Si Mazón fos indepe ja estaria empadronat a l’Audiència Nacional. Té aquesta sort. És un nacionalista espanyol i, a més, un frívol perillós. Dues condicions indispensables per ser aplaudit per altres nacionalistes espanyols i igualment frívols i perillosos. Només plantejar la idea de prohibir als docents incloure als temaris autors catalans nascuts fora del País Valencià mostra quin personatge ostenta el càrrec de Molt Honorable. Si Mazón només pronunciés aquesta mena de bestieses… guaita, encara rai, però, després de la tragèdia de la Dana, si fos una persona honrada i honesta hauria plegat. Ja no dic lliurar-se al jutge… Es veu que això només ho fan els independentistes catalans que, fins i tot, quan els criden per anar a presó agafen un taxi per no fer salat.
Si les xarlotades de Mazón les fes qualsevol català a la plaça Sant Jaume, ja li haurien aplicat un 155 com una casa de pagès o qualsevol magistrat del TSJC hauria trempat imputant-lo per ves a saber què. De fet, ja li haurien arrabassat les competències d’educació. O si qualsevol president independentista hagués subvencionat els gossos o el gimnàs, el Senat l’hauria foragitat abans del primer bon dia. Bé que van foragitar de Palau el president Quim Torra per una pancarta.
El sistema, però, ha normalitzat que qualsevol carabassó diplomat arribi a dirigir les institucions que han costat sang, suor i llàgrimes de consolidar. Sí, com deia Grouxo Marx, sorgint del no-res hem assolit les més altes cotes de la misèria. Però tots plegats tenim una enorme responsabilitat, inhibint-nos de la nostra estructura social i política tot permetent que la política hagi quedat reclosa en mans de personatges nefastos amb el cervell modulat per Instagram. Tot plegat ha asfaltat una autopista per on poden circular temeraris a tota velocitat capaços d’ensorrar els nostres sistemes de protecció i la nostra profusa (i treballada) xarxa social. Tots en som responsables, sobretot quan elegim.
