La Turquia occidental

"Les institucions catalanes i la seva classe política no són conscients de amb quin país tenim un conflicte"

L’enèsima bufetada diplomàtica rebuda per Espanya l’ha feta, fa pocs dies, Mèxic. No l’ha convidada al 200 aniversari de la seva independència. El president López Obrador respon així a la incapacitat del regne espanyol (i del seu monarca) de reconèixer els crims perpetrats durant la colonització. De fet, inexplicablement, que el 12 d’octubre sigui el dia nacional d’Espanya, amb tota la càrrega colonialista, no deixa de ser un insult a centenars de milions de llatinoamericans. Si bé podríem discutir de la connexió entre els regnes confederals hispànics del segle XVI i l’Estat actual, la relació és més clara en el cas dels crims comesos per l’Espanya borbònica durant les guerres d’independència llatinoamericanes. Només per al cas de la guerra de la independència de Mèxic (1810-1821), i segons el portal Statistics of Wars, Opressions and Atrocities of the Nineteenth Century, les accions de guerra i la repressió contra la població civil independentista, a càrrec dels reialistes, van suposar 425.000 morts, per a una població estimada aleshores en 6,1 milions d’habitants. Una brutalitat extrema! Té raó Mèxic d’excloure un país bully com Espanya, que va continuar intentant “recuperar” Mèxic al llarg de tot el segle XIX, inclosa una esbojarrada expedició del general Prim el 1862. Mèxic, un país que mai va reconèixer el franquisme i que va saber protegir els exiliats republicans, està carregat de raó per renyar un país que mai ha demanat perdó pel mal fet al que avui és una potència demogràfica (127 milions de persones), econòmica (aviat el seu PIB farà el sorpasso a Espanya) i cultural (triplicant el nombre de lectors i consumidors culturals en espanyol que l’antiga metròpoli).

Efectivament, Espanya no demana mai perdó. Ans al contrari, considera que tota crítica és una ofensa a l’honor patri, i això provoca reaccions viscerals en què no se sap ben bé si es tracta d’un drama calderonià o una comèdia de José Luis Ozores (probablement una estranya barreja de tot plegat). Fa pocs anys, un interessant llibre d’Elvira Roca Barea, Imperiofobia tractava precisament de la manera com el món censurava l’actuació espanyola en el sentit que els enaltidors de la cort reial anomenaven “Llegenda Negra”. La realitat és que els propagandistes italians, luterans o britànics, en el context de l’edat moderna i les guerres de religió, tenien elements per queixar-se, i no s’inventaven (potser sí exageraven) les barbaritats que feien les tropes i forces d’ocupació espanyola en nom de la religió o la corona. La realitat és que el llibre de Roca Barea, enaltit per “intel·lectuals” com Vargas Llosa i Arcadi Espada, simplement feia el que ha fet sempre la intel·lectualitat espanyola: actuar amb una anòmia moral absoluta, una incapacitat d’experimentar empatia, un patrioterisme tan afectat com ridícul i una addicció al comodí argumental del “Y tú más!”. 

Efectivament, si hi ha una cosa que caracteritza la relació d’Espanya amb si mateixa és l’absència clamorosa d’autocrítica. Ramón Cotarelo, que rere les polèmiques dels seus darrers anys continua demostrant que és un dels principals pensadors europeus, assenyala que el projecte de futur d’Espanya és el passat. És el que proposa avui el nacionalisme espanyol amb Vox com a punta de llança, i que té en els seus referents el nacional catolicisme (amb alguns retocs de trumpisme) propis de l’autarquia. En aquestes circumstàncies, és habitual aquella mena d’estrany sentiment de victimisme recurrent que el porta a una mena de malenconia paralitzant, barrejat amb la intransigència fruit de la seva ànsia uniformitzadora, tant a nivell religiós, com lingüístic i cultural. És això, sobretot, el que permet explicar l’arrelament de la ultradreta (sempre present, només de tant en tant vivible), i el pitjor de tot, la banalització de la seva presència per acció o omissió. 

