La llarga marxa a través les institucions

"Com que la independència mai es farà pactada amb l'Estat, arribarà el moment en què caldrà fer-la contra l'Estat, confrontada a l'Estat"

Els resultats de les eleccions del diumenge deixen una situació abracadabrant. Per això segurament la parsimònia de les valoracions polítiques de contingut. Els mitjans fan tota mena d’anàlisis i comparatives de les dades per partits que tothom coneix: si el PSC guanya i guanya molt, però a l’estil Arrimadas, és a dir, sotmès al suplici de Tàntal; si Arrimadas al seu torn perd per davallada, al millor estil del seu mestre, senyor Rivera; si Vox pren l’alternativa a Catalunya, cosa que no va aconseguir al País Basc; si el PP es queda per tancar la porta.

L’àmbit públic és un enrenou, un brunzit com els de la borsa, amb càlculs aritmètics sobre les diferents coalicions de govern: tres partits, tots independentistes o híbrids; quatre partits; dos partits amb suport exterior d’un tercer. Són combinacions quantitatives, sense esbrinar matisos polítics. De fet, hi ha una mancança cridanera de valoracions del sentit polític d’aquests resultats ni tan sols a curt termini, tret de la que va fer el candidat i president en funcions, Aragonès, anunciant la composició d’un govern de “via àmplia” que plantejarà la interlocució amb l’Estat en termes de dues reivindicacions, l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació.

Aquestes declaracions ens donen claus del sentit polític profund dels resultats o, com es diu en família, per on van els trets: el fracàs de l’opció de candidatura de país que es mesura no pels resultats obtinguts, que han estat raonables, sinó per les expectatives decebudes. Ha estat un rebuig del país a la idea nova d’un moviment transversal, nacional, cap a la independència. Els dos milions de votants de l’1-O no van comparèixer aquesta vegada. El mandat de l’aixecament aquí i ara de la DUI es perd en la boira de l’oblit en el que equival a un passar pàgina de fet.

Les raons d’aquest fracàs d’un projecte que aspirava a ser la confirmació d’una empenta independentista basada en el lideratge suprapartidista són diverses. Dificultats, limitacions legals de tota mena, situació d’inferioritat de recursos, impossibilitat del candidat MHP Puigdemont de fer campanya, monopolització dels mitjans públics per ERC, agressivitat dels mitjans espanyols, fins a l’extrem que el periodista Marhuenda desitjava el triomf d’ERC, etc., etc. Tot això és veritat, però irrellevant.

La política és la història de l’actualitat i la història, segons Hegel, és un escorxador, un lloc on l’ètica i l’estètica no compten per a res i molt menys el sentit del fair play. El fet cru és que l’imaginari de la ruptura aquí i ara ha estat substituït amb un marge tan minso com decisiu pel joc ordinari dels partits polítics dins del sistema de la Constitució de 1978. Amb plantejaments nous, revolucionaris, diuen a ERC, encara que pragmàtics. És possible, hom veurà, però, en qualsevol cas, dins del règim del 78, sense cap intenció de plantejar una ruptura, ni tan sols una confrontació.

La primera víctima d’aquest relleu serà l’acció exterior de l’independentisme o, si voleu, l’acció de l’independentisme de l’exterior. Tota l’estructura de legitimitat de l’acció internacional de l’independentisme canviarà. No sembla probable que un govern encapçalat per ERC accepti la coordinació, col·laboració, sintonia o com vulgueu anomenar-ho amb el Consell per la República i el MHP Puigdemont. No es pot esperar una repetició del tàndem que va funcionar amb els presidents Puigdemont i Torra, sinó, en el millor dels casos, una qüestió de “cohabitació”, com diuen els francesos. 

Aleshores hi haurà un president únic per a l’interior i l’exterior. Un president únic que sembla tenir les idees molt clares: un govern de “via àmplia” que inclou quatre partits, sempre que JxC i els Comuns deixen de costat el seu veto mutu. I la seva tasca serà tornar a la taula de negociació amb les dues esmentades reivindicacions de l’amnistia i l’autodeterminació.

