Els Mossos d’Esquadra tornen a estar al centre de la polèmica, utilitzats de manera perversa per la judicatura espanyola. La cúpula judicial del Regne d’Espanya –enemistada obertament amb la Moncloa– desobeeix una llei aprovada pel seu Parlament i la que en surt escaldada és la policia catalana. En la missió de detenir Carles Puigdemont quan tornés de l’exili, el cos policial de la Generalitat només hi podia perdre. Si l’arrestava, era un trist paper: capturar, com si fos l’enemic públic número 1, un president exiliat des de fa set anys després de ser deposat des de Madrid per raons polítiques –al mateix temps que es destituïa l’aleshores cap del cos, Josep Lluís Trapero. L’altra possibilitat era encara pitjor: que se’ls escapés enmig d’un dispositiu desproporcionat i davant de les càmeres de mig món. Intentant obeir els jutges espanyols rebels, la policia catalana ha fracassat, fins i tot havent perjudicat la població, amb l’ús de gas pebre contra manifestants que intentaven entrar a la Ciutadella i una operació Gàbia desproporcionada i inútil que va col·lapsar el país.
El pitjor final possible, injust per als Mossos i avantatjós per al Tribunal Suprem, que desvia l’atenció de l’anomalia democràtica que representa que el poder judicial es negui a aplicar una llei aprovada pel poder legislatiu i, a més a més, destrossa la credibilitat d’un cos policial que no sent com a propi i li genera una crisi de dimensions encara incalculables.
Després de cometre l’error d’exposar els seus cossos policials l’1-O, de permetre que el món sencer els veiés atonyinant avis davant de col·legis electorals i enduent-se urnes com si fossin paquets d’un carregament de droga, l’Estat n’ha après. Amb l’actitud que va veure en els Mossos de fer-se perdonar el que no havien fet –no havien tret la porra el dia del referèndum–, amb l’efecte que va causar el judici a Trapero i la imputació d’uns quants comandaments més, Espanya va veure en la policia de la Generalitat tot un món de possibilitats. Inevitablement, i aleshores se’n van adonar des de Madrid, els Mossos són una policia espanyola, manada pels jutges espanyols i amb l’obligació d’aplicar el Codi Penal espanyol. No serveix de gaire tenir conselleria d’Interior si no tens un sistema judicial propi. No tens policia si no tens jutges.
Amb la lliçó apresa, Espanya ho ha tornat a fer i ho ha fet millor. Aquesta vegada, sense enviar els seus antiavalots a repartir cops de porra i puntades de peu. Els jutges espanyols tenen clar que els Mossos hi són per cremar-los. I han fet que el que podria ser una estructura d’estat, avui, no sigui ni estat ni estructura, sinó una organització desmoralitzada amb un greu conflicte intern provocat des de fora. Jugada mestra.