Efectivament, Espanya té massa cadàvers a l’armari, i no respon mai per cap. A tall d’exemple, i només vint anys abans del genocidi armeni, durant la segona guerra de la independència cubana (1895-1898) van cometre un dels pitjors genocidis del segle XIX, en els primers camps de concentració “Reconcentración”, impulsats pel general Weyler, consistents a concentrar població rural i urbana en espais sense condicions sanitàries ni higièniques ni subministrament d’aliments, confinats en situacions infrahumanes per evitar el suport dels cubans als independentistes. El resultat, un veritable crim de guerra en què segons un dels darrers estudis d’Andreas Stuki (2017) considerava que havien mort d’inanició i malalties 170.000 civils dels 400.000 tancats en els camps. Aquestes xifres, per a un país que abans de la guerra tenia 1,6 milions d’habitants, significa l’extermini de més d’una dècima part. Per cert, que Weyler encara té, incomprensiblement, un carrer a Badalona. Ha demanat perdó Espanya?

Podríem continuar. Entre el 1921 i el 1927 Espanya va fer servir armes químiques il·legals i prohibides pel Tractat de Versalles contra població civil durant la guerra del Riff. Això implicava bombardejar ciutats, mercats, rius i camps. De fet, segons alguns informes, els efectes avui són encara perdurables per l’alta incidència de càncers a la zona. Ha demanat perdó Espanya?

Paul Preston, un dels més prestigiosos hispanistes britànics, va titular el seu llibre sobre la Guerra Civil de manera molt significativa com L’Holocaust espanyol per definir el projecte d’extermini contra la dissidència social, política i nacional. El llibre conté un llistat d’atrocitats efectuades pel franquisme contra civils desarmats que el fa molt poc recomanable per a persones sensibles. Fa poc Andreu Barnils en recopilava algunes al seu article setmanal que deixarien Carles Porta i el seu Crims a l’altura d’un chiquipark. El cert és que no hi ha xifres més o menys fiables del nombre de víctimes (els càlculs actuals oscil·len entre les 500.000 i les 800.000), entenent que la guerra es va perllongar, en forma de guerrilles i repressió, dècades després de la seva finalització oficial, el 1939. Encara no està clara la xifra de desapareguts, que sembla oscil·lar entre 110.000 i 140.000, només superada per Pol Pot. I no existeix una xifra fiable, perquè l’Estat ha posat totes les dificultats possibles per investigar, registrar i fer recompte com faria una democràcia plena i no una que la seva veritable partida de naixement és el pronunciament del 18 de juliol. De fet, no hi ha hagut cap comissió de la veritat, perquè aquest és un Estat fonamentat sobre la mentida. La casa reial, que fa de cap d’estat gràcies a la continuïtat del franquisme, ha demanat perdó?

Algunes perles més. La tan enaltida División Azul va ser una de les unitats militars claus en el setge de Leningrad, que va durar gairebé dos anys i mig i que va causar la mort per inanició d’un milió de civils (un de cada tres residents de la ciutat) en un dels més execrables crims de guerra de la Segona Guerra Mundial. Ha demana perdó Espanya? Els russos no obliden. Especialment quan es permet fer exhibicions nazis i homenatges a Madrid d’aquests soldats espanyols amb uniformes de la Wehrmatch, mentre que els whatsapps de militars s’omplen de missatges que farien envermellir el mateix Goebbels.

