S’ha obert judici oral a la Molt Honorable Presidenta del Parlament, Na Laura Borràs, pel presumpte delicte de prevaricació, acusant-la el Ministeri Fiscal d’haver actuat “de mutu acord i amb unitat de propòsit” amb una persona amb qui lligams en tenia, fraccionant els contractes per elaborar pàgines web per a ens públic que Na Borràs presidia, tot violant “els principis de transparència i concurrència pública”, per “impedir que la gestió del servei pogués ser adjudicada a una altra persona.”
Si tals fets i llur autoria es demostren al judici, Na Borràs serà condemnada per prevaricació. Si no, no.
L’obertura del judici oral ha dut a la suspensió de l’acusada com a diputada, entenent la Mesa del Parlament, en aplicació de l’article 25.4 del seu reglament, que la prevaricació imputada a Na Borràs és un delicte vinculat a la corrupció. Qualificar-lo així, però, no afecta gens al seu judici penal, només al seu status parlamentari.
En debats sovint massa encesos i esbiaixats, nombrosos partidaris polítics de l’acusada, juristes inclosos, addueixen que prevaricació no és corrupció, com feu el Partido Popular de Múrcia fa un lustre arran de les acusacions de corrupció, prevaricació inclosa, contra Pedro Antonio Sánchez, President de la regió.
Tal com el PP s’equivocava llavors, Junts se n’erra enguany. És cert, com ambdós sostenen, que cap delicte al Codi Penal duu el mot “corrupció”, però també ho és que ubica la prevaricació com a delicte contra l’Administració Pública; i el CGPJ enumera diversos “delictes vinculats a la corrupció”, la prevaricació entre ells, al “Repositori de dades sobre processos per corrupció.”
A més, normativa internacional aplicable al Regne d’Espanya et pour cause a Catalunya, de Nacions Unides, la Unió Europea, i el Consell d’Europa, defineixen com a corrupció:
- Atorgar un avantatge indegut que afecti l’exercici normal d’una funció.
- Abusar de la seva influència per obtenir d’una Administració un benefici indegut que redundi en profit de qualsevol persona.
La qüestió rau, doncs, en escatir si la prevaricació de l’article 404 del Codi Penal, la comesa per “l’autoritat que, sabent la seva injustícia, dicti una resolució arbitrària en un assumpte administratiu”, s’integra en els paràmetres de la normativa internacional susdita.
Esquarterar contractes i adjudicar-los a dit perquè els diners públics beneficiessin una persona triada sense el degut procés de selecció, sense igualtat de condicions per tothom, discriminant, sense transparència ni concurrència pública. Aquests són els presumptes actes comesos per Na Borràs. De ser provats, en corrupció s’incardinen.
La corrupció no rau només en ficar mà a la caixa, com el PP murcià sostenia i Na Borràs i els seus partidaris sostenen. També rau en obrir arbitràriament la caixa perquè hi fiqui la mà un altre, tot abusant de poder i diners públics per afavorir interessos privats, engreixar la pròpia xarxa clientelar, distorsionar la competència, i enfonsar la societat en la submissió a les autoritats, la ineficàcia econòmica, i la misèria moral.
14 
5 
