Divendres al matí, a l’entrada del recinte de TV3 a Sant Joan Despí, un grup de preadolescents a punt de començar una de les visites que s’hi fan per a escolars escoltaven les explicacions del guia. Els subratllava que els mitjans públics catalans es van crear amb l’objectiu principal de promoure l’ús de la llengua del país. Una estona després, passava per aquell punt Marta Torné, la presentadora d’Eufòria Dance Kids, anant cap al plató on es fa el programa, que s’estrenava hores després.
La nova aposta per als divendres a la nit no ha acabat de funcionar, almenys segons les dades d’audiència de l’emissió lineal, fora de la plataforma. TV3 va perdre el seu lideratge habitual del prime time. Però, a més a més, s’ha generat polèmica pels anglicismes del títol del programa. De fet, d’anglicismes també se’n van sentir durant el programa: “Aquesta és la zona d’estar tranquils, la zona chill“, deia la copresentadora Aina da Silva per explicar què era el “reservat” on els concursants esperen el seu torn.
En contrast, Jordi González –que sí que es va ficar el públic a la butxaca amb el seu primer Col·lapse– compareixia l’endemà davant els espectadors de TV3, com a gat vell que és, amb una hàbil presentació: “9.125 nits després, en la meva llengua i a TV3, us dic bona nit”. Una frase perfectament calculada que apel·lava al seu èxit de finals dels anys 90 amb Les 1.000 i una nits, recordava els anys que ha estat fora de la casa –massa, segons el seu punt de vista– i deia als espectadors que, malgrat haver treballat tant temps en castellà a Telecinco, el seu cor batega en català.
González va actuar amb murrieria aplicant els criteris tradicionals de TV3, mentre que el programa de divendres, en la recerca desesperada del públic infantil o preadolescent, es llançava al terreny de la confusió lingüística per resultar modern i atractiu per als espectadors que busca.
Si les dades d’audiència mediocres d’Eufòria Dance Kids s’expliquessin per la bretxa generacional que aparta els més joves del consum tradicional de televisió, potser el debat ha de ser sobre quins han de ser els canals per als productes que s’adrecen a aquest públic. Però això no exclou mantenir el rigor sobre el model de llengua. Aquest cap de setmana, El Món ha publicat una informació sobre la iniciativa de La Incorrecta, que llança propostes en català per substituir els acrònims en anglès més populars –PANSA en lloc de FOMO i molts altres. I també entrevistàvem Marta Pérez, jove –no té ni 40 anys– i autora del llibre Peti qui peti! Expressions, dites, i refranys tan certs com els anys. Dues iniciatives que intenten combatre la idea, transmesa pel títol d’Eufòria Dance Kids –encara que només sigui el títol–, que el català és antiquat i per a usos formals i avorrits. Una temptació perillosa per a una llengua que ja ha d’afrontar molts altres riscos. No cal afegir-n’hi més ni potenciar-los des de la cadena de televisió pública catalana.
