 12:39 pm
      Fotre a parir ER em sembla just i saludable. Ara bé, fer passar Fuigdemont i la Borràs per catalanocèntrics i abrandats indepes, forma part de l'habitual pensament màgic i autoengany d'aquest articulista.
      Qui vols dir, @Ona? 02/06/2021 3:40 pm
      Com que no esmentes ningú, algú podria pensar que et refereixes a l'autor de l'article que no és ni honrat ni lúcid ni valent. O sigui, no queda clar de qui parles.
    Donec Perficiam 01/06/2021 1:34 pm
    Molt cert tot el que menciones a l'article Victor. Mancava dir que la gent ha deixat de confiar (absolutament) en els politics com a directors de la nau que va a Itaca, però els nostres politics encara no han deixat de creure (estupidament) que una Caspaña diferent és possible.... segurament és més fàcil seguir entossudits en aquesta utòpica idea, que no pas jugar-se el fisic, la feina i la casa per tenir la República.... tot plegat una vergonya que la història ens recordarà. La nostra generació va ser la que estupidament es va estampar contra una paret de formigó i quan va caure a terra no es va tornar a aixecar. Penós.
    Narcís 01/06/2021 8:52 am
    Tot plegat, la pregunta n' és d' allò més senzilla, ço és, què fem front estat gens democràtic, gens just i gens conseqüent amb sa signatura en institucions internacionals ? PD : és obvi que cap nació pot viure dessota una tirania i , menys encara, dessota una catalanofòbia criminal !
    Veterà antifranquista. 01/06/2021 8:01 am
    El Poble de Catalunya ja va claudicar durant la mal anomenada transició; ho va fer aprovant la constitució espanyola del 1978 (un 76,8%, el més elevat de l'estat!) i l' estatut de pseudoautonomia del 1979. Res de nou.
      joanot 01/06/2021 9:29 pm
      aixó del 52 per cent es una fal.lacia
        NITA 02/06/2021 6:49 pm
        NOMÈS COMPTEN ELS VOTS.CREUS QUE TOTS ELS QUE NO VAREN VOTAR SON UNIONISTES?EL 52% PER CENT DEL PARLAMENT ES INDEPE...I ES LO QUE VAL.ACCEPTEU-HO D UNA VEGADA I DEIXEU DE MANIPULAR
    La papelera de la historia se nos queda pequeña 01/06/2021 6:07 am
    Habrá que ir pensando en un contenedor.
    Ramon 31/05/2021 11:33 pm
    Donar-los així, pel puto morro i d'antuvi, dos anys de coll als sociates és d'infinitament subnormal o d'infinitament traïdor. Això cal rectificar-ho. Ni dos anys, ni dues dècades, ni dos mesos. SENSE DATA. Ells han de tenir en tot moment la temença que en qualsevol moment ens podem aixecar i fotre'ls un bon cop de porta.
    71
    74
    Respon
      Comun's,crostadrégimen78 01/06/2021 9:36 am
      Mirant la partitocràcia de ERC i JxCat crec sortiran els nous líders indepes que vetllaran inequívocament per la independenciaCat i la gent votarà els nous líders. La gent no està aquí per contemplar pactes amb franquistas de COlau's o PsoE(psc)
    ernst 31/05/2021 11:32 pm
    Companys, Aiguader, Lluhi i Vallesca, Aiguader, i uns quants mes d'esquerra republicana van ser Ministros de España a Madrid. Es normal que el seus hereus, Junqueras, Aragones, Sebria Tarda, i tuttti quanti, tambe vulguin ser Ministros de España
      Porcs traïdors 01/06/2021 2:10 pm
      Auest 11s els cantarem les quaranta a aquesta colla de venuts botiflers cadiraires. I els presos, que es podreixin a la preso dels seus amos. Per traïdors.
    Vendetta 31/05/2021 9:31 pm
    Fins ke Catalunya desperti y foti a la gargola a els partits processistas botiflers er cup y jxc y a momiun y la anc, no tindrem res a fer Catalunya catalana srs nomes aixo 33
    72
    45
    Respon

Nou comentari