Efectivament. Fa pocs dies va resultar polèmic el dia en què es commemora el genocidi armeni, en què l’Imperi Otomà i els Joves Turcs van perpetrar una de les pitjors massacres del segle XX que va inspirar, després, l’Holocaust contra els jueus, una generació després (la impunitat del primer va influir en la preparació del segon). Turquia prohibeix expressament que se’n parli. L’únic Premi Nobel turc, Orham Pamuk, en va parlar i viu exiliat. De fet, el dia que l’hi van concedir, la premsa d’Ankara ho va pràcticament silenciar, una nota minúscula a l’alçada d’un anunci per paraules. Dissentir de la versió oficial és delicte, com ho és pràcticament parlar una altra llengua que no sigui el turc. A diferència de la major part de països europeus, i del propi Parlament de Catalunya, Espanya no ha condemnat aquest acte execrable pel qual es va assassinar al voltant d’un milió i mig d’armenis. De fet, Javier Solana, antic cap de la diplomàcia europea el va minimitzar, tot criticant el reconeixement que va fer el president Biden, que va qualificar de “bufetada a Turquia”. Se sentia reconegut? És propi d’una mena d’hidalgo rendista señorito de Los santos inocentes tenir tan escassa empatia. S’emmiralla en Erdogan i el seu fonamentalisme religiós-nacionalista? Borrell, de fet, ja va fer el mateix, en el millor to del negacionisme espanyol, quan va minimitzar que es “matessin uns quants indis en la colonització”. I aquests són diplomàtics!

Amb tot això, servidor de vostès exposa com Turquia i Espanya, no només comparteixen cultura política, un peculiar sentit de democràcia orgànica, una religió nacionalista fonamentada en la intolerància contra la diferència, un orgull afectat i carrincló o un cinisme diplomàtic ofensiu, sinó la incapacitat d’autocrítica.

He enumerat tots aquests exemples històrics perquè tinc la impressió que les institucions catalanes i la seva classe política no són conscients de amb quin país tenim un conflicte. Qui és el nostre adversari i com se les gasta. Que és obvi que la taula de diàleg no pot ser altra cosa, des de la perspectiva hispànica, que un poltre de tortura recollit del museu de la Inquisició que faran servir de seguida que puguin. És obvi que, si no saps què és l’autocrítica i reconèixer l’altre com un igual, estàs incapacitat per conjugar el verb “negociar”. Que es pot ser de tot menys ingenu. Que Espanya no accepta altra lògica que la dels fets consumats. Que la confrontació és l’única via. I que, quan arribi la independència, poden passar dècades –com de fet va passar amb Mèxic o les seves antigues colònies- abans ho reconeguin. Si són incapaços de demanar perdó pels més execrables crims, com podem creure’ns que demanaran perdó per la bruta, antidemocràtica i repugnant repressió que estan fent de manera sistemàtica contra persones innocents? La història ens hauria de servir per alguna cosa. I, en relació amb Espanya, sol ser més útil que la ciència política. La història també ens ensenya que només la confrontació, sens adjectius, és l’única que ens pot fer avançar.

Comentaris

    Narcís 09/05/2021 10:51 am
    És obvi aquest PSOE no té cap valor/ coratge, sia perquè són farsants, sia perquè són fatxes, sia perquè li tenen por al fàctic judicial , àdhuc sia per tot plegat .. altre gall hi cantaria si actuessin com diuen ser ! Conclusió : tractar amb aquests és no tractar amb ningú perquè verament no són ningú ! PD : hom ha de reconèixer PP és l' original i aquests la còpia, còpia d'allò més covarda i traidora ( espanya .. sense anar més lluny ! ) !
    Doctor Strangelove 09/05/2021 9:39 am
    Ets un desgraciat, per no dir coses pitjors! Com t'atreveixes a dir això tarat, més que tarat. Jo no tinc que demanar perdó per res i el meu país tampoc, i menys pel que van fer uns individus fa segles! A mi que coi m'importa el que van fer? I segon de crims cap, el que ha de demanar perdó és aquest tal Obrador, car els seus avant-passats segur que eren dels espanyols que pul·lulaven per allí, en canvi els meus ves a saber. Però t'ho repeteixo retardat, més que retardat, jo no tinc cap culpa del que van fer els meus avant-passats si és que van fer quelcom! Ho entens ho et faig un plànol, tros d'ignorant! S'ha de ser un malparit i un rata, per dir aquestes animalades! Un autèntic ésser menyspreable i ple d'odi, que ni s'entera que en aquella època els primers que és mataven eren aquells salvatges, en una "civilització" decadent plena de sacrificis humans i sense l'amor de Nostre Senyor. Per sort, els espanyols van portar la llengua i la relació a tota aquella colla! Doc.