No cal filar prim per recordar que l’Estat espanyol mai acordarà una amnistia, per raons d’oposició majoritària al Congrés i encara menys acceptarà un referèndum pactat d’autodeterminació per raons constitutives al mateix Estat. És a dir, el president Aragonès proposa una via àmplia i gairebé eternal a la independència, entretinguda amb infinitat de estires-iarronses al llarg dels anys

Podria pensar-se, malpensar-se en realitat, que qui proposa una via a llarg termini és que no vol la independència. Però ja n’hi ha prou de dubtar de la sinceritat del president Aragonès, que pertany a un partit “de paraula”, segons el diputat Tardà. Sens dubte vol la independència de Catalunya quan sigui possible. La qüestió és si quan sigui possible serà possible, atès que la meitat dels votants del partit que diu defensar-la no la volen, com tampoc no la vol el seu portaveu al Congrés, senyor Rufián.

I, com que la independència mai es farà pactada amb l’Estat, arribarà el moment en què caldrà fer-la contra l’Estat, confrontada a l’Estat, que tindrà una reacció ara per ara imprevisible. I això era precisament el que l’independentisme anomenat pragmàtic deia que tractava d’evitar.

Comentaris

    Així no! 17/02/2021 11:22 pm
    Sigui l'incopetent que sigui qui faci de president, els independentistes que no varem anar a votar va ser per precaució, perquè un jutge no pot imposar un risc, també per la mediocritat i incompetencia de molts de les llistes, pels tripijocs de paperetes que ja s'intuïa que ho convertia en una befa. Si, hi haurà un titella de president. Vindrà potser una mena de travessia del desert però si serveix perquè aflori qui té musculatura i força i intel·ligència i es mereix el nostre suport el tindrà, sens dubte. Els independentistes ho som i hi som. Les etzegaiades previsibles dels trilers actuals poden obrir els ulls a molts empanats.
    Raül 17/02/2021 11:12 pm
    El títol de l'article és ironia fina, només per això ja mereix un 10.
    Octubrista 17/02/2021 7:21 pm
    No ho veig tan negre com el senyor Cotarelo. Ben segur, tindrem un tripartit més o menys encobert, potser amb la col·laboració de la CUP, potser no. El primer dubte és com s'ho prendran els militants i part dels votants independentistes d'ERC, el segon és quant de temps durarà aquest govern. Considerant l'estat de fallida tècnica econòmica de Borbònia i la necessitat de recaptar calers d'on sigui i com sigui, la complicitat d'ERC amb el govern del PPSOEVOC'S li ha da passar també factura. El camí cap la independència no passa per una Generalitat controlada al mil·límetre pel poder colonial, tot i que la composició del Parlament i del Govern té la seva importància. El més important per avançar és consolidar el Consell de la República i els Consells Locals que abans o després seran l'element clau, juntament amb els CDR, per a controlar el territori. La importància del Consell l'ha entès perfectament tot l'unionisme i per això el combat amb tots els medis al seu abast, entre d'altres , amb un boicot als mitjans de comunicació, TV3 especialment. Lamentablement, molts "indepes" encara no han entès la seva importància.
    LLARENA dPENA 17/02/2021 6:15 pm
    En Rufián, avuí mateix, al Congrés Escanyol, ha deixat ben clar quin és l'objectiu d'EAC (Esquerra Auonomista de CAT). En Congrés Escanyo ha deixat ben clar que volen aliançes amb partits d'esquerres. Res més. Per tant, si ens creiem que hi han partits d'esquerres a CAT, hem de pensar que els únics que ho son, son EAC, CUP, els Comuns. Per tant, EAC només vol que Junts i la CUP s'agenollin i facin vondat alhora que oblidantr-se per sempre de la repúblcia. Ara, només falta que els fets, confirmin un tripartito semioficial amb el PSOE català ben amagat.
    Doctor Strangelove 17/02/2021 5:48 pm
