La sentència que feia referència l’assassinat de Guillem Agulló Salvador dictada per l’Audiència Provincial de Castelló va concloure: “Queden absolts Gerardo Damián Mora García, Juan Manuel Sánchez López, José Camilo Cuñat Montañana i Francisco García Antón dels delictes d’assassinat o alternatiu d’homicidi. Condemnem José Pedro Cuevas Silvestre, com a autor criminalment responsable d’un delicte d’homicidi, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, i d’un delicte de lesions i d’una falta de lesions, a catorze anys de presó menor, a set mesos de presó menor i a sis dies d’arrest menor. S’abona al processat tot el temps que ha estat privat de llibertat”.
En un llibre, exhaustiu i documentat, que Rafael Xambó acaba de publicar, L’assassinat de Guillem, l’autor argumenta una altra autoria i unes altres responsabilitats del crim, a part la de José Pedro Cuevas, àlies Ventosa entre els seus camarades d’extrema dreta: “Podem concloure, doncs, que Guillem Agulló fou assassinat tres vegades: a Montanejos, pels nazis; al diari Las Provincias, per la directora, María Consuelo Reyna, i alguns redactors, i a l’Audiència de Castelló, pels magistrats. Més encara: si Guillem no hagués mort, encara l’haurien condemnat al judici”.
El llibre de Xambó practica una autòpsia brillant al període oprobiós conegut com a “Transició” al País Valencià. Transició cap a on? Durant anys hi ha hagut la tesi oficial i celebrada que el postfranquisme va ser modèlic, una hipotètica crisàlide en una metamorfosi exemplar cap a la papallona democràtica. Fins i tot experts constitucionalistes van circular pel món alliçonant ingenus o malvats sobre “el model espanyol” perquè en prengueren exemple. Exemple de què?
Rafael Xambó desautoritza amb contundència tot aquest engany espigolant un cas que resulta definitori. Contra el frau de considerar la dita Transició i el model polític espanyol actual “exemplars”. L’assassinat de Guillem és un tractat doctoral sobre la situació real dels mitjans de comunicació, les autoritats electes, els cossos policials i la judicatura al País Valencià des dels setanta fins als noranta. Òbviament, no només al País Valencià, perquè “lo que nos une” nos une en tot el territori de l’Estat. I, òbviament també, no només fins als noranta, perquè el gos ara remena la cua més que mai.
Pedro Cuevas, àlies Ventosa, només va complir quatre anys de presó per l’assassinat –perdó, homicidi– confés de Guillem Agulló. Per entendre què vol dir exactament això tan sols cal fer un repàs mental breu a totes les sentències que han acompanyat la violència terrorista –la d’ETA, no la de l’Estat– al País Basc. Per exemple i en concret, les del cas Altsasu (2016-2017). Quants anys de presó a quanta gent per una brega sense víctimes?
El Ventosa, emparat i ajudat pels membres de la seua banda, va agafar Guillem Agulló pel coll i li va assestar una punyalada directa al cor que el va matar. L’assassinat va acabar amb quatre anys de presó “menor”, reduïts per “la bona conducta” del botxí. Devia repartir estampetes i escapularis entre els presos, perquè, penedir-se’n, no se’n va penedir mai.
Per entendre què vol dir exactament això dins el sistema només cal fer una ullada també a totes les sentències que han esguitat el denominat Procés a Catalunya. En aquest episodi l’única reducció de penes només ha estat possible per l’aplicació d’un indult i una amnistia derivats directament de la necessitat política del govern actual de l’Estat. No hi va haver “bona conducta”?
Pedro Cuevas va eixir de la presó, només quatre anys després, beneficiat per una presumpta “bona conducta”, tal com va entrar-hi: nazi. Nazi va entrar-hi i nazi va eixir-ne. Poc després ja no repartia només escapularis i va ser detingut en el cas denominat Panzer.
Una investigació de la Guàrdia Civil va permetre detenir els membres d’un grupuscle denominat Frente Anti Sistema, que va actuar de 2003 fins a 2005 i que es dedicava a la benemèrita faena de perseguir i agredir militants d’esquerra, homosexuals, gitanos, musulmans i immigrants. A més de fabricar i vendre armes i divulgar les teories del seu führer. La policia els va confiscar ballestes, punys americans, escopetes, fusells, revòlvers, un llançacoets i símbols nazis escampats en objectes de tota mena. Entre els detinguts hi havia militars i el mateix Pedro Cuevas, autor d’un crim que l’Audiència de Castelló havia rebutjat considerar ideològic.
Durant el procés la policia va demostrar que Cuevas, àlies El Ventosa, es dedicava a fabricar punys americans tipus Panzer, que van donar el nom a tota l’operació. Precisament, durant el judici anterior la prova que va fer servir el tribunal i que va marcar la consideració d’homicidi, contra la d’assassinat que arguïen la jutgessa instructora i el fiscal, va ser que Guillem Agulló havia atacat la banda que l’acorralava amb un d’aquests punys. Un puny que no va veure ningú més tret dels assassins. Potser el Ventosa el tenia reproduït en la pròpia imaginació. Com que n’era fabricant…
L’Audiència Provincial de València, germana de la de Castelló, els va deixar lliures a tots, perquè va considerar que les gravacions telefòniques que hi va aportar la fiscalia no estaven “fonamentades” en el moment en què es va ordenar fer-les. Ses senyories van adduir també que tampoc podien considerar les armes confiscades perquè algú les havia destruïdes “per error”. Cal parar-se a pensar un altre segon només què hauria passat si totes aquestes magnífiques raons hagueren estat adduïdes judicialment en el cas d’un comando etarra. Què hauria passat si un agent del seu ordre públic n’haguera destruït les armes “per error”.
Els patriotes de Frente Anti Sistema van ser indultats abans de la sentència. I encara un d’ells va aconseguir anys després que l’Estat l’indemnitzara per haver destruït el seu arsenal: trenta armes i munició. Pedro Cuevas va demanar que la policia li tornara una navaixa a la qual li tenia molta “estima”. Ningú li va retraure mai penalment aquesta broma macabra. Una prova més de la seua “bona conducta” allargada en el temps.
El Ventosa encara va donar més proves de conducta cívica i democràtica. Dos anys després de la seua detenció en l’operació Panzer, el 2007 es va presentar a les eleccions municipals dins les llistes del partit neonazi Alianza Nacional –un grill de patata del Frente– en la localitat valenciana de Xiva. En aquella ocasió l’electorat no li va agrair tanta bondat. Potser perquè no els havia repartit escapularis i estampetes.
El Ventosa ara no té cap activitat pública, tret que, segons diversos testimonis, freqüenta l’entorn dels hoolingans del València Club de Futbol coneguts per Yomus, que van tenir la darrera sonada aparició el 9 d’octubre del 2017 quan van atacar amb una impunitat absoluta els participants d’una manifestació. Membres dels Yomus igualment havien tret poc després de l’assassinat, en un partit del seu equip a Albacete, una de les pancartes més indignes de la història del país: “¡Guillem, jódete!.
Pedro Cuevas ara ja no s’exhibeix, però ningú, ni l’Audiència de Castelló, hauria de patir per ell. La seua bona conducta deu haver estat recompensada dins la xarxa immensa de complicitats amb què compta l’extrema dreta al País Valencià. Arbeit macht frei.