    16
    44
    Respon
      Ricard 09/05/2021 10:55 am
      Bonissim article. Excel.lent. Es nota.
      14
      15
      Respon
      L'infermera caputxina 09/05/2021 10:36 am
      Carai, com cou la veritat! Aquesta mena de respostes confirmen fil per randa el que diu l'article sobre el nacionalisme espanyol.
    Anònim 08/05/2021 8:41 pm
    Sr.Xavier,de los comerciantes negreros de origen catalán,no podría hacer también un artículo y así nos ilustra un poco,pero no se inventé datos por favor.
    17
    12
    Respon
      Adéu Espanya 09/05/2021 10:49 am
      100% d’acord ! Jo afegiria mes en quan a Catalunya: Al igual que les terres americanes , Catalunya se la varen fer seva a base d’arrasar, saquejar, cremar i robar les seves terres i habitants. No hi ha un acord històric que legitimi la presa de Catalunya per part d’Esoanya, o sigui que Catalunya, com colònia que es d’Espanya te tot el dret al exercici de l’autideterminacio! El dret universal està per sobre de qualsevol excusa constitucional !!
      Sr. Anònim, estudia una mica: 09/05/2021 9:46 am
      Maria Cristina va ser la major negrera de les Espanyes i el marquès de Comillas era càntabre. Llegeix bé l'article i et veuràs reflectit amb el "y tu más". Per cert, res de nou sobre qui coi va ser ton pare, oi?
        Vine a Barcelona i una mica aprendràs, incultíssim @Sr. Anònim, estudia una mica 09/05/2021 4:43 pm
        L'Observatori Europeu de Memòries, de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, amb l'acord del Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona, han preparat un programa per recordar memòries incòmodes de la ciutat. En aquest marc han presentat la ruta "L'herència de l'esclavatge a Barcelona". Una ruta que comença a la Gran Via amb Rambla Catalunya, al monument al traficant d'esclaus Joan Güell i Ferrer (1800-1872) i acaba en la plaça dedicada a un altre personatge, sospitós d'haver estat negrer, Antonio López..
    Anònim 08/05/2021 8:32 pm
    Bravo,lo has clavado.
      Anònim 09/05/2021 9:53 am
      Léete tu todos los estudios publicados sobre los barcos de esclavos de negreros catalanes y como se anunciaba su venta,en cuanto a mi padre,no te voy a faltar al respeto,porque podemos ser hermanos ya que mi padre estuvo mucho tiempo en Cataluña,pregúntale a tu madre y sales de dudas.
      11
      31
      Respon
    Narcís 08/05/2021 8:31 pm
    Malauradament ben definit ! PD : diuen ser espanya quan actuen com si fos Castella i tururut . . hom pot ser més cínic ( àdhuc en diuen espanyol .. s' imagina algú dir parlo belga o parlo suís o parlo austríac o parlo . . . amb això n' és dit tot o farsa/ falsedat/ engany/ mentida tot plegat, fal.làcia d' estat fi del qual és l' unitarisme via esfondrament i anihilació de la nació, gran nació catalana ) !
    Expulsionista forever 08/05/2021 12:54 pm
    No se sap amb claredat com seria una Espanya sense Madrid des del segle XIX, però seria (i podria ser) molt millor. A més, amb demanar perdó a Mèxic sota les circumstàncies actuals ja no hi té prou. El govern espanyol haurà, a partir de tots els moments en què varen fer destrosses, de compensar pels danys fets. Començant per les fustegades que tot país danyat li farà.
    Per una senzilla regla de tres 08/05/2021 12:35 pm
    Si Espanya és la Turquia occidental, Catalunya és el Kurdistan Turc occidental.
