Diu el lema de l’ANC per a aquesta Diada que hi ha “més motius que mai” per reclamar la independència. Fa tretze anys que la manifestació de l’Onze de Setembre va començar a ser massiva i que l’independentisme es va posar en el centre de la política. De la catalana i de l’espanyola. Hi va haver uns anys d’expansió, fins que va arribar l’1-O. Després, la repressió, el replegament i la divisió. Una evolució que ha portat a la pèrdua de la majoria independentista al Parlament i al primer govern d’un partit unionista en solitari a la Generalitat. Així i tot, l’independentisme continua al centre, encara que sigui per negar-lo, per desfer el que va fer, rebaixar-ho, menystenir-ho, ridiculitzar-ho. I intentar que no es repeteixi mai. Que no ho tornin a fer. Combatre un enemic mentre s’assegura que ja és mort. Per això cada any es compten –és un dir– els manifestants, per fer la resta respecte de la xifra de l’any anterior, amb la il·lusió que un dia s’arribarà a zero.
Però mentre les organitzacions que van tenir protagonisme l’1-O, especialment els partits, continuen estabornides, la gent, guiada per una intuïció clara, ha obert un altre camí: la revolta lingüística. A través de les xarxes i d’entitats com Plataforma per la Llengua o Acció Cassandra, desenes de discriminacions lingüístiques –algunes de més anecdòtiques, d’altres de realment greus– surten a la llum cada dia. No s’han començat a produir ara, però de sobte s’ha destapat la capsa dels trons. En un país on la identitat va tan lligada a la llengua, aquest moviment del darrer any no es pot negligir. El TSJC ho ha entès. I el dia abans de la Diada ha fet pública una sentència que passa el ribot pel decret del govern Aragonès que intentava blindar el català a l’escola. El mateix TSJC estava pendent de la resposta del TC a la qüestió de constitucionalitat que hi va plantejar, però ha tirat pel dret i ha dictat sentència aprofitant un recurs de l’entitat espanyolista Asamblea por una Escuela Bilingüe. Ells també tenen motius: el català no s’acaba de morir ni matant-lo. I amb la llengua hi va la nació.
