Fins on pot allargar Puigdemont la incertesa de l’acord amb Sánchez? Sens dubte, almenys, fins a un moment més tard de quan convindria a aquest, tenint en compte que per a ell la conveniència fora presentar-se a la reunió de la internacional socialista dels dies 10 i 11 de novembre havent estat investit president. A la vegada fins quan pot esperar Sánchez que Puigdemont li digui que sí, si en la seva data desitjada no hi ha hagut acord? Tot el que calgui, sabent com sap que el que compra és la Moncloa.
Qualsevol dels dos pot, amb les gesticulacions inútils dels partits comparsa que tenint els mateixos interessos ja s’han manifestat abans, fer el que calgui per intentar vestir la seva acceptació del pacte. Perquè sigui com sigui, ja s’ha fet explícit el caire inevitable que ha pres tot, àdhuc la queixa dels que no hi estan d’acord. Manifestar-se davant de la seu del PSOE al carrer Ferraz té poc sentit quan la major part dels militants socialistes que han votat han dit que recolzen la posició del seu líder, qui ara diu que l’amnistia no sols és possible sinó que també és convenient per acabar de “pacificar” Catalunya.
Tots dos, PSOE i Junts, diran que han dominat l’altre, i és evident que totes dues coses són certes, malauradament per a la gent autèntica que hi hagi a banda i banda. Perquè tots dos partits demostren a la seva gent i en general a la ciutadania en què consisteix l’acció política, que tenen un preu i que algú els pot comprar. Ara que a les pantalles de la televisió pública catalana arriba la mítica sèrie Borgen potser algú es preguntarà si és sols ficció o si en algun lloc del món és possible una altra política.