    22
    73
    Respon
      Si noi 09/05/2021 9:48 am
      però no enviem cap boinapitekus a l'infern per la via ràpida, que és el que voldrien per escalar la repressió.
      Angels 09/05/2021 1:22 am
      A palabras necias, mentalidad obtusa, Eres un jamelgo de mente enfermiza.El mundo, desgraciadamente, esta lleno de borregos lameculos fachosos como tu
      Anònim 08/05/2021 8:28 pm
      Bravo,lo has clavado.
    Traca 08/05/2021 12:24 pm
    Pobret meu que úlcera tiene q sufrir este buen señor. Vamos chaval que el brasa gana la liga , Hoşçakal
    CaterinaCh 08/05/2021 11:34 am
    Potser perquè en el fons ho saben són tan porucs. Quan els hi ha caigut la repressió, ens ha sortit tota la nostra memòria genètica de repressions de 300 anys, i el resultat és aquesta "pusilanimitat" dels nostres polítics. Aquí el que ens hauria de servir aquest relat és, precisament, per demanar als que es volen quedar a Eapnaya, el perquè. I parlar-los, precisament, de tot el que diu aquest article. I exigir als nostres politics que admetin que no fan més per por, perquè aquest és un estat GENOCIDA de pensament, si més no. L'1O crec que els nostres polítics no comptaven que Europa es quedaria creuada de braços. Sí que eren conscients de com era Espanya, però pensaven que Europa no els deixaria anar tan enllà. I quan van veure que els europeus s'inhibien, doncs els va caure el mon a sobre, per dir-ho d'alguna manera. No van entendre que havien de treballar per controlar el territori, que al final, és l'únic que et permet ser independent. El problema va ser que el Govern no va donant suport al 3d'octubre, quan durant 4 hores, la gent ve prendre el carrer i el país. I sense cap organització prèvia. I Espanya no va poder fer res. RES. Però a la que vam parar, i el 27O van veure que no ens atrevíem a mantenir la posició, doncs ja no van parar amb la repressió. Però aquest article està molt i molt bé per a recordar on som, i també per a conscienciar a gent que diuen, encara, voler-se quedar. O que hem d'esperar 30 anys més!!!! Però si ens quedem a Espanya ja no parlarà ningú català d'aquí 30 anys!!! I hauran arruïnat el país. EL que ens cal és fer un 3 d'Octubre organitzat. Per estar preparats el dia que Espanya caigui, que caurà, perque no s'aguanta per enlloc. I serà el PP i Madrid qui provocarà la fallida d'Espanya (amb la nostra ajuda, és clar). De fet, més que confrontació, hem de treballar també per a fer esclatar el sistema des de dins. I ser conscients de lo bèsties que són. Com han fet amb el Royo, i tota la gent del Diplocat. Això, ho faran amb tothom. I com diu ell en una entrevista, anàvem amb molt de compte de englobar tothom" però no els va servir de res. DE RES. Per tant, preu per preu, anem a la nostra. I desbordem-los, és l'única manera.
    106
    7
    Respon
    RAMON A 08/05/2021 11:32 am
    Per alguns la veritat ofen
    La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna 08/05/2021 11:24 am
    En 1796 el médico inglés Edward Jenner demostró la eficacia de su vacuna contra la viruela no todo el mundo científico acogió el avance con entusiasmo. Entre los defensores más fervientes del revolucionario método se encontró desde el primer momento el médico español Francisco Javier Balmis Berenguer. Su entusiasmo le llevó a encabezar la que puede considerarse primera misión humanitaria de la historia, que entre 1803 y 1806 llevó la vacuna de Jenner hasta América y Asia, a las colonias españolas que incluían extensísimas zonas de los actuales EEUU. En el siglo XVIII, la viruela se había convertido en la pandemia más mortífera que azotaba a la humanidad. Solo en Europa acabó con la vida de 60 millones de personas durante esa centuria y sus estragos eran muy evidentes en América, desde su introducción en el continente por parte de los conquistadores de cualquier país europeo. La Real Expedición Filantrópica de la Vacuna salvó la vida de millones de indígenas.
