Ens han fet mal, a moltes i a molts, les imatges de les noies joves del passat 12 d’octubre vestides de bandera espanyola, fent salutacions nazis i franquistes, cridant consignes dictatorials i feixistes, i proclamant insults.
Sense obrir més que un petit parèntesi sobre el perquè d’aquesta realitat que ens ha sortit com un bolet, a tocar, mentre miràvem amb la boca oberta com anaven caient diferents països en el retrocés més radical, i pensàvem que les adolescents de per aquí, que fa quatre dies eren a l’institut, no anirien més enllà de vestir totes iguals, de fer totes els mateixos gestos, de parlar amb les mateixes paraules, i de llegir no res, sí que penso que val la pena que ens repetim, un cop i un altre, que tot això ve del mòbil i del consum. Perquè com que som en una era on hi ha molta gent que la feina que fa és gravar-se perquè la resta l’escolti i la miri pel mòbil, i això ha desbordat les botigues, els carrers, els autobusos, els mercats, les aules, els bars, les platges, les piscines, i, fins i tot -que sí, que sí- els vestidors del gimnàs, doncs ens ha passat, aquí també, que molta gent ha triat, en comptes de la realitat, el “contingut”.
El tema, doncs, seria fer un cop de cap i mirar de saber de què se’ns ha buidat el món, que l’han omplert de contingut, però ara diria, fins i tot, que ja ni som a temps de pensar-hi.
I no, no ens enganyem, que quan ens alleugerim dient-los que “no saben què es fan”, errem: i tant, que saben què es fan! No saben de què parlen, això sí, ni per què diuen el que diuen, això tampoc, però que quan s’instal·li el feixisme, i es facin lleis contra les llibertats, els drets i la dignitat aquestes noies seran felices, no ho dubteu ni un moment!
Mireu: ara mateix, em ve al cap un país on la filla d’un dictador que va governar fa dècades, va guanyar les darreres eleccions (la gent, majoritàriament, la va voler, què hi farem!). Doncs bé: el país tremola perquè s’apropa el Fenómeno del Niño i, per no tenir, no hi ha ni clavegueram per fer-hi front. El país se sufoca perquè cremen d’incendis centenars de muntanyes on viuen milers de persones, i és la població qui els ha d’apagar, perquè per no arribar, no arriben ni helicòpters amb aigua. El país mor amb els índexs de criminalitat que hi ha, que han sobrepassat qualsevol expectativa, i que s’ha traslladat a l’extorsió, fins i tot, contra les venedores de mercat. Però la presidenta fa TikTok, crea contingut i el publica tot detallant com manté la seva pell, i, això sí, acaba de proclamar una grandíssima reforma educativa: “a partir d’ara, els nens han d’anar a escola pública amb els cabells curts, i les noies amb la faldilla per sota el genoll. I queda fortament prohibit que es pintin els cabells o facin servir maquillatge. Això, però, només a l’escola pública. A la Privada es pot anar com es vulgui”
No és ficció: parlo del Perú, un de tants països en què s’ha tornat a instal·lar l’extrema dreta al govern.
Doncs això… que seiem, o que anem al llit, que agafem la manta, i que ens tapem tant com puguem fins que passi de pressa, perquè no hi ha dubte que les noies del 12 d’octubre seran felices d’aquí no res: que tindran el govern que cridaven i la política que veneraven. I que, segurament, era que el món ja no anava de dretes ni d’esquerres, sinó de saber adormir la gent amb contingut.