    A veure Xitxarel·lo, tot això és més senzill, si el nefast de l'Astut Mas hagués fet costat al dictadoret de Waterloo, els vots corrupgents del PdCAT haguessin anat a JxSou, i haguessin guanyat les eleccions amb ERÑ tercer. I què hagués passat aleshores? No cal ser gaire espavilat per saber-ho, però a un meló com tu se li ha d'explicar, doncs hi hauria tripartit! La culpa, doncs del de sempre, d'aquest anormal auto-anomenat Astut, que primer ens fot a dir un batxiller amb ínfules d'estadista i per rematar-ho, fa que ERÑ sigui la primera força indepre al parlament, amb la qual cosa vol manar, i ja l'hem fotut, no pot anar amb els socio-listos! En fi, anem cap al precipici i la terregada no ho veu. Doc.
      Doctor cataplasma 17/02/2021 8:56 pm
      Doc Strangelove for president. Quin home o homenet mes intel.ligent, segur que deu tenir carrera i cum laude. Ets una gran figura. Continua així que arribaràs molt lluny, pero quan arribis, parat perquè sino et fotras de morros.
    Jo és que sóc freudià, és a dir antiquat 17/02/2021 5:35 pm
    El que està intentant Ramon des de fa dècades és matar el seu pare Paulino García Moya (freudianament, és clar; més que res perquè el seu pare ja va morir fa molts anys). Paulino va ser fundador de la facció maoista del PCE i després guerriller a Colòmbia; un veritable lluitador comunista que es va rebel·lar contra el revisionisme eurocomunista de PCE. Que va tornar a Espanya a lluitar contra el franquisme quan més perillós era, que va passar molts anys a la presó i que quan va sortir va seguir en la brega i no va fer un pas enrere. El seu fill Ramon, ha declarat repetides vegades el seu menyspreu cap al seu pare. De fet ha canviat l'ordre dels seus cognoms: de García Cotarelo a Cotarelo García. Massa pes intel·lectual; no és culpa seva, simplement està malalt.
    10
    117
    Respon
      Erc españa rates i capellans amb odi als catalans 17/02/2021 5:48 pm
      Psiquiatres un ofici per a bojos, i gent que els hi ecanta remenar merda per veure el futur. Quin odi porteu al damunt els Hermanos junqueristes amb braguero marià
        @Erc españa rates i capellans amb odi als catalans 17/02/2021 6:06 pm
        Està molt clar que tens necessitat d'atenció psicològica. Et recomano directament el psiquiatre que et proporcionarà l'adequada medicació mentre qu'el psicoanàlisi necessita de temps i d'una actitud que tu no tens.
    Amb Junqueras, Catalunya sempre sera espanyola 17/02/2021 4:29 pm
    Padrecito Junqueras, el Maduro que ens donarà menjar i d'aqui 20 anys potser farem la Dui si l'Omella de llavors li beneix l'idea al catolic Sant Junqueras d'españa,una vicaria Esquerra es Venezuela i el Padrecito Junqueras es un Maduro com Stalin mana. Enfonsar Catalunya a la miseria i el Padrecito repartint pa sec. La gent vota esquerrs per que son ganduls i volen viure de subvencions i tots eneollats pel Padrecito
    Gonzalo 17/02/2021 4:16 pm
    Resumiendo..... Els dos milions de votants de l’1-O no van comparèixer aquesta vegada. El mandat de l’aixecament aquí i ara de la DUI es perd en la boira de l’oblit en el que equival a un passar pàgina de fet.
    Pepito grillo 17/02/2021 3:39 pm
    Desde que lo largaron de Podemos no ha levantado cabeza el pobrecito. Don Ramón ya chochea, servil con Puigdemont i rabioso como un doberman contra Junqueras. Es lo que hay, quien paga manda.
    626
    70
    Respon
    La guerra civil està en la sang dels catalans i compte amb les pandèmies. Per això no hi haurà independència mai 17/02/2021 2:27 pm