    55
    189
    Respon
      Ricard 09/05/2021 10:57 am
      "indígenas"... Tot dit.
      21
      48
      Respon
        Tu ets un inculte enciclopèdic @Ricard 09/05/2021 3:12 pm
        Indígenes és com s'anomenen els mateixos indígenes. Et poso exemples d'associacions indigenistes (hi ha tantíssimes que costa escollir): Argentina - Organización de Naciones y Pueblos Indígenas de Argentina (ONPIA); Bolivia - Confederación de Pueblos Indígenas de Bolivia; Brasil - Articulação dos Povos Indígenas do Brasil (APIB), Articulação dos Povos Indígenas do Sul (ARPINSUL), Articulação dos Povos Indígenas do Pantanal e Região (ARPIPAN), Articulação dos Povos Indígenas da Região Sudeste (ARPINSUDESTE), Articulação dos Povos Indígenas do Nordeste, Minas Gerais e Espírito Santo (APOINME) ....Bélgica - Flemish Centre for Indigenous Peoples (VCIV), etc, etc
    Prefiero la opinión de Alexander Humboldt a la de López Obrador 08/05/2021 11:14 am
    La visión más positiva de Alexander Humboldt la ofrece en Mexico, donde llegó en 1803, pues era el reino más desarrollado y en él completó su experiencia sobre la América Hispana. Sobre México llega a escribir: “Ninguna ciudad del Nuevo Continente, sin exceptuar las de los Estados Unidos, presenta establecimientos científicos tan grandes y sólidos como la capital de México. Citaré sólo la Escuela de Minas,… el Jardín Botánico y la Academia de pintura y escultura conocida con el nombre de Academia de las Nobles Artes.” También: “Desde fines del reinado de Carlos III, y durante el de Carlos IV, el estudio de las ciencias naturales ha hecho grandes progresos no sólo en México, sino también en todas las colonias españolas. Ningún gobierno europeo ha sacrificado sumas más considerables que el español, para fomentar el conocimiento de los vegetales. Tres expediciones botánicas, a saber, las del Perú, Nueva Granada y Nueva España, dirigidas por los señores Ruiz y Pavón, don Jose Celestino Mutis y los señores Sesse y Mociño, han costado al Estado cerca de 400,000 pesos”.
    84
    80
    Respon
      El que em va dir un brasiler: 09/05/2021 9:54 am
      A Amèrica del Sud vam tenir la desgràcia de ser colonitzats per españols i potuguesos.
        @El que em va dir un brasiler 09/05/2021 3:01 pm
        Si el que et va dir la frase no era un yanomamo o similar és que precedeix d'un colonitzador qualsevol o d'un mestissatge.
      Gali Boadella Montserrat 08/05/2021 6:37 pm
      Des de Mexic li puc dir que les opinions de Humboldt i Lopez Obrador no s´exclouen. Una cosa es el que Humboldt va veure i que passava a la gran capital, i l´altre es la pobresa i el retard que dominava a la resta del territori. Per altre part Humboldt era un home il.lustrat que valorava segons quins avenços cientifics (per exemple en el camp de la mineria) perque això permetia una major eficàcia en l`explotaciò dels minerals que Europa necessitava, i un altre cosa es que valorès els avenços que haurien significat un desenvolupament social a la Nueva Espanya. Les expedicions cientifiques es feien precisament per saber com era aquest continent en riquesa natural per poder-lo explotar mes, mai per millorar la vida de la gent americana. Es clar que ens aquests viatges tambè es registrava, per exemple, les ciutats de les antigues civilitzacions indies, pero els bons eren "indis" morts, als indis vius nomes servien per explotar. La historia es mes complexe del que vostè diu.
