Quatre plaques commemoratives i un parell d’informes sobre la repressió a la comissaria de Via Laietana per vestir una passejada museística entre policies espanyols per un espai de “memòria democràtica”. La comissaria icona de la repressió, tortura i humiliació sistemàtica franquista continuarà sent la seu central de la Policia Espanyola a Catalunya, perquè així ho ha decidit el govern del PSOE. Un Estat que presumeix de modernitat i europeisme quan li convé, però que continua tenint la síndrome d’Estocolm amb el franquisme. Allò que va ser l’escenari de la violència policial més brutal contra l’antifranquisme continuarà sent una comissaria activa de la Policia Nacional. Amb policies dins. Amb detinguts a dins. Amb el mateix silenci còmplice de sempre. Però amb aparença d’una gran obra de memòria democràtica.
Via Laietana és un exemple molt gràfic que demostra que l’Espanya de les elits polítiques es nega a trencar del tot el fil que la manté connectada amb el passat franquista. No només perquè la seva monarquia, aplaudida i protegida pels partits del règim del 78, és hereva directa del dictador, sinó perquè cap govern ha estat capaç d’obrir en canal les clavegueres de la Transició. La democràcia espanyola està atrapada en el seu propi relat d’amnèsia i maquillatge. Pedro Sánchez, que, per cert, governa gràcies als vots d’ERC i Junts, fa veure que és valent, però amaga la covardia de qui no toca res que posi en qüestió l’arquitectura de l’Estat que va consolidar el franquisme. Segurament més per por que per convicció. Per covardia, al cap i a la fi.
La decisió de no desmantellar la comissaria de Via Laietana és un insult. Als represaliats. A la història. I a qualsevol demòcrata amb memòria. El que es pretén fer passar per un “espai de memòria” és, en realitat, una operació de blanqueig polític. Una comissaria franquista que continua sent comissaria no és memòria, sinó impunitat.
I aquí és on l’independentisme torna a quedar atrapat en la seva contradicció. ERC i Junts donen oxigen parlamentari a un president que es nega a fer net amb els símbols de la dictadura. Que pretén vestir de memòria històrica allò que en realitat és covardia política.
Espanya és incapaç de condemnar el franquisme amb fets. Per això Via Laietana continuarà sent el que ha estat sempre: un símbol de la por. Malgrat les plaques i les paraules buides. I malgrat els vots independentistes que mantenen el PSOE al poder.
