En la darrera comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), celebrada el 24 d’octubre passat, la seva presidenta, Rosa Romà, i el director de TV3, Sigfrid Gras, van fer allò tan habitual en política, que és intentar amagar la pluja de crítiques amb una pluja de xifres. Fidels a la línia del govern espanyol –el veritable govern de la CCMA–, Romà i Gras han fet exactament el mateix que fa Pedro Sánchez quan ha d’afrontar les crítiques de Catalunya, que és anunciar una “lluvia de millones”. “Millones” que, analitzats, es revelen tan falsos com ara plouen figues. ¿Significa això que les xifres donades per Romà i Gras són falses? No, és clar que no. L’engany no rau a les xifres, l’engany rau a l’ocultació d’allò que les propicia.
Rosa Romà i Sigfrid Gras intenten amagar l’operació d’Estat (espanyol) que estan portant a terme adduint que un 48,8% dels catalans han connectat amb 3CatInfo el darrer mes, que els vídeos informatius a xarxes han crescut un 16% en reproduccions, que a la ràdio la mitjana d’audiència digital ha pujat un 19%, que els TN refermen el seu lideratge i se situen a 13 punts de la competència, etc., etc. Allò que no diuen és que les xifres s’expliquen perquè en realitat no tenen competència. La CCMA, més enllà de RAC1 en l’àmbit radiofònic, no té cap competència. No hi ha cap altra estructura comunicativa semblant en català amb la qual competir. Vantar-te, doncs, de liderar una cursa en la qual només corres tu és fer trampa. L’audiència catalana s’aboca a la CCMA perquè no té res més, no pot escollir cap altra opció en català del mateix nivell. És a dir, hi està obligada, si no vol canviar d’idioma i de marc informatiu. Així les coses, l’autobombo és tan galdós com ho seria el de Renfe, si es vantés de ser la companyia líder de Rodalies.
Un altre argument emprat pel tàndem Romà i Gras ha estat el de “modernitzar-nos” amb l’adaptació a nous formats, talment com si el requisit per cobrir aquesta necessitat fos la renúncia de la pròpia identitat. Les marques d’èxit, com les persones, evolucionen, es modernitzen i s’adapten als nous temps, és clar que sí. Però allò a què no renuncien mai és al seu nom. Del nom propi, de la marca almirall, només se’n desprenen els insegurs, o els qui se n’avergonyeixen, o els qui tenen quelcom a amagar. O, com és el cas, els qui duen a terme una operació espanyolitzadora per trencar els vincles emocionals que els catalans puguem tenir amb unes emissores que porten el nom del país: Televisió de Catalunya, Catalunya Ràdio, Catalunya Informació. Diu Rosa Romà que aquests noms es mantenen. Mentida. Rotundament fals. El nom de Televisió de Catalunya ha desaparegut de tot arreu, el de Catalunya Ràdio està en procés de desaparició gradual i el de Catalunya Informació va ser oficialment (i silenciosament) canviat pel de ‘3catinfo’ el 17 de setembre passat.
En el meu article anterior, “TV3, de nacional de Catalunya a nacional d’Espanya”, ja exposava la maniobra que s’amaga darrere els noms ‘3Cat’ i ‘3CatInfo’ i que es complementa amb els noms de ‘2Cat’ o ‘La 2Cat’ de TVE, i, per tant, no diré res més. Però sí que aportaré un petit recull d’exemples, centrats només en els telenotícies, que posen en evidència l’ús de TV3 i Catalunya Ràdio (les notícies acostumen a ser les mateixes) com a eines desnacionalitzadores al servei de la Unidad de España en la línia que emprava el franquisme en els seus serveis informatius a Catalunya:
- 1/9/2024: “Accident de trànsit a Madrid”.
- 12/9/2024: “Crim masclista al País Basc”.
- 24/11/2024: “Un home mata la seva parella a Estepa, Sevilla”.
- 1/2/2025: “Crim masclista a Oviedo”.
- 9/2/2025: “Una dona morta per violència masclista a Benalmádena, Màlaga”.
- 10/2/2025: “Expropiació dels terrenys d’un hotel a Carboneras, Almeria”.
- 8/3/2025: “S’investiga un presumpte cas de violència masclista a Martos, Jaén”.