      21
      23
      Respon
        No intente despistar Sra. @Gali Boadella Montserrat. El viaje de Humboldt es muy conocido y lo vio todo 08/05/2021 8:18 pm
        Humboldt zarpó en 1799 de La Coruña las Canarias, donde ascendió al Teide para hacer experimentos. En julio llegó al puerto de Cumaná, en Venezuela, y visitó la costa de la Guayana. En enero de 1800 partió de Caracas hasta Portocabello y, desde la fortaleza de San Carlos del Río Negro exploró este río y después remontó el Orinoco hasta sus fuentes en las tierras de Esmeralda, descendiendo a continuación hasta su delta en la Guayana para regresar a Cumaná. Desde aquí partió para La Habana y permaneció tres meses en Cuba. Al tener noticias de que pasaría por Chile y Perú el capitán Nicolas Baudin en su viaje alrededor del mundo que le llevaría a Australia, en marzo de 1801 fletó una pequeña goleta hasta Cartagena de Indias con la intención de alcanzar por el istmo de Panamá el Mar del Sur para encontrarse con Baudin y recorrer el Pacífico. Sin embargo, su viaje tuvo otro itinerario. Ascendió por el río Magdalena en Colombia hasta Santa Fe de Bogotá, capital del Reino de Nueva Granada (actuales Colombia, Venezuela y Ecuador), donde conoció la magnífica colección de José Celestino Mutis y recorrió la región hasta septiembre de 1801. Cruzó los Andes y por Popayán llegó a Quito en enero de 1802, donde durante un año realizó expediciones acompañado por Carlos Montúfar, hijo del marqués de Selva Alegre. Tras explorar la selva del Amazonas regresó a través de los Andes. Vio la calzada del Inca, pasó por Cajamarca y Trujillo, visitó las ruinas chimúes de Chan Chan, llegó a Lima y en Guayaquil redactó el borrador del Essai sur la géographie des plantes antes de embarcar para México. Llegó a Acapulco, pasó por Cuernavaca y llegó a la capital, que entonces tenía 150.000 habitantes y que Humboldt comparó a las más bellas ciudades de Europa. En México le impresionaron sus instituciones científicas y culturales, como el Colegio de Minería, el Jardín Botánico y la Real Academia de San Carlos, a las que me referiré más adelante. Tras recorrer diversos lugares y estudiar y cartografiar los territorios de Nueva España que hoy conforman México, embarcó en Veracruz rumbo a La Habana, donde recogió las colecciones dejadas en 1801 y, tras hacer escala en Filadelfia, volvió a Europa en julio de 1804.
    Arnau 08/05/2021 10:13 am
    Excel.lent l'article. Algunes de les respostes, pròpies de l'espanyolisme caspós, inculte i ultra demostren, si més no, una cosa: que fins i tot aquesta trepa d'ignorants han d'acudir a llegir aquest mitjà i aquest articulista per a informar-se correctament.
    152
    167
    Respon
      Precisament @Arnau .... 08/05/2021 12:26 pm
      .... l'article mostra lo més caspós i ranci del nacionalisme català, aquest enemic vuitcentista de Catalunya. I a tu t'ha semblat excel·lent.
      47
      39
      Respon
    Georgiana 08/05/2021 4:57 am
    Aquest article us escau bé. El segon paràgraf d'aquest article us defineix perfectament Sobretot l'ultima frase, escrita en la vostra llengua imperial "de imposición" amb el punt d'exclamació.