    El bandolerisme català de les centúries del 1500 i del 1600 va ser la cara visible d'un conflicte civil de gran abast que va enfrontar la societat del país durant un segle i mig llarg. Lluny de la imatge romàntica que en va fabricar la Renaixença, el fenomen bandoler va ser una autèntica tragèdia. La punta de l'iceberg d'un paisatge de violència generalitzada i institucionalitzada. Catalunya va entrar a l'Edat Moderna i al Renaixement després d'un munt d'epidèmies (la Pesta Negra i els seus rebrots), de crisis socials (les guerres civils dels Remences i a Barcelona de la Biga i la Busca), i de crisis econòmiques (pestes i guerres civils). Catalunya era un solar de cendra i fum amb poc més de 250.000 pobladors i Barcelona albergava poc més de 30.000 habitants. Lo Rei de França reunia 15 milions de súbdits i París havia superat el mig milió d'habitants. El de Castella uns 4 milions i Sevilla -la capital econòmica- albergava 75.000 habitants. A la Corona d'Aragó només València, amb 100.000 habitants -la ciutat més poblada de la península-, i Nàpols, amb 75.000, seguien el ritme global.
    18
    28
    Respon
    baldiret 17/02/2021 12:53 pm
    Ves a saber, pot ser ara serà la següent garbellada i serà quan creixerà l'independentisme de debò, tot aglutinat en un partit sense discriminacions per punts de vista diferents. El que es segur, es que aquesta mena de " dictadureta puritana d'esquerres" que ens volen entaforar els hi farà figa. Ramon, esto seguirà!
    Mandrake 17/02/2021 12:37 pm
    Gran Cotarelo! La mesura exacta de la seva lucidesa la dóna, reflectida, la indigència moral dels trollets espanyolistes que mai deixen de respondre als seus escrits. Pobra immundícia, que probablement acaba de treure's l'uniforme abans de fer els seus minuts extra en arribar a casa! Vaja, ho dic perquè em nego a creure que un "probo funcionario" vomiti així en el temps i el lloc de feina...
    Mgs2021 17/02/2021 11:01 am
    Com sempre , és un ple llegir els seus escrits. És molt difícil tenir-ho tot en contra, els de fora i també els de dins. Espanya sense Catalunya no és viable i ho saben.
    245
    615
    Respon
    Léase los artículos de este Sr. y entenderá lo que significa la palabra " rabia". 17/02/2021 11:01 am
    ¿Y encima pregunta por que debe ser?, mirese la trayectoria de este Sr. y lo entenderá ; y si le queda alguna duda, ERC, Podemos, Comunes y Socialistas se la podrán aclarar.
    90
    80
    Respon
      Albert 17/02/2021 12:59 pm
      Pude la "vostra ràbia", es la prova de que os molesta la veritat, que sempre es ben crua y no pudeu trovar resposta devant de la evidència.
      65
      10
      Respon
    Joaquim 17/02/2021 10:48 am
    La única coalició raonable és la que es proposi fer efectiu el mandat de l'1 d'octubre. Pensar sol en el "mentrestant" sol servirà per anar escalfant cadires i anar veient com es va perpetuant la repressió. Molts a ERC i Comuns , ja els aniria bé això d'escalfar cadires.
    484
    8
    Respon
      Si noi, 17/02/2021 10:54 am
      portem 10 anys amb els mateixos manant i escalfant cadires mentres processan cap en lloc i cobran bons sous. Un canvi de timoner pot fer-nos deixar de donar voltes a Ítaca i entrar a port d'una puta vegada.
      475
      6
      Respon
    Un comunista reciclat a neoconservador? 17/02/2021 10:02 am
    Quan de mal fa a la vellesa haver abusat de substàncies de jove...
    1
    217
    Respon
    Muerete con un poquito de dignidad. 17/02/2021 9:27 am
    Ponte los calzoncillos y levántate, deja de sodomizarte por la podrida derecha catalana y muerete con un poquito de dignidad; has sido el representante más miserable de lo que es vender el alma por el dinero.
    141
    203
    Respon
      Spanish Mob 17/02/2021 11:45 pm
      No eres español niná PALETO. Como tu monarca. Siempre trastando del dinero ajeno.
      El Vicari 17/02/2021 9:12 pm
      More’t tu carnus.
      MPAIAC 17/02/2021 9:09 pm
      A veure set ciències, tu has vist mai un moviment independentista NOMÉS d’esquerres?. Si en trobes cap, fes-ho saber..
      Un 17/02/2021 10:28 am
      Carai, tu, quanta ràbia. Per què deu ser...?
      128
      108
      Respon

Nou comentari