- 10/3/2025: “Tres detinguts per la mort d’una educadora social a Badajoz”.
- 19/3/2025: “Trobats els cossos dels dos desapareguts a Constantina, Sevilla”.
- 22/3/2025: “Alerta d’aiguats a Toledo”.
- 4/4/2025: “Tres morts per un cop de vent a Coria del Río, Sevilla”.
- 15/4/2025: “Circumcisió a un menor a Roquetas de Mar, Almeria”.
- 25/4/2025: “Crim masclista a Cartaya, Huelva”.
- 7/6/2025: “Mor un home de 93 anys en un incendi a Saragossa”.
- 8/6/2025: “Dona assassinada a Màlaga”.
- 15/6/2025: “Dona assassinada a La Corunya”.
- 2/7/2025: “Detingut un home per l’assassinat de la seva dona a Astúries”.
- 13/7/2025: “Un home agredit a Torre Pacheco, Múrcia”.
- 21/7/2025: “Possible cas de violència masclista a Salamanca”.
- 28/9/2025: “Detingut un home com a presumpte autor de l’assassinat d’una dona amb arma blanca a Sevilla”.
- 15/10/2025: “A Badajoz un home ha intentat atropellar la seva parella”.
Totes aquestes notícies sense fonament informatiu arreu del món, llevat del seu àmbit local, són donades per TV3 i Catalunya Ràdio amb l’objectiu d’introduir en el nostre cervell que Catalunya ÉS Espanya, que Catalunya NO és una nació, que les emissores públiques catalanes SÓN exclusivament la veu en català de les espanyoles i que, per tant, un accident de trànsit a Madrid, una expropiació a Carboneras, una circumcisió a Almeria, un crim a Oviedo, o un atropellament a Badajoz són també notícies d’interès català. És un degoteig sibil·linament calculat que, com la gota que forada la pedra, no per la seva força, sinó per la seva constància, ens espanyolitza sense fer soroll. I a més espanyolització, menys mobilització, menys consciència nacional, menys dignitat.
La manipulació no s’atura pas aquí, però. Els informatius són l’eina espanyolitzadora principal dels mitjans de la CCMA. En aquest sentit, una altra maniobra consisteix a espanyolitzar l’enfocament de notícies catalanes. Per exemple aquesta del 25 d’octubre passat al TN-Migdia: “Els parlem ara de la discapacitat que afecta 4 milions de persones a Espanya. D’aquestes, el 70% no treballa perquè no troba feina”. Se n’adona, el lector? Una televisió nacional informaria dels discapacitats de Catalunya. I si la font és el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), TV3 i Catalunya Ràdio tenen l’obligació de desglossar-ne les dades i d’oferir exclusivament les catalanes. Exactament el mateix que farien, per exemple, les emissores d’Itàlia o Alemanya, si la font fos europea.
És molt significatiu que Esquerra Republicana defensi aquesta praxi i que en l’esmentada sessió de control acusés els denunciants de dur a terme una “campanya de desprestigi” contra TV3 i Catalunya Ràdio, i de “falta de respecte als treballadors”. És una reacció que s’explica perquè ja fa molts anys que ERC remena les cireres a la CCMA, i, com sabem, qui té la cua de palla, aviat s’encén. Rosa Romà, sense anar més lluny, és un nomenament d’ERC. I és que ERC, en qualitat de delegació del PSOE a Catalunya, s’ha convertit en una oficina de col·locació que perilla si es desemmascara la CCMA. Pel que fa a la suposada manca de respecte als treballadors, dues coses: la primera és que quan ets funcionari públic estàs inevitablement sotmès a les crítiques de la ciutadania, atès que és aquesta qui et posa el plat a taula; i la segona és la manera descarada com ERC es burla del comitè d’empresa i dels més de 200 extreballadors que estan recollint signatures contra la deriva de la Corporació. Però el més vergonyós de tot plegat, el més ignominiós d’aquest projecte espanyolitzador, és precisament el paper sibil·lí que hi juga Esquerra Republicana. Perquè esmerçar-se en l’espanyolització de Catalunya, dient-se espanyol, és una cosa, però ser espanyolitzador dient-se “independentista” és corrupció.