    Sobre genocidios 08/05/2021 2:49 am
    Se calcula que la cantidad de indígenas en Estados Unidos de América oscila entre 2.5 y 6 millones, de los cuales alrededor del 20% vive en zonas indígenas americanas o en pueblos nativos de Alaska. La mayor cantidad de población indígena de América, de acuerdo con los últimos datos publicados por el informe “El Mundo Indígena 2019” del Grupo de Trabajo Internacional para Asuntos Indígenas indica que México es el Estado que cuenta con el mayor número de nativos en todo el hemisferio, alcanzando los 27,5 millones, lo cual representa más del 20% de su población. Guatemala se clasifica en segundo lugar de los países incluidos en este estudio, con una población aborigen de 8 millones, seguida por Bolivia, con 5,5 millones. Según los datos de la Sociedad Geográfica Inglesa, cuando llegaron los ingleses en el siglo XVIII, en Australia había algo menos de 1.000.000 de aborígenes (son sus datos). Pues bien, un siglo después, solo quedaban unos 30.000. Etc, etc
      Gali Boadella Montserrat 08/05/2021 6:42 pm
      A Bolivia la majoria de la poblaciò es indigena. Hoconec be. Hi vaig viure. La majoria de la població parla quechua o aymara (i d`altres mes minoritaries), a Mexic nomes un 12 per cent de la població es considera indigena, i gairabè mai sentiras parlar una llengua indigena pel carrer d`una ciutat, cosa que si passa a Bolivia, on la gent mantè la seva llengua, indumentaria i costums.
        Es que hay trampa Sra. @Gali Boadella Montserrat 08/05/2021 8:27 pm
        El Instituto Nacional de Estadística y Geografía solo considera indígenas las personas que sepan hablar algún idioma autóctono. Pero hay muchos más indígenas que simplemente han perdido el idioma y el idioma es una cuestión política no antropológica.
      Georgiana 08/05/2021 5:01 am
      Aquest article us escau bé. El segon paràgraf d'aquest article us defineix perfectament Sobretot l'ultima frase, escrita en la vostra llengua imperial "de imposición" amb el punt d'exclamació.
      16
      17
      Respon
        Ricard 08/05/2021 9:27 pm
        Holocaust dels castellans als demés.
        16
        23
        Respon
    El chico que escribe el artículo es un poco corto 08/05/2021 2:30 am
    Si quieres, Xavier, insultar a España, hazlo, no pasa nada, pero no des datos porque los datos se pueden comprobar. Ejemplo: hablas de los desaparecidos de la Guerra Civil y dices que es de ciento y pico mil y que sólo Pol Pot lo supera. Craso error; te pondré el ejemplo de Alemania: el servicio de búsqueda de la Cruz Roja Alemana registró más de 20 millones de personas en su índice central de tarjetas de identificación. En el registro se encuentran los nombres de los muertos y desaparecidos de la Segunda Guerra Mundial; de los prisioneros de guerra, los soldados fallecidos, de los civiles que fueron enterrados en la guerra durante los bombardeos y de los niños que fueron separados de sus padres mientras huían del conflicto. 81 años después del inicio de la Segunda Guerra Mundial, alrededor de 1,3 millones de alemanes siguen desaparecidos y es posible que su destino nunca se aclare.
    lluiset 08/05/2021 12:05 am
    Excels. Un dels artícles més bons que he lleguit darrerament. Xavier ets un consòl i un far en la foscor
    Pere 07/05/2021 11:59 pm
    Espanya paid de palmtops franquistas
    Luisnomeacuerdo 07/05/2021 10:17 pm
    Pos ya sabes como buenos trucos que somos no vamos a permitir que fascistas independentistas como tú decidan por el resto de compatriotas turcos. Payasoooooo. Ve a un psi.co.lo.grocs que el odio te confunde.
    33
    159
    Respon
    Pep 07/05/2021 8:24 pm
    Es pesadito este culumnista. Por qué no lavas los trapos sucios de tu casa y eliminas toda la podredumbre que hay en ella antes de fijarte en la casa de los demás? Ya está bien con el mantra de Turquía, que pareces un papagayo repitiendo siempre lo mismo.
    23
    112
    Respon
      Juli Vert 08/05/2021 6:03 pm
      Ha demanat Catalunya perdó per les massacres que van dur a terme els Almogàvers? pels assesinats dels germans Badia? continuem? Tots els pobles tenen periodes foscos. Xavier, ets un manipulador.
      27
      88
      Respon

Nou comentari